Coves de la Mola de Catí, la Cova del Rastre

7 de novembre de 2015

Us proposo una volta per la Mola de Catí, amb l'objectiu de visitar algunes de les nombroses coves de la Mola. 

Comencem la ruta al capdamunt de la Mola, a la que podem pujar per una pista forestal bastant descarnada que hi ha a l'accés al Mascar. Despres de la darrera curva tancada assolim la cresta de la Mola, a tocar de les runes del mas de Xocolato. Aqui podem deixar el cotxe, si heu optat per pujar motoritzats fins aquí. Cap al nord surt una vella pista forestal i a la seua dreta, resseguint la carena, una sendera que prendrem. Quan comença a baixar trobem una cruïlla, baixarem cap a la dreta, ja que a l'esquerra tornariem a retrovar la vella pista. Uns metres més avant, en baixada, i a un fort revolt cap a la dreta per salvar el desnivell d'un petit cingle, trobem el primer destí del dia: la cova de Panxampla o "Dels Pensaments". Seguint el sender en baixada arrivaríem a la font del Mascar. 

Es tracta d'uns petita cavitat amb una entrada ben curiosa: sembla una porta perfectament tallada a la pedra que dóna pas a la sala principal, on s'obre una gran finestra cap al cel que deixa entrar la claror a l'interior. Un lloc ben singular. 

Desfem el camí per tornar a la pista on hem deixat el cotxe. A partir d'aqui podem seguir a peu o amb el cotxe fins a la pista, a l'esquerra d'una bifurcació, i ara tancada en una cadena, que ens deixarà al refugi forestal de la Mola, recentment recuperat per membres de la UEC de Tortosa. 

Cal felicitar-los per la excel·lent feina que han portat a terme, deixant un refugi molt acollidor. 

Seguim per la pista que passa per davant del refugi i a l'esquerra ens queda Cova Cambra. Ara de moment passem de llarg perquè l'objectiu d'avui és un altre. Quasi on s'acaba la pista vella que seguim, al mig d'una petita vall, surt a l'esquerra un sender marcat en una fita de pedra que ens deixarà ràpidament a la mateixa carena de la Mola al seu vessant SO, que seguirem una bona estona, sempre per la mateixa cresta. Àntics esquelets de pi roig i la remor del vol dels voltors, vigilen la nostra marxa. 

Aviat trobem un coll marcat, a la dreta arriba una pista que marxa cap a l'interior de la Mola de Catí, a l'esquerra surt un sender que en baixaria fins al Pla d'Avaria, però seguim recte per un senderol marcat, sempre per la carena i en la mateixa direcció. El sender deixa la carena i comença a perdre alçada cap a l'esquerra, ja estem a tocar. 

A un sot del terreny, força camuflada a l'entorn trobem l'entrada de la Cova del Rastre. D'aquells llocs mítics del Port dels que sempre havia sentit parlar però que encara no havia visitat. 

Dos boques ben diferenciades a l'entrada. La de la detra, més gran, dóna pas a una sala de bones dimensions però que no passa d'aquí. La de l'esquerra amb una entrada més discreta, és la que amaga una llarga galeria, d'uns 80 metres, que a pesar d'estar completament emmascarada, suposadament per haver fet foc al seu interior, esta plena d'interessants formacions, racons, ressalts, colades, tolls, fins i tot unes antigues escales de fusta per salvar un petit desnivell a la sala més gran de l'interior, on regna la pau, el silenci trencat per les gotes que cauen del sostre i una gran foscor! 

 

Un cop enllestida la prospecció torno a desfer el camí que m'ha portat fins aquí i un cop al coll, agafo la pista ara a l'esquerra, que s'endinsa a la Mola. 

Després de la primera baixada a l'esquerra unes fites de pedra ens marquen el corriol per fer la visita a l'avenc de Salany. Una de les meues primeres aventures espeleològiques, fa molts anys , fent un curset d'espeleo que va organitzar l'espeleoclub de Tortosa, i que va despertar el meu interès en ficar el nas a les entranyes de les muntanyes. Només visito l'entrada de l'avenc, i deixo que els records em transporten a temps passats. Sempre la primera sensació és de molt respecte... llavors i ara!. 

Torno al coll i desfaig camí per tornar al refugi de la Mola, i ara si, l'obligada visita a la que considero quasi la catedral de les coves del Port: Cova Cambra! Magnífica.

Una bonica passejada per la Mola de Catí, visitant alguns dels seus tresors soterrats! 

Els geocachers teniu feina: una bonica ruta de melsanquim!

Salut i muntanya! ...i en aquest cas frontal!