Per la Serra de Godall

13 de desembre de 2015 

Volta per la zona nord de la serra de Godall, per descobrir alguns dels racons amb encant d'aquesta part d'aquesta serra, força desconeguda, entre el massís del Port i la serra del Montsià. 

Jo la he fet amb BTT però es pot fer perfectament a peu per la ruta assenyalada, o bé pujant per un sender que surt de la mateixa font de l'Arboç i que surt, trencant a la dreta a una bifurcació del sender a la font de la Serra o bé anant a l'esquerra a la pista de pujada, molt prop del Corral de la Serra. Hi ha diferents combinacions entre les moltes senderes que solquen tota la serra, us aconsello el mapa de la Serra de Godall, de l'editorial Piolet, fet amb la col·laboració de gent del territori i grans coneixedors de tota aquesta zona.


Font de l'Arboç

 Maset dels Argilers

Abeurador dels Argilers

Corral de la Serra



 Processó


Font de la Serra

Piques de la font de la Serra

Caseta a les Fontanes

Barranc de la Solana


Cova de la Sal




Paridora de Grisanto


Safareigs de la Bassa Alta

Vilallarga de Godall

Salut i muntanya!!

Geocatxers la serra de Godall està pleneta de caixetes!!


La Punta de Farrúbio

7 de desembra de 2015

Quan puges al Port per la carretera del Caragol, sempre se'n va la mirada a la part de solana, al contrafort del Port que ens queda a l'altra banda de barranc. És un monte pelat, només quatre pins remunten algun barranquet cap al cim: la punta del Farrúbio


Us presento d'una volta circular per assolir aquesta punta i descobrir alguns racons bonics, fonts, masos i corrals que hi té ben amagats, en aquesta punta de serra on la petjada de l'home, i la seva activitat agrícola i ramadera es fan ben evident fins a quasi bé el cim. 

Dificultat: Baixa, però amb fort pendent.
Desnivell: 1200 acumulats (600 de pujada!) 
Horari: unes 4 hores comptant parades. 

Itinerari: A la carretera que puja al Port, a la mateixa base de la muntanya i un cop passat el pont del barranc de Farrúbio, podem deixar el cotxe a un apartador que queda a l'esquerra de la carretera. La creuem i agafem un sender que paral·lel al barranc el va remuntant en suau pendent. Aviat arribarem a la carretera que seguirem uns metres fins a un revolt a l'esquerra, on la deixem i entrem per la dreta per trobar un sender que ens porta en la mateixa direcció que portavem fins al llit del barranc. Seguim el barranc amunt i trobem la font d'Ondina: un bonic bassi redó tallat en fusta, llàstima que el temps està molt sec i trobem la font completament eixuta.


Deixem el llit del barranc i per un sender a la dreta comencem a remuntar fort cap al crestall. Les runes d'un antic maset ens indiquen un senderó a l'esquerra que uns metres més enllà ens deixa a la font dels Cirers.


Un llarg bassi per aveurar els ramats fet d'obra al mig d'un bosquet de pins. Tornem al maset i continuem pel sender que segueix pujant fort fins al mateix crestall de la serra.



 L'espessa boira que puja pel vessant del barranc de la Vall Figuera, li dóna un tó màgic al moment. Ja hem fet la part més dura de la sortida. Ara només cal resseguir el crestall fins al mateix cim, de cara a llevant: l'alterosa Punta del Farrúbio

Una imponent mole de pedra que ens assenyala el cim des del que podem veure, en dia clar, unes magnífiques vistes del Port: la Barcina, el Portell, les Rases, la Moleta d'Alfara i la Coscollosa, la Mola Castellona... i cap a llevant, als nostres peus la imponent depressió de l'Ebre, Tortosa, Roquetes, el coll de l'Alba, les serres de Cardó i del Boix, el Delta... Espectacular!


 Passem la punta per l'esquerra de la roca i ja enfilem la baixada. En principi el sender fa una amplia volta cap al nord per tal d'anar baixant el pendent més suaument. Arribem a un coll on hi ha una bassa d'argila, ara seca, en rastres de ser un bon revolcador de porcs senglars: la Bassa de Ganduls.


Continuem en baixada fins encaixonar-nos a un barranquet: la Canal de Cames Seques, on trobarem un curiós corral, apegat a un cingle i més endavant el Mas de Cames.




Ja quasi al pla, a la dreta, veurem les restes d'un gran corral abandonat: el corral de Ganduls. Encara es pot veure el pou i la canal que devia alimentar els abeuradors dels ramats, als àmplis corrals adosats a un maset de dues plantes, ara en runes.




Quina llàstima veure com el pas dels anys va devastant aquestes grans obres dels nostres avantpassats. Resseguint el camí entre finques tornem a la carretera que puja al Port i en pocs minuts, al barranc de Farrúbio , on hem deixat el cotxe. 

