GR 92 Etapa 30. Amposta-Ampolla

11 d’agost de 2016

Etapa 30 del GR 92.

Tot i que la major part d’etapes d’aquest GR transcorren prop de la costa, creuant platges, pujant i baixant per sortejar algun penya-segat arran de mar, de vegades entre urbanitzacions o creuant petits pobles mariners, altres creuant ciutats més massificades i industrialitzades, o en ocasions pujant a alguna serralada litoral per senders que en altres temps comunicaven la costa amb l’interior, i on es conreava la terra i pasturaven els ramats, on encara podem veure restes de masades, avui en runes, que ens parlen d’altres temps... La que us presento ara és diferent a la resta. Per començar es pot dir que el desnivell acumulat al llarg dels seus quasi 17 km és pràcticament zero, i la dada ens dóna una idea de la singularitat de l’entorn on ens mourem.


El delta de l’Ebre, amb una superfície de 320 km2 absolutament plans, que configuren la zona humida més important de Catalunya, formada per un singular mosaic de paisatges i hàbitats diversos: riu, mar, badies, salobrars, salines, llacunes, ullals, arrossars i horta. L’etapa ens permet gaudir de nona part d’aquests ambients i paisatges, “sentint-los de ben a prop”. Com diu una cançó dels Quicos són: “les virtuts de l’anar a peu. Poder escoltar i olorar, i mirar tot lo que es veu...”


Per una senzilla qüestió de combinació de transport proposo l’itinerari des d’Amposta fins a l’Ampolla, i també proposo creuar l’Ebre pel pont “Penjant” i no pel pont de la nacional, com marca el recorregut oficial. Una carretera tant col·lapsada com la 340 al seu pas per les Terres de l’Ebre i el seu tram pel pont que supera el riu, llarguíssim, és una experiència força angoixant, per un passadís interminable, molt estret i exposat a la inèrcia del moltíssims vehicles que el transiten constantment. En canvi la variant pel Pont Penjant, tot un símbol d’aquestes terres, fa que la passejada sigui més espectacular, i et deixa a una carretera secundària molt més agradable per caminar.

Desnivell acumulat: pràcticament nul.
Dificultat: molt fàcil
Durada: Unes tres hores
+ info: http://senders.feec.cat/gr-92/gr-92-etapa-30

Itinerari:  Sortim d’Amposta i creuem l’Ebre per l’emblemàtic Pont Penjant, tot un símbol de la capital del Montsià. 


Seguim el traçat de la 340a, passant per l’antiga Torre de la Candela, a la dreta, fins a un nus de la carretera, on creuem per sota la nacional 340 i arribem a l’antiga carretera de l’Aldea, i anem cap a la dreta a buscar una masada a la vora de la carretera, a l’esquerra, un camí perpendicular, passant pel costat d’una cuidada sínia, 


ens porta a trobar el canal Nou de Camarles, que ens guiarà pràcticament tota l’etapa, portant-lo sempre a la nostra esquerra.



Les marques de GR són pràcticament inexistents en tot el recorregut llevat de dos o tres pals indicadors del sender.


Passarem a tocar de l’Aldea, i  a la nostra dreta, una mica apartada podem veure l’ermita i la torre de l’Aldea



uns kilòmetres més enllà trobem el Lligallo del Gànguil, una barriada disseminada de Camarles. 


Passat el petit nucli del Lligallo, a la mateixa ma, la silueta inconfusible d’una coetera, al costat del Mas de Pinyol. Típiques construccions del delta de l’Ebre, que en altres temps tenien la funció d’enlairar coets de nitrat de plata per tal de “desfer” les tronades que amenaçaven la collita de l’arròs.


Veurem a la nostra esquerra, una mica més apartada del canal l’antiga torre de defensa de la Granadella


avui en dia un dels principals masos agrícoles d’aquesta zona del delta, i una mica més enllà arribem a Camarles, que creuem per les cases més a tocar de la ribera. distingim també a l’esquerra les restes del castell de Camarles i una mica més endavant.




A partir d’aquí les hortes donen pas als camps d’arròs, i la seva olor de palla madurant ens acompanyarà bona part del camí.



Va caient la tarda i ens anem apropant al nostre destí. El canal canvia de direcció i enfila cap a llevant, nosaltres però seguim recte el traçat d’un camí que ens deixa en poca estona a un encreuament de carreteres. Continuem en la mateixa direcció que portàvem fins a una rotonda de la carretera, i seguim encara més endavant fins al començament del passeig marítim de l’Ampolla.


Retrobem la mar quan ja és de nit, i el far del Fangar ens dóna la benvinguda a la nostra dreta, des de la punta de la badia. Entre estiuejants arribem, resseguint el passeig, al centre de l’Ampolla, un preciós poble mariner on acabem la ruta, completament amerats de delta.




Bona travessa!!

                   
Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.