Cova Balaguer i Cova del Mal Pas. Els Ports

Estiu del 2018

Tot i la proximitat, i saber de l'existència de Cova Balaguer des de fa molts anys, mai havia tingut la curiositat d'atansar-me,  ni que només fos a veure la boca.

Cova Balaguer

Ara fa un parell d'anys, xerrant en l'enyorat Pere, guarda del refugi de la UEC de Caro durant molts anys, va sortir a la conversa la cova, i em va comentar que estava preparant un itinerari per veure diferents coves de la Mola de Catí, passant també per la Balaguer i la del Mal Pas. Aquesta darrera, de la que no havia sentit parlar mai, em comentava que està a escasos metres de la boca d'entrada de la Balaguer.

Aquest estiu, casualment, trobant-me al final d'una jornada de feina al mateix refugi de la UEC, i com portava el GPS vaig decidir anar a veure si veia les boques. El primer intent va ser un fracàs, els waypoints que havia tret remenant per internet no em van conduïr a bon port, i em vaig fer un fart de cercar on no tocava, al vessant de llevant de la moleta on està el refugi, a l'alçada de l'Esquirol aproximadament.

La cova ja va passar a ser un repte, i vaig seguir investigant per diferents fonts. Finalment amb uns altres waypoints, faig un altre intent cap a finals de juliol, i l'encerto de ple, trobant les dos boques, efectivament una a pocs metres de l'altra, però de cara a la Mola de Catí.

Faig una primera visita ràpida a les dos cavitats perquè aquell dia ja venia de fer una ruta llarga i el cos no donava per a més. A principis de setembre tornem a fer una visita més a fons.

Itinerari: Sortim de l'aparcament del refugi de la UEC de Caro, i pugem fins al refugi. Per la dreta de l'entrada seguim el GR en direcció a Paüls. Uns 5 metres abans d'arribar al primer collet, molt a prop encara del refugi, deixem el GR i ens enfilem per un corriol a l'esquerra, marcat amb una fita de pedres. El corriol guanta la carena del turó i el segueix en direcció sud-oest fins a un altre collet, netejat de vegetació per on transcorre una linia elèctrica i des de fa poc temps, el traçat de la travessa Estels del Sud. Creuem el collet i un altre cop a la carena seguim en la mateixa direcció. 

Refugi de la UEC

Collet, per on passa l'Estels del Sud

Un cop passat el punt més alt del turó comencem a baixar encara carenejant, però compte, dins d'un bosquet clar de pins, un corriolet molt perdut, marcat amb una fita de pedres ens marca el baixador per trobar la boca de la Cova del Mal Pas. 

Boca del Mal Pas

Gatera d'accés

1a saleta

Una boca a la roca entre la vegetació, que ens pot passar desapercebuda, des d'on baixem per un forat estret al terra, a la primera sala, que s'allarga força entre pasos estrets i que és en aquesta part superior on presenta més formacions, tot i que tant aquesta cova com la Balaguer, molt properes, coincideixen en característiques i metres de desnivell, que fan pensar en un mateix sistema d'absorció, totalment fracturat, creant en tots dos casos diferents nivells i pisos de galeries que són en definitiva un gran caos de grans blocs.

Fons del pou

Tant petita, i han calgut milers d'anys

Després d'un petit ressalt trobem un pou que va baixant cap al fons on s'acumula una petita quantitat d'aigua. Abans i fent un petit flanqueig es pot remuntar a una petita sala superior.

A escassos 50 metres i en la mateixa direcció sud-oest, i al vessant que mira a la Mola de Catí, trobem la boca de Cova Balaguer, oberta en un petit ressalt rocós.

Accés al pis inferior

Amb un desnivell similar al del Mal Pas, d'uns 25m, aquesta presenta un recorregut molt més llarg, proper als 350m. per la infinitat de connexions, sales a diferents nivells, pous... que entre el gran caos de blocs que abans comentava configuren la cavitat. A la sala principal i a una d'interm'edia a la que s'accedeix per un petit pou a l'esquerra de l'entrada hi ha multitut de formacions, boniques colades acolorides, estalagmites i estalactites... amb força humitat tot i que la cova presenta un estat força fòssil. Uns pous comunicats al fons de la sala principal davallen cap al pis inferior. Per l'esquerra del fons s'accedeix també a un nivell intermig amb força concrecions.

Descoberta el 1931 pel Dr Balaguer a la finca de la seva propietat.

Una petita meravella natural, un altre tresor del Port que tenim el privilegi de tenir a l'abast.

Com en altres entrades que he fet sobre coves, en aquest cas també, tot i que es pot accedir a part del recorregut sense material, aconsello entrar amb nocions sobre espeleo i amb material  adient per assegurar-se, ja que en tots dos casos hi ha pous que poden provocar accidents.

Salut i muntanya!!

                   

Powered by Wikiloc