Camí Vell de Queralbs a Núria. Pirineu.
22 d'agost de 2025
"Els únics accessos a Núria fins a l'arribada del tren cremallera el 1931 eren els típics camins de muntanya, costeruts i estrets pels que només hi podia passar una cavalleria. Núria és una gran cruïlla d'aquests camins, però pel sud, per on surten les aigües dels rius i torrents de la vall baixa el Camí Vell cap a Queralbs, el més famós, el més documentat i conegut. Avui en dia aquests camins són una font de gaudi per als excursionistes, però abans van ser vies de trànsit de ramats i pastors i, després, camins de romeus o pelegrins. A Núria hi conviuen les pastures de muntanya que atreien pastros i ramaders els estius i, a partir del segle XIV, persones soles o col·lectius que, plens de fe, buscaven i busquen, viajant-hi a peu, la protecció de la Mare de Déu de Núria. L'any 1449 la reina María d'Aragó va dictar un privilegi que convertia aquest camí Vell de Queralbs en exclusiu per a peregrins, que estaven, com el camí, subjectes a la protecció reial..."
Així descriu l'amic Miquel Sitjar en el seu llibre "Vall de Núria", aquest preciós i singular camí ancestral d'accés a una de les valls més boniques i emblemàtiques del Pirineu català.
Amb ell, un erudit estudiós d'aquestes contrades, i també un fervent i tenaç romeu del camí, tots els divendres del món, tret de les inclements jornades hivernals, fa el peregrinatge a peu fins al santuari des de Queralbs, tenim la sort i el privilegi de compartir camí.
Un itinerari espectacular, històric i atàvic, amb un guia de luxe!
Aproximació: l'itineriri comença a l'estació del cremallera de Núria a la població de Queralbs. Es pot deixar el cotxe a la gran zona de pàrquing de l'estació
Dificultat: fàcil, tot i que el desnivell és important.
Desnivell: 825m. positius
Durada: 8,6 km. Unes 5h 20'.
Itinerari: Sortim del pàrquing de l'estació, creuant les vies per un pas elevat i prenent per l'esquerra el carrer que puja cap al nucli de Queralbs. A la plaça de la Font del Raig prenem un pujador que ens deixa al carrer del Camí de Núria. En direcció nord-est ja prenem un sender curosament empedrat que ens fa deixar endarrere el poble i ens deixa a la carretera que puja a Fontalba. La seguirem uns metres per la dreta fins a l'entrador del Camí Vell, que ens quedarà a l'esquerra i on un cartell informatiu parla sobre la història d'aquest ancestral camí, i de la relació estreta entre l'home i la muntanya.
Poc més endavant passem entre les masades de la Ruïra, a tocar de la de Baix. Mentre es van succeïnt preciosos trams de sender empedrat passem a tocar també de la Font i del Torrent de la Ruïra. Per tot arreu l'aigua és fa present i engalana els boscos de la Roca Blanca de tots els matissos d'un verd lluminós.
Creuem la tartera del Corbell des d'on gaudim de les primeres panoràmiques de les espectaculars Roques de Totlomón, que acull als seus peus el petit nucli de Daió, l'aiguabarreig dels rius Núria i Freser.
El camí remunta la vall del riu Núria, mentre que el Freser en direcció nord-est remunta fins al Coll de la Marrana, a la partició amb la capçalera del Ter.
Es comença a intuïr l'estretor de les parets que esprèmen el Núria al passar per la gran balma de Sant Pau, per la dreta i a l'altra banda del barranc s'aixeca imponent el rocam de Totlomón, mentre que a l'esquerra, d'una verticalitat absoluta s'aixeca el Roc del Dui.
Al fons de l'estreta vall trobem el bonic pont de pedra de mig punt de Cremal, d'origen medieval, tot i que no és no és completament original en el seu estat actual ja que el pont va ser reconstruït i consolidat entre els segles XV i XVI sobre un possible pont d’època romànica o medieval més antic. Aquesta intervenció es va fer quan el santuari de Núria i el camí eren ja rutes molt concorregudes per pelegrins i ramaders, i per tant va adaptar-se per a un ús intens i continuat en aquell període històric.
