1r Canicros La Ràpita

El passat 14 de març de 2010, coincidint amb la 2a Pujada a la Foradada, es va portar a terme el primer canicros de la Ràpita.

Hi ha que felicitar als organitzadors, perquè van platejar una ruta molt assequible, d'uns 8 Km donant la volta al poble per arribar a la platja de Pipi, tenint la ocasió de poder-la disfrutar en família i amb els nostres "abnegats" companys, els gossos.




A veure si l'any que ve s'organitza una nova edició i podem xalar tant com enguany.
Felicitacions de nou a tota l'organització tant de la Marxa i Cursa, 2a Pujada a la Foradada, com del 1r Canicros a la Ràpita.

Track del Canicros, Wikiloc.

Montmeneu 495m.


La gent de muntanya de les terres de l'Ebre sovint pugem i baixem de fer alguna ruta al Pirineu, per l'eix de l'Ebre, i a l'alçada de Maials, mirant cap a ponent es pot distingir clarament el Montmeneu. Anar a fer el cim d'aquest petit turó requereix quasi necessariament desplaçar-te fins allà per fer-lo en exclusiva. Al menys a mi m'ho sembla, és allà al mig, no ve bé fer-lo de passada, si ha d'anar pel seu aïllament respecte a altres serralades.
Tot i la seva modesta alçada (495m)es configura com un mirador privilegiat de la plana de Lleida. Situat al sud de la comarca del Segrià, esdevé un cim principal en aquest terra de relleus suaus, quasi bé plans.



Horari: menys d'una hora
Desnivell acumulat: 300m. aprox.
Dificultat: Fàcil.
Època ideal: donada la seva curta durada, qualsevol època és bona
Itinerari: Arribem fins a Maials per l'eix de l'Ebre. Sortim de la població seguint la C-45 direcció a Serós, durant 5.50 Km. aproximadament. En una corva suau a la dreta hi ha un desviament cap a l'esquerra, és el Camí de les Mines, que seguirem 1,43Km. fins a trobar la carretera de Maials a les Granges d'Escarp. La creuem perpendicularment i seguim pel camí de les Mines durant 3,3 km. més, punt en el que trobarem un desviament a la dreta amb un pal indicador del Montmeneu.
A partir d'aquest punt seguim per pista de terra, 1'7 km. En aquest punt deixem la pista principal (camí de Montmeneu) que ens menaria fins al mateix peu del cim, i agafem a la dreta una pista que s'enfila i en un parell de revolts a la dreta i una l'esquerra ens deixa a l'esplanada del Mas de la Manuela. Punt d'es d'on iniciem la caminada.
Resseguim la pista que ens ha deixat al mas, uns 400 metres. A partir d'aquest moment i donada la meva manca d'informació sobre la zona en el moment de fer l'ascensió, faig el que en termes d'escalada esportiva seria fer una via "a vista", és a dir, sense un itinerari preestablert ni cap sender marcat, simplement buscant el camí més fàcil i evident, i "a saco" de cara al cim que tenim al davant nostre. Resseguint la lloma entre el coscoll i la "malea" i un cop al peu de la pala final, amunt sense contemplacions. Tant l'escàs desnivell com la vegetació esparsa donen peu a fer aquest tipus d'itinerari.
En uns 25 minuts som al cim del Montmeneu. Estem només a 495 metres però donat el relleu força suau del Segrià, aquesta punta esdevé un mirador magnífic. Maials a llevant, l'Ebre i Mequinensa a ponent i al fons de la plana, cap al nord, Lleida.


El cim està adornat amb una "magnífica" antena, i amb un vèrtex geodèsic. I com no podia ser d'altra manera, resseguint el fil de l'aresta cimera, al nord, trobem la ampla i empinada sendera que permet fer el cim, com Deu mana.
La baixem fins a la base del turó, allà podem trobar una altra antena, al punt on s'acaba el sender i comença una pista. Com que el cotxe queda a l'altra vessant opto per seguir fent "la cabra" i sense perdre alçada, un altre cop al recte vaig bordejant el turó en direcció sud, fins a situar-me a la cresta d'una lloma arrodonida que apunta cap al mas. Baixem d'aquesta lloma fins als conreus d'oliveres i tornem a trobar la pista que ens porta al Mas de la Manuela.
A pesar d'estar "lluny" de tot i de la seva modesta alçada, el Montmeneu ens regala una magnífica panoràmica del Segrià.
Bona ascensió!!

