Mas de Rosalea i Monte del Perro. Montsià

1 de novembre de 2017 

Us presento un curt itinerari, del que jo anomeno "de recerca". No es tracta en aquest cas de fer molts kilòmetres o una volta espectacular. Bé, segons com es mire, per mi anar a la recerca de fonts, masos o povets perduts també té el seu encant... 
Us apropo a uns "montes" del terme d'Ulldecona, per la part de ponent del Montsià, a la recerca com deia, de llocs singulars, que sovint veus de passada en altres travesses, però que m'agrada trepitjar en la calma, anant a trobar racons avui amagats entre la malesa, però que en altres temps estaven plens de vida: masovers, pastors i ramats. I que ni que sigui de manera testimonial, m'agrada recuperar en imatges, com sempre dic per retre homenatge a tota aquella gent.  Es tracta del Monte de Cagalló, també conegut pel de Caldera, en ser el darrer propietari, i el del Perro. Pels seus voltants visitarem també un dels masos més anomenatd de la serra, el de Rosalea, i el seu veí Corral de Tabola.

Mas de Rosalea

Aproximació: Anirem fins al Mas de Mulet, al qua accedirem pel Lligallo o Camí Montsià, des d'Ulldecona. Un cop al mas deixem el cotxe, i remuntem per la primera pista que s'obre a l'esquerra, resseguint el Barranc del Sombrerer, fins al final de la pista. Som al Monte de Cagalló. I d'aquí parteix el camí que deixo al track.

Dificultat: Baixa. Però compte algun tram transcorre fora senders.
Desnivell: Uns 800 m. acumulats, sortint i tornant al Mas de Mulet
Durada: Unes 4h. Uns 8 Km.

Itinerari. Comencem la recerca als darrers bancals conreats del Monte. A la vora del camí, on comença el sender que puja a la Torreta, veiem una piqueta de filat i les restes de la barraca a tocar del marge superior. Entrem al bancal de la piqueta i just al bancal superior veiem al mig un munt de pedres.Treiem en compte les superiors i podem contemplar una petita obra d'art: el Povet del Monte de Cagalló. Petit però ben construit en pedra en sec. Sembla increïble, perquè apenes hi passa el cos d'un adult... al fons encara s'hi veu una mica d'aigua.

Povet Cagalló

Filat de Cagalló 

                                                                      Povet de Cagalló

Tornem al sender, i uns metres més endavant, a l'esquerra, fent una balconada al barranc de la Trona que s'estén als seus peus hi veiem la bassa,. Un argiler a la vora d'una rocassa, avui completament seca, terreny de joc dels porcs senglars.

Bassa de Cagalló

Remuntem la sendera i en passar una ampla tartera, a una punta del vessant, trobem el Corral de Tabola. La caseta i els corrals enrunats ens transporten a altres temps. A una de les parets de pedra en sec hi podem observar dues lleixes construides. Escales de marge, recintes per al bestiar... i silenci.

Corral de Tabola


Seguim remuntant la sendera serpentejant pel vessant de ponent de Montsià, a la nostra esquerra el Barranc de la Trona remunta fins al Mas de Rosalea. A les darreres corbes  abans del mas, tenim un mirador excepcional de la Trona. Curiosa agulla de pedra que recorda una cadira per a nens petits, i que li dóna el topònim. 

Trona i Mas de Rosalea

La Trona

Uns metres endavant, abans de fer un gran gir del sender cap a l'esquerra, deixem el sender per un petit desprendiment del marge i baixem als antics bancals d'aquesta raconada. Trobem un altre filat, en les restes de la barraqueta, i sense perdre alçada entre bancals perduts avancem fins a trobar unes escales treballades en pedra que ens baixen a la Font de Rosalea. Una gran pica, excavada a la poca viva, i que en altres temps he conegut plena d'aigua fins a dalt. Avui completament seca. Al davant mateix tenim la Trona...

