Montmeneu . Segrià. 100 cims


La gent de muntanya de les terres de l'Ebre sovint pugem i baixem de fer alguna ruta al Pirineu, per l'eix de l'Ebre, i a l'alçada de Maials, mirant cap a ponent es pot distingir clarament el Montmeneu. Anar a fer el cim d'aquest petit turó requereix quasi necessariament desplaçar-te fins allà per fer-lo en exclusiva. Al menys a mi m'ho sembla, és allà al mig, no ve bé fer-lo de passada, si ha d'anar pel seu aïllament respecte a altres serralades.
Tot i la seva modesta alçada (495m)es configura com un mirador privilegiat de la plana de Lleida. Situat al sud de la comarca del Segrià, esdevé un cim principal en aquest terra de relleus suaus, quasi bé plans.



Horari: menys d'una hora
Desnivell acumulat: 300m. aprox.
Dificultat: Fàcil.
Època ideal: donada la seva curta durada, qualsevol època és bona
Itinerari: Arribem fins a Maials per l'eix de l'Ebre. Sortim de la població seguint la C-45 direcció a Serós, durant 5.50 Km. aproximadament. En una corva suau a la dreta hi ha un desviament cap a l'esquerra, és el Camí de les Mines, que seguirem 1,43Km. fins a trobar la carretera de Maials a les Granges d'Escarp. La creuem perpendicularment i seguim pel camí de les Mines durant 3,3 km. més, punt en el que trobarem un desviament a la dreta amb un pal indicador del Montmeneu.
A partir d'aquest punt seguim per pista de terra, 1'7 km. En aquest punt deixem la pista principal (camí de Montmeneu) que ens menaria fins al mateix peu del cim, i agafem a la dreta una pista que s'enfila i en un parell de revolts a la dreta i una l'esquerra ens deixa a l'esplanada del Mas de la Manuela. Punt d'es d'on iniciem la caminada.
Resseguim la pista que ens ha deixat al mas, uns 400 metres. A partir d'aquest moment i donada la meva manca d'informació sobre la zona en el moment de fer l'ascensió, faig el que en termes d'escalada esportiva seria fer una via "a vista", és a dir, sense un itinerari preestablert ni cap sender marcat, simplement buscant el camí més fàcil i evident, i "a saco" de cara al cim que tenim al davant nostre. Resseguint la lloma entre el coscoll i la "malea" i un cop al peu de la pala final, amunt sense contemplacions. Tant l'escàs desnivell com la vegetació esparsa donen peu a fer aquest tipus d'itinerari.
En uns 25 minuts som al cim del Montmeneu. Estem només a 495 metres però donat el relleu força suau del Segrià, aquesta punta esdevé un mirador magnífic. Maials a llevant, l'Ebre i Mequinensa a ponent i al fons de la plana, cap al nord, Lleida.


El cim està adornat amb una "magnífica" antena, i amb un vèrtex geodèsic. I com no podia ser d'altra manera, resseguint el fil de l'aresta cimera, al nord, trobem la ampla i empinada sendera que permet fer el cim, com Deu mana.
La baixem fins a la base del turó, allà podem trobar una altra antena, al punt on s'acaba el sender i comença una pista. Com que el cotxe queda a l'altra vessant opto per seguir fent "la cabra" i sense perdre alçada, un altre cop al recte vaig bordejant el turó en direcció sud, fins a situar-me a la cresta d'una lloma arrodonida que apunta cap al mas. Baixem d'aquesta lloma fins als conreus d'oliveres i tornem a trobar la pista que ens porta al Mas de la Manuela.
A pesar d'estar "lluny" de tot i de la seva modesta alçada, el Montmeneu ens regala una magnífica panoràmica del Segrià.
Bona ascensió!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.

Teixeda de Cosp. Cardó