Crescuda del riu Sénia.

23 març 2015

El Sénia és un riu estacionari, amb apenes 50 km de recorregut. Una mica més amunt de Sant Rafel hi ha un gran forat a la llera que fa d'embornal de la poca aigua que hi baixa. D'aquest punt cap al mar, coneixem un Sénia absolutament sec, fins a quasi bé la desembocadura.

Després de l'episodi de forta llevantada dels dies 20, 21, 22 i 23 de març de 2015, el Sénia està absolutament desconegut. La força de la natura desfermada ens ha fet gaudir, per una banda, de l'espectacle de veure un riu "de veritat", amb una energia inusual, fora de límits, que a la vegada amaga una part molt perillosa i fins i tot tràgica. Hem hagut de lamentar la trista desaparició d'una noia d'un poble veí.

Em va fer pensar en altres temps on aquesta força era aprofitada per la gent de la zona, i es la prova del sentit que tenien l'existència de molts molins al llarg de la seva curta trajectòria. Cosa que costa entendre en veure una llera totalment seca en una situació normal.

En poques hores el pantà es va omplir a vessar... aigua, vida... però també tragèdia. Vet aquí la paradoxa d'aquesta vida.