Pla del Revolcador

Ja feia molt temps que el veia trafegar, de fet el normal és veure el seu cotxe aparcat a l'esplanada del cocó de Jordi. Un dia armat amb una aixada, un altre amb tisores de podar, un altre amb pintura...
Finalment s'ha desvetllat el misteri: l'amic Joan Moises, president del Centre Excursionista la Foradada, de Sant Carles de la Ràpita, ha fet realitat un dels seus projectes, recuperar una vella sendera del Montsià: la del Pla del Revolcador.


Es tracta d'una sendera que uneix la font de Burgar i Matarredona, resseguint un barranc poc transitat des de que ja no hi ha bous i vaques a la serra, i que s'obre en guanyar alçada al pla del Revolcador, uns quants bancals, ara perduts, que segurament conreaven els mateixos masovers de Matarredona i que queden a la cara de llevant de la lloma que hi ha entre el Mas i el Pla de Roures.



La sendera, que de ben segur feien servir masovers i la gent del poble com a accés ràpid al Mas, de gent i bestiar, per fer llenya... , ara es troba en perfecte estat, ben senyalitzada amb fites i marques de pintura blanques, i ens dóna, gràcies al Joan, una nova alternativa a l'hora de dissenyar la nostra sortida al Montsià.

Us deixo el track per si la voleu descobrir...

Roca Corbatera i Punta Pericana. Serra de Montsant.

24 de maig de 2010

Ja feia temps que en tenia ganes. Després d'un hivern durillo, aigua a cantes tots els caps de setmana, i de compromisos familiars, torno a agafar "l'andante" i em disposo a donar una volta per la desitjada Serra de Montsant.
L'objectiu: coronar dos dels seus cims més emblemàtics (formen part de la llista dels 100 de la Feec) i aprofitar per conèixer millor la serra.


Roca Corbatera i Serra Major


Sortida: Des del Poble d'Albarca, a uns 8 Km de Cornudella de Montsant (35 Km de Reus, passant per Alforja). Travessem el poble, passant per davant del refugi del Montsant, i a 1km aprox. deixem el cotxe prop d'un diposit d'aigua per als bombers.

Època ideal: Potser és millor evitar el fort de l'estiu, bona part de l'itinerari transcorre per llocs amb poca ombra.

Horari: 5 hores, comptant moltes parades per a fer un mos, i les fotos de rigor.

Desnivell: ens mourem tota la volta entre els 800 i els 1100 mts aproximadament. Compte amb els Graus: Son passos entre els farallons de pedra, moltes vegades equipats com via ferrada, tot i que en aquesta volta pràcticament no en trobarem cap, cal tenir en compte que el desnivell és força important, tant de pujada com de baixada.

Dificultat: Fàcil, no hi ha passos delicats. Tant sols remarcar el accés a la punta Pericana (equipat en cadenes) i per als menys avesats en batalles muntanyenques, compte també amb el tram de GR 171, el algun punt és força "vertiginós".

Descripció Itinerari: Estem als Hostalets d'Albarca. A la nostra dreta surt una pista que va cap a l'Ermita però que té l'accés a vehicles prohibit. Un pal indicador ens assenyala la direcció que hem de seguir pel sender que s'enfila ràpidament. Estem al GR 171. En poca estona retrobem la pista abans esmentada que seguirem per unes fortes pendents fins al Pla del Grau Gran. El GR segueix per la pista. Nosaltres agafem un sender marcat a l'esquerra, i ens comencem a enfilar directament cap a la Roca Corbatera resseguint la cresta de la serra. El camí gira cap a l'est i ens deixa als peus Cornudella de Montsant i una mica més enllà coronant una cresta de serra: Siurana. El pantà és a vessar aquesta primavera. Un encreuament ens deixa escollir a la dreta continuar cap al cim i a l'esquerra ens portaria fins a la Cova Santa, més a l'est de la cinglera.
Pugem directes fins a la Roca Corbatera (1166m.) , després d'una hora i mitja aproximadament. L'espectacle valia la pena, des d'aquest punt podem veure tot el Priorat, la preciosa cinglera de la Serra Major, clivellada de Graus per assolir-la pel vessant sud. Cap al nord Ulldemolins...