Passat el pont que ens deixa a l'altra vessant del barranc el sender comença a remuntar fort deixant per l'esquerra espectaculars gorgs i salts d'aigua. Deixem també a la dreta una altra balma-refugi, la de Sant Rafel, metre guanyem alçada fins a l'entrada dels estrets del Núria.
Dalt a l'esquerra i a l'altra banda de barranc veiem el Baixador de Fontalba, just on el cremallera surt del túnel del Roc del Dui i creua els torrents de Fontalba i de l'Avellanosa. Aquí comença un potent tram molt pendent: les Marrades del Salt del Sastre, creuades per una curiosa séquia d'aigua, penjada en una estreta feixa de la cinglera, que porta part de l'aigua del Núria cap a la central hidroelèctrica de Daió, per sota de l'espectacular carena dentada de les Roques de Totlomón.
Les Marrades ens porten al famós Salt del Sastre. Miquel ens explica: "Sembla ser que un sastre de Queralbs que peregrinava a Núria va fer una marrada en aquest indret i es va estimbar. Va demanar ajut a la Marededéu i va caure sense fer-se mal. Animat pel resultat, va fer una juguesca amb els seus amics de Queralbs, per la qual havia de llançar-se de nou des de la roca i demostrar com Nostra Senyora l'auxiliava. Mentre es llançava en caiguda lliure, va reiterar la pregària a la Marededéu, però aquest cop Nostra Senyora no li va fer cas i es va matar". L'indret és un privilegiat mirador de les gorges des de les alçades.
El camí s'endolceix i ens dóna una treba. Ens regala també el preciós salt de la Cua de Cavall, un fotogènic salt d'aigua just al costat d'una altra gran balma-refugi, la de Sant Pere.
Després d'un altre tram costerut arribem a un replà on creuarem la via per una palanca de fusta sota un pont del cremallera, just abans d'entrar al Pla de Sallent, una zona ufanosa de vegetació de ribera. Cap al final del pla trobem el bonic Pont dels Tres Molins, un pontet d'un sol ull també d'origen medieval.
Baixem per l'ample camí del coll, ara ple de turistes que segurament han pujat amb tren, per anar a visitar en caràcter d'urgència el generós doll d'aigua de la Font de Sant Gil i gaudir d'un bon glop d'aigua fresca, gest ritual que sembla que afavoreix la fertilitat...
Passem per l'ermita de Sant Gil. El Miquel ens explica que "el sant arribà a Núria vers l'any 700 i es va quedar amb els pastors de la contrada uns anys. Els donava servei religiós i menjar, com demostren la creu, la campana, la Marededéu i l'olla. Posteriorment abandonà la vall i hi amagà la imatge perquè venia una campanya de destrucció contra els cristians partidaris de culte i adoració de les imatges".
Visitem el santuari i a la Marededéu de Núria, i ens sorprén també la història de la imatge que va ser segrestada el 1967 per un grup de joves catalans per impedir que el règim franquista celebrés els actes de coronació de la Mare de Déu aquell mateix any. La coronació es va fer sobre una còpia de guix, i l'original no es va retornar fins al 1972... La pobra Marededèu n'ha passat de tots colors.
Saludem al capellà del Santuari, mossèn Joan Perera, i complim amb el ritual de posar el cap dins l'olla i tocar la campana... feina feta!
Visitem també l'històric saló de l'Estatut de l'Hotel de Núria, on l'any 1931 es va redactar el projecte de l'Estatut de la Catalunya Republicana, presidida per Francesc Macià, que no va ser aprobat fins un any més tard després de passar pel sedàs de Madrid i sofrir importants retallades repecte al projecte inicial de Núria.
Ràpidament anem a cercar el cremallera que ens baixarà fins a Queralbs donant per acabada aquesta preciosa excursió pel mil·lenari Camí Vell de Núria. Gràcies Miquel pel teu amable guiatge i la teva amistat. Un veritable privilegi.
Anar fent, com el Met de Ribes!!
Salut i muntanya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada