Senderes

27 d’octubre de 2019 Segueixo tirant mà d’arxius dels del confinament, i aquesta vegada vull compartir una gran troballa que vam fer l’any passat: La Font del Porró, al Montsià. Feia molts anys que li anàvem al darrera. Era una de les encara nombroses incògnites del Montsià. Topònims que veus en els mapes, o llocs mítics dels que n’hem sentit parlar moltes vegades, però que tant sols la transmisió oral i alguna vaga ressenya, ens dóna pistes de la seva presència. La Font del Porró forma part del primer grup: tot i estar assenyalada als mapes, mai fins ara l’havia trobat. Compartint la recerca amb els companys Agustí Barceló i Sisco Moya, i gràcies a la seva constància, l’any passat van poder finalment localitzar-la, i no tant sols la font sinó tot un reguitzell de petites coves i balmes, que van anar trobant mentre feien la recerca. Finalment, amb l’ajuda d’un dels millors coneixedors de la serra, Xavier Mançanera d’Ulldecona, la van localitzar! Font del Porró Vaigue ...

Vint-i-cinquè dia de confinament!!.   Estem a l’abril, en plena setmana de pasqua, i seguim tancats a casa. És com un malson surrealista i recurrent… el dia a dia s’està convertint en el puto “dia de la marmota”. Poc a poc he anat desconnectant de les noticies del món exterior, per salut mental, que uns dies supero amb excel·lència a base de teletreball, ioga, “cuinetes”, alguna sèrie, neteja… , i d’altres em sotmet a un estat de catarsi depressiva… Però siguem positius: el saber que dia a dia, familia, amics i les seves famílies, la gent del poble i del territori, estan bé de salut i ho estan portant de la millor manera possible, em dóna esperança. S’entreveu la llum al final del túnel i cada dia és un dia menys per tornar a gaudir de la seva companyia… com enyoro poder abraçar als qui estimo!, i quin poc valor li donem en una situació normal… Tiro ma d’arxius i de sortides fetes abans de l’apocalispsi, confiant que aquesta humil publicació també us ajudi a desconnect...