Bona ascensió!

Coves de la Mola de Catí, la Cova del Rastre

7 de novembre de 2015

Us proposo una volta per la Mola de Catí, amb l'objectiu de visitar algunes de les nombroses coves de la Mola. 



Comencem la ruta al capdamunt de la Mola, a la que podem pujar per una pista forestal bastant descarnada que hi ha a l'accés al Mascar. Despres de la darrera curva tancada assolim la cresta de la Mola, a tocar de les runes del mas de Xocolato. Aqui podem deixar el cotxe, si heu optat per pujar motoritzats fins aquí. Cap al nord surt una vella pista forestal i a la seua dreta, resseguint la carena, una sendera que prendrem. Quan comença a baixar trobem una cruïlla, baixarem cap a la dreta, ja que a l'esquerra tornariem a retrovar la vella pista. Uns metres més avant, en baixada, i a un fort revolt cap a la dreta per salvar el desnivell d'un petit cingle, trobem el primer destí del dia: la cova de Panxampla o "Dels Pensaments". Seguint el sender en baixada arrivaríem a la font del Mascar. 



Es tracta d'uns petita cavitat amb una entrada ben curiosa: sembla una porta perfectament tallada a la pedra que dóna pas a la sala principal, on s'obre una gran finestra cap al cel que deixa entrar la claror a l'interior. Un lloc ben singular. 
Desfem el camí per tornar a la pista on hem deixat el cotxe. A partir d'aqui podem seguir a peu o amb el cotxe fins a la pista, a l'esquerra d'una bifurcació, i ara tancada en una cadena, que ens deixarà al refugi forestal de la Mola, recentment recuperat per membres de la UEC de Tortosa. 



Cal felicitar-los per la excel·lent feina que han portat a terme, deixant un refugi molt acollidor. 
Seguim per la pista que passa per davant del refugi i a l'esquerra ens queda Cova Cambra. Ara de moment passem de llarg perquè l'objectiu d'avui és un altre. Quasi on s'acaba la pista vella que seguim, al mig d'una petita vall, surt a l'esquerra un sender marcat en una fita de pedra que ens deixarà ràpidament a la mateixa carena de la Mola al seu vessant SO, que seguirem una bona estona, sempre per la mateixa cresta. Àntics esquelets de pi roig i la remor del vol dels voltors, vigilen la nostra marxa. 





Aviat trobem un coll marcat, a la dreta arriba una pista que marxa cap a l'interior de la Mola de Catí, a l'esquerra surt un sender que en baixaria fins al Pla d'Avaria, però seguim recte per un senderol marcat, sempre per la carena i en la mateixa direcció. El sender deixa la carena i comença a perdre alçada cap a l'esquerra, ja estem a tocar. 
A un sot del terreny, força camuflada a l'entorn trobem l'entrada de la Cova del Rastre. D'aquells llocs mítics del Port dels que sempre havia sentit parlar però que encara no havia visitat. 









Dos boques ben diferenciades a l'entrada. La de la detra, més gran, dóna pas a una sala de bones dimensions però que no passa d'aquí. La de l'esquerra amb una entrada més discreta, és la que amaga una llarga galeria, d'uns 80 metres, que a pesar d'estar completament emmascarada, suposadament per haver fet foc al seu interior, esta plena d'interessants formacions, racons, ressalts, colades, tolls, fins i tot unes antigues escales de fusta per salvar un petit desnivell a la sala més gran de l'interior, on regna la pau, el silenci trencat per les gotes que cauen del sostre i una gran foscor! 




Un cop enllestida la prospecció torno a desfer el camí que m'ha portat fins aquí i un cop al coll, agafo la pista ara a l'esquerra, que s'endinsa a la Mola. 



Després de la primera baixada a l'esquerra unes fites de pedra ens marquen el corriol per fer la visita a l'avenc de Salany. Una de les meues primeres aventures espeleològiques, fa molts anys , fent un curset d'espeleo que va organitzar l'espeleoclub de Tortosa, i que va despertar el meu interès en ficar el nas a les entranyes de les muntanyes. Només visito l'entrada de l'avenc, i deixo que els records em transporten a temps passats. Sempre la primera sensació és de molt respecte... llavors i ara!. 




Torno al coll i desfaig camí per tornar al refugi de la Mola, i ara si, l'obligada visita a la que considero quasi la catedral de les coves del Port: Cova Cambra! Magnífica.



Una bonica passejada per la Mola de Catí, visitant alguns dels seus tresors soterrats! 
Els geocachers teniu feina: una bonica ruta de melsanquim!

Salut i muntanya! ...i en aquest cas frontal!