Barranc de la Comella i Cornudella

Pla del Grau Gran

Ermita de la Mare de Déu de Montsant

Encreuament a Cova Santa

Roca Corbatera

Cim

Cornudella de Montsant i Pantà de Siurana

Colldejou i Miranda de Llaberia

Seguim la nostra ruta crestejant una estona la Serra Major fins a trobar un indicador que ens menara de baixada ràpida cap al pas del Gat (el gat ha d'estar prim per passar) i una mica més avall la Font del Manyano. Trobem una pista que seguirem força estona cap a la dreta i que ens anirà encaixonant dins els barranc de les Pletes. Seguim baixant per la pista, per la dreta del barranc fins a un encreuament. Cap a la Dreta pujaríem pel barranc del Pèlecs, cap a l'ermita de la Mare de Deu de Montsant i Albarca. La seguim cap a l'esquerra, i pendents perquè al cap d'un Km aproximadament, la pista creua el barranc cap a l'esquerra. 


Pas equipat del Gat

Pas del Gat

Peònia a la Font del Manyano

Bassi de la Font del Manyano

Barranc de la Bruixa

Abans de creuar a la dreta comença una sendera que està marcada en una fita de pedres, la seguirem i continuarem a la dreta del barranc fins al Racó Gran del Franquet (la pista a l'altre costat de barranc fa un gir pronunciat cap a l'esquerra. En aquest punt deixo la sendera i començo a pujar directe cap al coll que es veu entre la Mola i la Punta Pericana. Un cop al coll, anirem trobant diferents corriols per pujar, anem directe cap a la Punta a la nostra dreta i fins a la base de la paret cimera. (2h 30')
La punta Pericana (1049 m.) és un immens bloc de roca al que només podrem accedir per una instal·lació de cadena al seu costat sud, al costat d'un arbre, la roca deixa de ser tant empinada i ens dóna l'oportunitat de poder pujar-hi. Val la pena perdre una bona estona contemplant tota la cara nord de la serra que tenim a l'abast. 


Punta Pericana

Pas equipat d'accés al cim

Cim de la Punta Pericana

Cim

Recuperem el sender baixant per la cadena i enfilem direcció est carenejant. En un revolt ens trobem la magnífica balma de la Cova del Caterí.
Recuperem forces, i resseguim la sendera que ara gira més cap al nord-est pel crestall. Davant tenim tres puntes. Si no m'enganya l'altímetre la del mig és la Punta del Peret (1106m.), a la que pugem, al recte, per aquest vessant sud són perfectament accessibles, i completem el "hat trick" de cims del Montsant, del dia. Compte, si la seva cara sud és suau, per la nord hi ha unes cingleres espectaculars. Ara cal baixar pel seu vessant oest, menys ferèstega i que ens portarà cap al collet del Parral. Retrobem el GR171 que agafarem en direcció est. Alguns trams del GR són espectaculars perquè segueix el traçat impossible d'una feixa de terra entre cingleres no aptes per a gent poc avesada a l'alçada.
Canviem de vessant i tornem a anar pel costat sud del crestall fins a trobar el Portell del Peret que ens torna a deixar a la cara nord i continua el GR, penjat entre faixes de roca, trobarem en el traçat del sender la gran balma-corral  de la Cova de l'Abella i poc després assolim l'ermita de la Mare de Deu de Montsant, encimbellada a la mateixa cresta. (4h15').


Cova del Caterí

Cova del Caterí

GR 171

Portell del Peret

Cova de L'Abella
Ermita de la Mare de Déu del Montsant

Detall de l'ermita

Roca Corbatera des de l'ermita

Ja només queda baixar i ho faig per un del Graus, el de la Marededeu que baixa recte com un fil per la cara nord del cingle fins a trobar una pista que en poca estona ens portarà, cap a la dreta, fins al cotxe. En dies de calor desaconsello aquesta baixada perquè el tram de pista que ens espera a la base de la serra, és empinat i absolutament desarbrat, ...per tant el sol "cau de punta".


Collet de les Forques. Albarca

Una volta molt agradable que ens permet conèixer una mica millor aquest racó del Priorat. Deixarem per a una altra ocasió, fer algun grau equipat. Tornaré!!

Salut i muntanya