Senderes

26   de juliol de 2010 Si si, d’això ja fa més de 10 anys. Avui remenant per la col·lecció de fotos, i per les publicacions de rutes del wikiloc, m’he topat amb aquesta ruta que ja vaig fer l’estiu del 2010.   Llavors estava engrescat amb el projecte dels 100 Cims de la FEEC, i durant uns quants anys em vaig dedicar a pujar a molts cims emblemàtics de la nostra geografia. Aquell projecte em va donar l’oportunitat de conèixer de primera ma, molts indrets i serralades, nous horitzons muntanyencs que guardo a la memòria amb molta estima perquè entre altres coses em va donar una visió molt àmplia del nostre gran “petit país”. M’ha fet goig rememorar aquella bonica ruta per les Muntanyes de Prades i compartir-la en tots vosaltres. Mola d'Estat La mola d’Estat, o dels Quatre Termes, amb 1117m. és un dels cims principals de les Muntanyes de Prades, tot i què és el Tossal de la Baltassana de 1202m. el punt culminant de la serra. S’anomena també dels Quatre Termes pe...

1 de novembre de 2017   Us presento un curt itinerari, del que jo anomeno "de recerca". No es tracta en aquest cas de fer molts kilòmetres o una volta espectacular. Bé, segons com es mire, per mi anar a la recerca de fonts, masos o povets perduts també té el seu encant...   Us apropo a uns "montes" del terme d'Ulldecona, per la part de ponent del Montsià, a la recerca com deia, de llocs singulars, que sovint veus de passada en altres travesses, però que m'agrada trepitjar en la calma, anant a trobar racons avui amagats entre la malesa, però que en altres temps estaven plens de vida: masovers, pastors i ramats. I que ni que sigui de manera testimonial, m'agrada recuperar en imatges, com sempre dic per retre homenatge a tota aquella gent.   Es tracta del Monte de Cagalló, també conegut pel de Caldera, en ser el darrer propietari, i el del Perro. Pels seus voltants visitarem també un dels masos més anomenatd de la serra, el de Rosalea, i el seu ve...

29 d'octubre de 2107 Ja és tot un ritual. A la tardor se'm fa necessari fer la visita de rigor a la fageda del Port. És una mena de bany màgic i purificador que any rera any es va repetint. Però igual que el riu mai és el mateix donat que l'aigua flueix, la fageda tampoc mai és igual. Sempre sorprén. De vegades l'agafem massa tard i ja ha deixat anar el seu espectacular esclat de color... de vegades també és massa aviat i el verd encara predomina per sobre de tot. Faig Pare Aquest any ha estat també diferent. Potser degut a les altes temperatures, a la manca constant de pluja... ves a saber, el cas és que tot i que la fulla de les parts més altes de les capçades ja és a terra, encara hem pogut gaudir de tot un esclat de tons daurats i rogencs, amb alguna branca que encara conservaba la fulla ben verda. Els aurons, en un esclat de tons rogencs, asalmonats i grogencs, acaben d'engalanar el Port amb les millors mudes de la tardor. El Faig Pare, al recer d...