Filat de Rosalea

Escales font


Font de Rosalea

Un altre cop al sender el seguim i aviat trobem el Mas de Rosalea. Un indicador a la vora de les runes ens l'indica, entrant per un corriolet podem visitar l'entrada al mas, completament envaïda per la vegetació, i acabant de donar la volta ens situem a l'era del mas. Des d'aquí tenim una vista privilegiada de les restes del mas, en altres temps imponent.

Mas de Rosalea


Retornats al sender seguim en pujada fins al crestall, a tocar d'un petit bosc de carrasques. Un altre cop deixem el sender i resseguim la carena per l'esquerra, per una ampla feixa de roca fisurada. A l'esxtrem trobem les restes dels corrals on devien tancar el bestiar del mas de Rosalea. Les vistes són esplèndides: el barranc de la Trona, el corral de Tabola, i més enllà el Monte de Cagalló, semblen les figuretes del diorama d'un pessebre.

Corral de Rosalea


Tornem al sender principal i pocs metres més endavant trobem el Fornet, o cisterna de callarisa. Molt ben conservat i restaurat, recull l'aigua aprofitant el que sembla un forn de calç amb el sostre de falsa volta de les barraques de pedra en sec.

Lo Fornet

El sender comença a pujar fort. A una bifurcació prenem el sender de la dreta, cap al coll de la Portella Conillera. El de l'esquerra ens pujaria cap a la Torreta. Estem al vessant oest de Mola Cima.
Atents al caent sud, en tenir l'oportunitat, busquem fora de sender, per la nostra dreta i en baixada, el pas més evident i fàcil per anar a trobar unes grans carrasques, que ens marcaran els plans del Monte del Perro. Un cop a les carrasques, petits viaranys de porc senglar o de caçadors  ens portaran fins  al Maset del Perro. Uns solitaris pins ens marquen l'indret. 

Monte del Perro

Maset del Perro

Fa temps vaig llegir unes ressenyes que parlaven d'un povet a tocar del maset del Perro, al recer d'una mena de barraqueta. Tot i cercar molta estona pels voltants, no he estat capaç de trobar ni rastre de la barraca ni del povet... la malesa s'ha ensenyorit  de tot el monte. Alta i espesa en molts indrets, es fa molt difícil localitzar el pou.
Tornem cap a les carrasques però ara anem baixant bancals perduts en direcció nord i perdent alçada per anar a trobar novament el mas de Rosalea. Fàcilment podrem tornar al sender principal que ens hi ha portat i desfent camí tornar fins al monte de Cagalló. 
Un altre cop a la pista que hem pujat hores abans, ens centrem en diferents elements que hi ha a tocar del camí. Baixant a l'esquerra, una antiga caseta de camp, bastant sencera. 

Caseta al Barranc del Sombrerer

Uns metres més endavant, ara a la dreta veiem les restes d'una altra caseta sense sostre. Si anem a trobar-la i avancem uns metres cap al barranc del  Sombrerer, a la seva part més alta, a un petit bancalet, trobem  una altra barraca de filat.

Filat al Bc del Sombrerer

Baixant, i abans d'una ampla corba cap a la dreta de la pista, la deixem, i entre bancals molt perduts trobem el vell mas del Sombrerer. Sembla que recentment algú el va intentar recuperar de manera molt barroera, deixant la seva emprenta de deixalles, uralita, vigues i totxos entre les velles pedres que configuraben el mas. Penós.

Mas del Sombrerer

Aigües avall de la pista i quasi a tocar del punt de sortida, i després de deixar a la dreta una vella caseta blanca, unes canyes a l'esquerra marquen la localització de la Bassa dels povets. Una curiosa estructura formada per una gran bassa seca, que a la seva base té quatre o cinc povets excavats... sempre els he vist secs.
Un itinerari que recomano a la gent curiosa que vol descobrir petits tresors de serra...


Salut i muntanya!!

                      
Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.