Santa Bàrbara

Horta de Sant Joan està situada a la franja que delimita la província de Terol, la part sud del seu terme és molt accidentada, ja que està formada per l’extrem septentrional dels ports de Tortosa-Beseit. El paisatge agrest ofereix llocs de gran bellesa, com les roques de Benet o la muntanya de Santa Bàrbara. Al poble també s’ha de visitar la part antiga i el museu de Picasso.

A dos kilòmetres a l’Est de Horta de Sant Joan, Terra Alta, es troba Santa Bàrbara, turó de singulars característiques i que canvia de forma, segons l’orientació des d’on la mirem. Es tracta d’una atalaia de 761 m d’alçada amb imponents cingles per tots els seus vessants. Des de molt antic ha estat habitada per anacoretes tot aprofitant les balmes, coves i fonts de l’indret, on s’edificaren petits oratoris seculars com els de Sant Onofre, Sant Pau, Sant Antoni i Santa Bàrbara.

Font : http://www.terra-alta.org/index.htm

Accés i punt de partida: des de la població de Horta de Sant Joan, Avinguda del Port, prenem una pista asfaltada en direcció al convent de la Mare de Deu dels Àngels, “de Sant Salvador” (2 km.) Un cop arribats, podem deixar el cotxe a les esplanades que hi ha al voltant del convent.
Podem carregar d’aigua a la font de davant del convent ja que no en tornarem a trobar.

Desnivell: 550 m, acumulats.

Horaris: 3 h. Pujar i baixar.

Dificultat: Fàcil

Descripció de l’itinerari: Deixem el convent a la nostra dreta i enfilem una fressada sendera que en direcció est va resseguint les parets de conglomerat que perfilen la cara nord de la muntanya. Passem les restes de la capella de Sant Pau i resseguint els esperons anem donant la volta. Trobem en un racó a la dreta la Cova amb la imatge de Sant Salvador, protegida per un enreixat, al costat hi ha la petita font que la tradició diu que va fer brollar el sant amb tres cops de bordó.
A partir de la cova el camí comença a enfilar-se cap amunt dibuixant curioses ziga-zagues amb marges. Arribem a un petit coll que ens porta a la cara sud de la muntanya. Aquí trobem les restes d’una altra de les capelles, la de Sant Antoni. Arribem a un pla amb xiprers, al redós de la serra, sovint concorregut per cabres. Un petit senderó a l’esquerra, superant la darrera pendent ens deixa a la cresta cimera. A la meitat de l’aresta es troben les runes de l’ermita de Santa bàrbara, només hi queden les parets. Seguim pel crestall en direcció sud-oest per arribar a la creu. Caldrà passar però la darrera prova de foc: un “petit Pas de Mahoma”, poc apte per als que pateixen de vertigen.
Un cop superat el pas cal relaxar-se i gaudir de les precioses vistes del Port, amb les Roques de Benet a tocar.
Per a la baixada hi ha diverses opcions: els més agosarats poden inventar-se ràpels i desgrimpades, aprofitant els elevats esperons que tenim als peus, els mes conservadors poden refer el camí de pujada. Jo proposo acabar de donar la volta a la muntanya, retornant al pla dels xiprers i buscant la sendera a la dreta, que paral·lelament a la cresta ens porta cap al sud-oest, picant de baixada. Compte aquesta sendera és més perdedora que la de pujada, a cops s’ha de intuir. Com hem fet pujant, anem resseguint el perfil i girant cap al nord en direcció al convent.

Una passejada que ens deixarà, ben segur, un bon regust de boca i un bon record de la Terra Alta, que en dies clars podrem veure en tota la seva extensió des de el cim de Santa Bàrbara.

Bona ascensió!.