Molló Puntaire

Ascensió al Molló Puntaite, punta cimera de la Serra de Mestral, a les Muntanyes de Vandellós, de 728 m. Aquesta punta també forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC.

Us proposo una sortida diferent, ja que es tracta d'un combinat explosiu: via ferrada "Serres de Mestral" i senders per assolir el cim i fer el retorn. Una alternativa més assequible és pujar i baixar pel sender de baixada que marco al track.

Recorregut: 8 km. circulars 

Dificultat: Dificil si es fa la combinació amb la Ferrada. Moderat/fàcil si s'opta pel sender. 

Aproximació: A la N-340 en direcció nord, abans d'arribar a l'Hospitalet de l'Infant, entre els punts kilomètrics 1127 i 1128, veiem a l'esquerra de la carretera un camí esfaltat, al costat d'una edificació en forma de ferradura. Seguim la pista i passem per sobre de la via del tren, gira a la dreta, paral·lel a l'autopista uns metres fins que a l'esquerra hi ha un pas per sota de l'AP7. Ara cap a l'esquerra, resseguim el camí paral·lel a l'autopista en direcció contraria. Al davant ens queda l'àrea de servei de l'autopista, i abans d'arribar trenquem a la dreta per una pista que va en direcció a la serra, passem per sota de l'A 7 i girem a l'esquerra. Remuntem la pista tot el que puguem, en funció del vehicle que tinguem. El més recomanable és deixar-lo a una petita esplanada a la dreta abans d'arribar a una bifurcació de la pista que per l'esquerra puja fins a l'ermita de Sant Roc. 

Itinerari: Emprenem la pista que puja decidida cap al racó de la Mallola.Trobarem un encreuament de pistes, cap a l'esquerra es va al racó de l'Aigualcoll, per on tornarem. Seguim pujant cap a la dreta, per la pista que per l'esquerra del barranc va guanyant alçada. Uns metres més endavant, a l'esquerra de la pista veiem un pal indicador, que obre un corriol cap al començament de la via ferrada. Un cop equipats a peu de via, marcada en dos punts rojos, emprenem el primer tram bastant vertical, i trobem les primeres grapes i cadenes, una mica precàries, que seran la constant de tota la via. Anem avançant resseguint la cresta i alternant cables de seguretat i pasos equipats fins a una escletxa que ens deixa al primer rapel d'uns 20 mts d'alçada, la portella Estreta. 

Continuem pel fil de la carena superant diversos passos més o menys compromesos, Pugem per un tram bastant vertical i equipat, la canal del Foll. 

Als pocs metres trobarem un altre coll pronunciat al que accedim desgrimpant per una escletxa entre roques molt estreta, que ens obliga a llevar-nos la motxilla. Remuntem per l'altre costat i anem a trobar el segon rapel, d'uns 15 metres, poc vertical, que es pot desgrimpar per una corda fixa. A partir d'aquest punt la ferrada ja es converteix en un sender que poc a poc va a guanyar l'aresta cimera. Seguint pel sender cap a la dreta aniríem a la Punta dels Avencs. 

Nosaltres optarem per anar cap a la Portella del Xato, cap a l'esquerra, que reconeixerem per les torres de comunicacions que la coronen. Passem de llarg deixant les torres a la dreta i baixem cap a unes pistes que arriben a la portella en direcció oest. 

Passem de llarg el coll i les pistes i resseguim pel fil del carena sempre en direcció oest per petits corriols que van carenejant aquest tram final fins arribar al vértex geodèsic del Molló Puntaire. 

Perfil de la ferrada "Serres de Mestral des de la Mola del Grèvol.

Si el dia es clar, les vistes són impagables, tota la costa des del Delta fins a Tarragona, el Coll de Balaguer, o les serres de Tivissa i Muntanyes de Vandellós a ponent. 

Per tornar desfarem el sender que ens ha portat fins aquí però pendent d'un sender que baixa cap a la dreta a meitat del camí cap a les antenes. Deixem la carena i comencem a baixar en direcció sud. El sender és força trescat i clar. Arribarem a la Mola del Grèvol on trobem la canal del Corb, el sender baixa molt bruscament per trobar una pista forestal al fons del barranc. Estem al racó de l'Aigualcoll. 

A la nostra esquerra neix un corriol que es dirigeix a unes agulles de roca que amaguen una altra via ferrada, la de l'Aigualcoll, una mica més exigent amb té trams desplomats, ràpels i fins i tot un petit pont tibetà. 

Resseguint la pista trobem la Font de l'Aigualcoll i una petita bassa forestal. Seguim per la pista fins a l'encreuament de pistes que citavem al començament de la ressenya. Només ens cal baixar fins al cotxe.

Bona ascensió!!

Powered by Wikiloc