La Punta de Farrúbio

7 de desembra de 2015

Quan puges al Port per la carretera del Caragol, sempre se'n va la mirada a la part de solana, al contrafort del Port que ens queda a l'altra banda de barranc. És un monte pelat, només quatre pins remunten algun barranquet cap al cim: la punta del Farrúbio


Us presento d'una volta circular per assolir aquesta punta i descobrir alguns racons bonics, fonts, masos i corrals que hi té ben amagats, en aquesta punta de serra on la petjada de l'home, i la seva activitat agrícola i ramadera es fan ben evident fins a quasi bé el cim. 

Dificultat: Baixa, però amb fort pendent.
Desnivell: 1200 acumulats (600 de pujada!) 
Horari: unes 4 hores comptant parades. 

Itinerari: A la carretera que puja al Port, a la mateixa base de la muntanya i un cop passat el pont del barranc de Farrúbio, podem deixar el cotxe a un apartador que queda a l'esquerra de la carretera. La creuem i agafem un sender que paral·lel al barranc el va remuntant en suau pendent. Aviat arribarem a la carretera que seguirem uns metres fins a un revolt a l'esquerra, on la deixem i entrem per la dreta per trobar un sender que ens porta en la mateixa direcció que portavem fins al llit del barranc. Seguim el barranc amunt i trobem la font d'Ondina: un bonic bassi redó tallat en fusta, llàstima que el temps està molt sec i trobem la font completament eixuta.


Deixem el llit del barranc i per un sender a la dreta comencem a remuntar fort cap al crestall. Les runes d'un antic maset ens indiquen un senderó a l'esquerra que uns metres més enllà ens deixa a la font dels Cirers.



Un llarg bassi per aveurar els ramats fet d'obra al mig d'un bosquet de pins. Tornem al maset i continuem pel sender que segueix pujant fort fins al mateix crestall de la serra.



 L'espessa boira que puja pel vessant del barranc de la Vall Figuera, li dóna un tó màgic al moment. Ja hem fet la part més dura de la sortida. Ara només cal resseguir el crestall fins al mateix cim, de cara a llevant: l'alterosa Punta del Farrúbio

Una imponent mole de pedra que ens assenyala el cim des del que podem veure, en dia clar, unes magnífiques vistes del Port: la Barcina, el Portell, les Rases, la Moleta d'Alfara i la Coscollosa, la Mola Castellona... i cap a llevant, als nostres peus la imponent depressió de l'Ebre, Tortosa, Roquetes, el coll de l'Alba, les serres de Cardó i del Boix, el Delta... Espectacular!


 Passem la punta per l'esquerra de la roca i ja enfilem la baixada. En principi el sender fa una amplia volta cap al nord per tal d'anar baixant el pendent més suaument. Arribem a un coll on hi ha una bassa d'argila, ara seca, en rastres de ser un bon revolcador de porcs senglars: la Bassa de Ganduls.


Continuem en baixada fins encaixonar-nos a un barranquet: la Canal de Cames Seques, on trobarem un curiós corral, apegat a un cingle i més endavant el Mas de Cames.




Ja quasi al pla, a la dreta, veurem les restes d'un gran corral abandonat: el corral de Ganduls. Encara es pot veure el pou i la canal que devia alimentar els abeuradors dels ramats, als àmplis corrals adosats a un maset de dues plantes, ara en runes.




Quina llàstima veure com el pas dels anys va devastant aquestes grans obres dels nostres avantpassats. Resseguint el camí entre finques tornem a la carretera que puja al Port i en pocs minuts, al barranc de Farrúbio , on hem deixat el cotxe. 

Bona ascensió!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.