Canigó
El massís del Canigó és troba a les estribacions més orientals del Pirineu abans d’arribar a la Mediterrània. Situat a l’anomenada ‘Catalunya Nord’, entre les comarques del Conflent, el Rosselló, el Vallespir i l’Alt Empordà, només a 50 km del mar. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
Tot i trobar-se dins de territori francès, el Canigó és una muntanya emblemàtica per als catalans . A la renaixença, segle XIX, quant l’anomenada Catalunya Nord encara formava part de Catalunya, el catalanisme situa al comtat de Rosselló, l’origen de Catalunya com a nació. El poeta Jacint Verdaguer va escriure el 1886 un poema referit a aquest cim :’Canigó’, en el que feia una exaltació de l’amor, el patriotisme i la llegenda. Avui dia encara reté tota la seva màgia…

Desnivell: 2.100 m, acumulats.
Dificultat: mitjana, per la llargada del recorregut i pel tram final de grimpada de la xemeneia.
Bibliografia i cartografia: Canigó. Pirineu Català. Conflent, Vallespir, Alt Ripollés. Guia Cartogràfica. Mapa 1:40.000. Editorial Alpina.
Descripció de l’itinerari: Un cop situats al Refugi de Marialles 1718m. passarem per un pontet sobre el torrent de Llipodera, seguint els indicadors del GR-10 . Ens enfilem entre boscos per camí ben marcat cap al Coll Verd, 1868m. (1h) Al cap d’una estona anem deixant darrera la vegetació i arribem per camí molt ample i fressat cap als prats de la vall de Cadí. Bifurcació: deixem el GR-10 a l’esquerra que ens portaria cap al coll de Segalès, seguim per la dreta i de seguida trobem el Refugi Aragó a 2123m. (1’45h) Seguim guanyant alçada entre roques i prats fins a situar-nos als Plans de Cadí (2h i pernoctació). Al sudest guanyant alçada, es poden veure els llacs que configuren els Gorgs de Cadí, al peu del Pic de Tretzevents 2731m.
Comença un fort pendent entre prades i rocam, que ens acompanyen fins la portella de Vallmanya, flanquejant en direcció NO fins al peu de la xemeneia, seguint senyals en vermell. Superem les faixes rocalloses de la bretxa Durier i ens plantem dalt la Pica del Canigó (4:30 h).
Piolet i grampons es fan imprescindibles per tal de superar la xemeneia amb neu dura i gel.
Comença un fort pendent entre prades i rocam, que ens acompanyen fins la portella de Vallmanya, flanquejant en direcció NO fins al peu de la xemeneia, seguint senyals en vermell. Superem les faixes rocalloses de la bretxa Durier i ens plantem dalt la Pica del Canigó (4:30 h).
Piolet i grampons es fan imprescindibles per tal de superar la xemeneia amb neu dura i gel.
Bona ascensió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada