GR 92 Etapa 30. Amposta-Ampolla
11 d’agost de 2016
Etapa 30 del GR 92.
Tot i que la major part d’etapes d’aquest GR transcorren prop de la
costa, creuant platges, pujant i baixant per sortejar algun penya-segat arran
de mar, de vegades entre urbanitzacions o creuant petits pobles mariners,
altres creuant ciutats més massificades i industrialitzades, o en ocasions
pujant a alguna serralada litoral per senders que en altres temps comunicaven
la costa amb l’interior, i on es conreava la terra i pasturaven els ramats, on
encara podem veure restes de masades, avui en runes, que ens parlen d’altres
temps... La que us presento ara és diferent a la resta. Per començar es pot dir
que el desnivell acumulat al llarg dels seus quasi 17 km és pràcticament zero,
i la dada ens dóna una idea de la singularitat de l’entorn on ens mourem.
El delta de l’Ebre, amb una superfície de 320 km2
absolutament plans, que configuren la zona humida més important de Catalunya,
formada per un singular mosaic de paisatges i hàbitats diversos: riu, mar,
badies, salobrars, salines, llacunes, ullals, arrossars i horta. L’etapa ens
permet gaudir de nona part d’aquests ambients i paisatges, “sentint-los de ben
a prop”. Com diu una cançó dels Quicos són: “les virtuts de l’anar a peu. Poder
escoltar i olorar, i mirar tot lo que es veu...”
Per una senzilla qüestió de combinació de transport proposo l’itinerari
des d’Amposta fins a l’Ampolla, i també proposo creuar l’Ebre pel pont
“Penjant” i no pel pont de la nacional, com marca el recorregut oficial. Una
carretera tant col·lapsada com la 340 al seu pas per les Terres de l’Ebre i el
seu tram pel pont que supera el riu, llarguíssim, és una experiència força
angoixant, per un passadís interminable, molt estret i exposat a la inèrcia del
moltíssims vehicles que el transiten constantment. En canvi la variant pel Pont
Penjant, tot un símbol d’aquestes terres, fa que la passejada sigui més
espectacular, i et deixa a una carretera secundària molt més agradable per
caminar.
Desnivell acumulat: pràcticament nul.
Dificultat: molt fàcil
Itinerari: Sortim d’Amposta i
creuem l’Ebre per l’emblemàtic Pont Penjant, tot un símbol de la capital del
Montsià.
Seguim el traçat de la 340a, passant per l’antiga Torre de la
Candela, a la dreta, fins a un nus de la carretera, on creuem per sota la
nacional 340 i arribem a l’antiga carretera de l’Aldea, i anem cap a la dreta a
buscar una masada a la vora de la carretera, a l’esquerra, un camí
perpendicular, passant pel costat d’una cuidada sínia,
ens porta a trobar el
canal Nou de Camarles, que ens guiarà pràcticament tota l’etapa, portant-lo
sempre a la nostra esquerra.
Les marques de GR són pràcticament inexistents en tot el recorregut
llevat de dos o tres pals indicadors del sender.
Passarem a tocar de l’Aldea, i a
la nostra dreta, una mica apartada podem veure l’ermita i la torre de l’Aldea,
uns kilòmetres més enllà trobem el Lligallo del Gànguil, una barriada
disseminada de Camarles.
Passat el petit nucli del Lligallo, a la mateixa ma, la
silueta inconfusible d’una coetera, al costat del Mas de Pinyol. Típiques
construccions del delta de l’Ebre, que en altres temps tenien la funció
d’enlairar coets de nitrat de plata per tal de “desfer” les tronades que
amenaçaven la collita de l’arròs.
Veurem a la nostra esquerra, una mica més apartada del canal l’antiga
torre de defensa de la Granadella,
avui en dia un dels principals masos
agrícoles d’aquesta zona del delta, i una mica més enllà arribem a Camarles,
que creuem per les cases més a tocar de la ribera. distingim també a l’esquerra
les restes del castell de Camarles i una mica més endavant.
A partir d’aquí les hortes donen pas als camps d’arròs, i la seva olor
de palla madurant ens acompanyarà bona part del camí.
Va caient la tarda i ens anem apropant al nostre destí. El canal canvia
de direcció i enfila cap a llevant, nosaltres però seguim recte el traçat d’un
camí que ens deixa en poca estona a un encreuament de carreteres. Continuem en
la mateixa direcció que portàvem fins a una rotonda de la carretera, i seguim
encara més endavant fins al començament del passeig marítim de l’Ampolla.
Retrobem la mar quan ja és de nit, i el far del Fangar ens dóna la
benvinguda a la nostra dreta, des de la punta de la badia. Entre estiuejants
arribem, resseguint el passeig, al centre de l’Ampolla, un preciós poble
mariner on acabem la ruta, completament amerats de delta.
Bona travessa!!
Powered by Wikiloc
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada