Marxa Xert- Morella 2026. Penya Setrill.
19 d'abril de 2026
Convidats pels amics de la Penya el Setrill de Benicarló ens animem a fer la segona etapa de la Marxa Benicarló- Morella, la que va des de Xert fins al cor de la comarca dels Ports.
Aquest any es celebra la XXa. edició de la marxa, per tant estem parlant d'una travessa consolidada dins els panorama senderista de les Terres de Cruïlla i ens hi hem volgut sumar. L'etapa es pot qualificar de moderada: molts quilòmetres i un desnivell positiu de 1.300m. però l'ambient en tota la jornada ha estat molt agradable i el temps també ens ha acompanyat, enmig d'una primavera esclatant. Contents de formar part d'aquesta festa de natura i esport. Som-hi!
Aproximació: la segona etapa surt del poble de Xert. l'Organització ha disposat un bus per fer la tornada des de Morella fins al poble. En cas de repetir-la caldrà assumir disposar de dos vehicles.
Dificultat: Moderada, i tinerari força llarg i bastant desnivell acumulat.
Desnivell: 1.291m. positius. Uns 2.000 acumulats.
Durada: 34 km. Unes 12h comptant nombroses parades.
Itinerari: Sortim de la Plaça Vella de Xert i passant per davant de l'esglèsia Vella prenem un sender que resseguirà el barranc de la Font. El creuem i fem unn petit tram de carretera des d'on podem veure l'espectacular sénia de l'Aubelló a l'altre costat del barranc.
Remuntem fins a la cruïlla amb el Camí que per la dreta va a l'ermirta de Sant Marc. Nosaltres seguim per l'esquerra el Camí de Vallibona.
Passem per davant del Mas del Coll d'en Boix i de la gran bassa, als peus dels alterosos cingles de la Mola. Deixem a l'esquerra la granja de Basili i resseguim el peu de la cinglera, passant per sota de la cinglera del Sector Fardatxo, zons d'escalada, per arribar a la Font de l'Albí.
Més endavant, des del Coll Ventador ja albirem el Mas del Rei sobre una altra escarpada cinglera. Allí pararem per fer el primer avituallament. Un bon esmosar on podem gaudir una estona de la conversa amb la resta de participants. A partir d'aquí comença la part més dura de l'etapa...
Sortim del Mas del Rei i enfilem la pista que ens porta al Mas d'Espera o de Muntanyes, des d'on baixem fort per trobar la llera del Barranc de la Barcella. El creuem i anem a cercar el sender que durant força estona pujarà dret, resseguint la carena de ls diferents turons que es van succeïnt fins a guanyar la Lloma de la Gralla, al Coll de l'Aigua. Pujant les vistes de les Moles de Xert darrera nostre són espectaculars. També hem pogut veure a l'altra banda del barranc del Cingle, a la nostra esquerra, la Cova de la Pastora.
Un cop al la cruïlla, ja veiem a la dreta la caseta de les antenes del Turmell. Aprofitem per reagrupar-nos i agafar aire per al tram carener, bastant m´és relaxat però llarg.
Per la dreta anem carenejant pel marcat camí fins al Coll Gros. A mitja costa de la Moleta del Moro, deixem la pista i prenm un sender per la dreta per esquivar-la rodejant-la per la dreta, aixó ens permet gaudir de grans panoràmiques del Barranc de la Roca Alta.
Tornem a trobar al pista al Gravet de Catí, una petita collada, però la tornem a deixar per seguir un altre cop per un sender a la dreta, des d'on veurem una petita escletxa del poble de Vallibona al fons de la Vall.
El sender, sense deixar la carena, ens porta fins al Coll del Topinet, des d'on tornem a remuntar fins a les antenes del Planiol, o Molló Redó.
Ja tenim el matí fet. Només resta baixar fins a la collada de Santa Àgueda, per on passa la CV-111, la carretera d'accés a Vallibona. Allí ens esperen unes paelles monumentals per dinar i una cerveseta ben fresqueta. Pastetes, cafè... Un bé de Déu. Començo a entendre l'esperit de la marxa!
Un cop "restaurats" ho tornem a emprendre. Encara ens queda la meitat del recorregut...
