Les Torres del Moro

“ ...“Una galiota de prohensals” va atacar les costes de la desembocadura de l’Ebre. (comunicat dels procuradors de Tortosa a Barcelona, el 27 de maig de 1473).
Els monarques espanyols per fer front al perill dels pirates i especialment a l’acabament de la Reconquesta es van orientar en una primera fase cap a la possessió dels ports nordafricans. En fracassar la pressa d’Alger i Tunis es va intentar contenir el perill mitjançant l’armada de galeres que no podien donar abast a la vigilància d’una línia de costa tant extensa. Finalment es va recórrer a la solució de construir torres de vigia i defensa per tot el litoral mediterrani, que tenien el suport de forces mòbils.
I així van sorgir les torres que trobem al litoral de l’Ebre, “torres de moros”, construïdes principalment al segle XVI. Altres però, com la Torre Guardiola, la “Torreta” de la Ràpita, ja venien de més antic.”
Pescadors i navegants als Alfacs. Lluís Millàn i Roca.

Torre de la Guardiola

Sovint m’agrada rellegir els llibres del meu estimat mestre Don Millàn,  que amb les seves valuoses recerques,  t’acosten a la història del poble i el territori, i que et fan adonar de la importància del llegat patrimonial que tenim molt a la vora i que la mateixa qüotidianitat fa passar desapercebut.

Fruit de la lectura em va sorgir la idea de fer un recull fotogràfic d’aquestes edificacións que encara són presents a les nostres terres. Segurament no hi són totes, algunes han desaparegut, com al Torre de Sant Felip, al mig de les Cases d’Alcanar, que va ser enderrocada pels anglesos  a la guerra de la Independència, o la Torre de Codonyol que estava situada vora mar, molt a prop del barranc de Codonyol, i que tingué força importància a la guerra del Francès... però he intentat deixar testimoni gràfic de les que encara hi són i que es poden visitar (tot i que algunes són particulars).

Per tal de controlar l’entrada  i el trànsit pel  riu trobem la de la Carrova i la de Font de Quinto i la Casa del Prat ( o la Llotja), a la Serra de les Veles (Campredó)  datades totes tres entre els S. XII i XIII.


Torre de Font de Quinto

La Torre de la Carrova, restaurada a la dècada dels noranta, és possiblement la més majestuosa de la comarca amb una planta rectangular de 15 per 11'5 m. i amb una alçada de 18'5 m.
La Torre agafa el nom de la font d'origen àrab que brolla al seu peu, la Alcharrova i que el 1149 Ramon Berenguer IV donà als hospitalers.
La de la Carrova i la de Font de Quinto estan pràcticament encarades als dos costats del riu.

Torre de la Carrova

La Torre de l’Oriola rep el nom de la partida d’Amposta on es troba. Juntament amb la de Forxeron i la de Poquessalses formaven una mena de cordó defensiu d’Amposta.

 Torre de l'Oriola

 Torre de Forxeron

Torre de Poquessalses

La Torre de la Guardiola, la Torreta, a la Ràpita. “En temps antic quan encara no existia Sant Carles, la torre construïda, “la Torreta” com se l’anomena, degué servir com a torre de senyals en les guerres i ens els perills; d’aquí prendria el nom de Guardiola...” Sebastià Juan Arbó.
Posteriorment, l’any 1964, es va col·locar la imatge del Sagrat Cor.
(foto de l'inici de l'article)

La Torre de Sant Joan d’Alfacs o de Bolig
“... va ser construïda atenent les súpliques de la ciutat de Tortosa donat que les lluites amb els pirates algerians eren freqüents. Particularment forts van ser els combts de 1575 , amb la intervenció dels defensors de la Torre de l’Àngel. Li van donar el nom de Sant Joan en honor a l’Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.” Lluís Millan

Torre de Sant Joan

Al terme d’Alcanar trobem fins a quatre torres. Dos d’elles, juntament amb la de Magin (al terme de la Ràpita),  conegudes a la Ràpita com les Torres del Moro, la primera, de Magín la segona, la de Pasqualot  i la tercera, la d’Urbano que es troben resseguint el camí dels Bandolers.
Passada la fàbrica del ciment, direcció a Alcanar també trobem la d'en Calbo i la de Morralla.

1a Torre del Moro, la de Magin


2a Torre del Moro, la de Pasqualot
3a Torre del Moro. la d'en Urbano
 La Torre d'en Calbo
La Torre de Morralla

Algunes abandonades i en ruïnes, altres restaurades com a cases particulars o com a residències de turisme rural... us convido a fer una passejada per la nostra història!

Comentaris

  1. Gracies, Pep, pel recull tant complert i divulgatiu respecte les torres de la comarca.
    Sempre és un plaer aprendre més.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.