Creuem la carretera i pugem a visitar l'ermita de Santa Àgueda, a 1175m. es troba a la serra del mateix nom, antigament anomenada Avinsilona. Un preciós exemple de romànic de reconquesta que amaga al seu interior restes de les pintures originals del segle XIII.
Foto de rigor i seguim carenejant, a estones emboscats, per terreny poc definit, al ser pastures del bestiar.
El sender ens porta a un curiós pas estret entre dos pins, l'únic punt on es trenca la tanca de filferro per al bestiar. A l'altre costat i sobre el turonet s'aixeca el Xalet del Corral de Santa Àgueda. A pocs metres, dins del bosc, algú ha fet la filigrana de construïr un vàter al mig del bosc, delicadament decorat.
Des del xalet baixem fins al camí d'accés al Maset de Santa Àgueda i a la punta del Tossal on s'aixequen gran antenes de comunicacions. Per primera vegada i retallada a l'horitzó de ponent ja veiem Morella.
Un sender ens porta fins al Tossal Gros, on al seu extrem sud s'ixeca un vértex geodèsic.
Ara el sender comença a baixar, sempre carenejant i en direcció nord-oest, fins a retrobar el GR-7 i poc més endavant pel Galaio fins al Peiró Trencat, important nus de comunicacions ramaderes i senderistes. Per llevant veiem la Vall del Servol i la roureda de la Basseta que tot just estrena capçades noves!
Una petita parada per agafar forces i seguir el traçat del GR-7 en baixada, cap a Morella. He vist que les marques del GR han estat esborrades, per alguna raó que desconec han modificat el traçat del sender, però nosaltres el seguim igualment baixant cap a les pastures dels masos de Moreno, quasi al peu de la serra. El camí ens porta ara cap al Mas de Perera, però baixant ens crida molt l'atenció un exemplar de càdec enorme a la vora d'un talús del camí.
Baixem fins al Pou del Mas de la Perera i uns metres més avall prenem el camí que baixa paral·lel al Bergantes. A poc metres, el més valent de la colla fa una capbussada a la gran cadolla del Salt de la Perera. Em comenten que tots els anys compleix amb el ritual de la remullada.
Seguim riu avall fins a creuar-lo i entre conreus, en direcció oest, anem a trobar la carretera de Morella just al Pont de Taules, havent deixat per la dreta la gran masada de la Canaleta.
Comença a espurnejar mentre seguim uns metres pel voral de la carretera fins al Pontet de Nuella, on tornem a creuar la carretera i enfilem en direccó nord per un camí fins a la sénia d'Aguilar on prenem direcció oest i anem a guanyar un collet que ens barra el pas.
Dalt del coll trobem el Maset d'en Gil i un petit pou a la vora del sender. Encara ens falta remuntar un altre petit pendís abans d'assolir el Collet del Tossal de Donís. I ara sí, de cop i volta ens apareix al davant, esplendorosa, Morella. Ja ho tenim!
Cal baixar abans al barranquet del Tint. Per l'esquerra veiem els Masets del Tint i abans de creuar la llera del barranquet passem a tocar de la Caseta de Sant Vicent. Una altra pendent pronunciada ens deixa novament a la carretera que tornarem a creuar, per darrera vegada i resseguint ara la CV-1170, d'accés a Morella, pugem fins a la Costa de Sant Vicent.
La cirereta final: la costa ens deixa als peus de l'escalinata, al seu tram final, d'accés a la imponent porta de Sant Mateu de Morella, on donem per acabada aquesta edició de la Marxa Benicarló-Xert del 2026.
Creuem la Porta de Sant Mateu i pel contorn exterior de la població, seguint a peu de murada arribem fins a la Porta de Sant Miquel, on ens recull el bus que ens retornarà a Xert.
Després de tot el dia caminant, encara ens desplacem fins a Benicarló per fer la cloenda: diplomes, regals, picadetes, beures i riures.
Com deia, més que una marxa senderista ha estat una festa: natura, esport i bon ambient, amenitzat per una impecable organització. Moltes gràcies a la Penya Setrill per fer.ho possible.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada