GR 92. Etapa 31. Amposta- Pont de l'Olivar

18 d'agost de 2016 

Aquesta és la darrera etapa del GR 92 per terres catalanes, i està constituida per la travessa de la serra del Montsià, sovint desconeguda per la gent d’altres comarques de Catalunya, però que guarda alguns indrets molt especials, carregats d’història, i de petits tresors naturals i paisatgístics. 


Dificultat: Moderada donada la llargada de l'etapa, uns 26 Km.
Durada:  Unes 6h.
Desnivell acumulat: uns 1600mt (875+ i 750-) 
+ info: http://senders.feec.cat/gr-92/gr-92-etapa-31


Itinerari: Sortim d'Amposta i anem guanyant terreny cap al sud per la vora del canal de Navegació, 




passant a tocar de l'antiga torre de guaita de l'Oriola. Construïda al segle XVI, formava part de la linia de defensa de costa, contra els atacs pirates. 


A l'alçada de l'enclusa deixem el canal i pugem per la carretera en direcció oest, fins a l'antic traçat de la Via Val de Zafan, 


anem cap a l'esquerra i abans d'arribar a un altre canvi de sentit a la dreta, podrem veure a la part esquerra, una mica més avall, la torre de Forxeron, que també formava part de l'antiga linia defensiva. 


Creuem la N-340 i seguim pujant cap a la serra. 



Ara a la dreta veiem el Mas de la Canyota, la part central del mas també va ser una torre de defensa. Seguim el traçat de la pista esfaltada i els senyals del GR fins a una clara bifurcació, a l'alçada del Mas de Miralles. 


Continuem per l'esquerra fins que uns indicadors ens mostren l'inici del sender que travessa tota la serra de Montsià, en direcció a Ulldecona. 


Tal com anem pujant el camí ens ofereix una gran panoràmica del barranc de Coll Llarg. 


A la capçalera d'aquest barranc, la Vall Llóbrega es pot visitar una de les fonts més grans i ben conservades de la serra, la de la Tina. El camí canvia de vessant, ara tenim al darrera la mola Conillera, 


a l'esquerra el barranc dels Corbs, i enfront el sender que ens mena cap a les planes de la Bassa de la Galla. 


En aquesta zona antigament hi va haver l'important mas de Balaguer, pastures, bancals de verdura, fruiters... Passem a tocar de la bassa de Pere Vicent, seca completament 


i resseguim el barranc de la Font, cap al cor de la serra. 


La Font de Burgar, un lloc especial on descansar, i gaudir de la tranquilitat de l'indret. Un rajolí d'aigua també ens permet refrescar-nos i fins i tot fer un traguinyol. 


Ara el camí s'enfila pel barranc cap a Mata-redona, uns dels darrers grans masos abandonats del Montsià arran de la gelada del 56. El sender passa pel mas i les extenses esplanades dels antics conreus. 


Agafem direcció sudoest, el la que serà la darrera pujada, cap al Portell de la Foradada. 


Cap a l'esquerra aniriem a la Foradada, el fabulós mirador de la Badia dels Alfacs. Seguim per la dreta i anem faldejant la serra sempre en la mateixa direcció, per un sender sense pèrdua. Enganxat a un cingle a l'esquerra veiem una placa en agraïment a Llibert Carulla, promotor del GR 92. 


Una mica més endavant, un encreuament a la dreta en baixaria cap a la Mola de Lletí o al Bc. de l'Astor, 


seguim per l'esquerra i en poca estona estem als plans de l'altre dels grans masos del Montsià: el Mas de Comú. 


El sender segueix per la part superior dels bancals del mas, i a partir d'aqui el sender en direcció oest comença a devallar cap al barranc, al front ens queda la Mola Alta, per on transcorre el Lligallo Reial. 


Un cop al llit del barranc, el sender es transforma en camí, i al cap d'uns kilòmetres passa a ser asfaltat. 


Diferents cartells indicadors ens marquen clarament el camí a seguir, i al fons ja s'albira Ulldecona, el castell i les pedreres que l'envolten.


A ma esquerra també ens queda la darrera gran obra de la "humanitat": el saqueig indiscriminat de terres de la nostra estimada serra, que sembla que no té aturador...


Passem per sobre de l'AP 7 i arribem en poca estona a la Bassa del Montsià, ara molt buida d'aigua. 


Un altre pont sobre la via del tren i cap a l'esquerra enfilem cap al centre d'Ulldecona entrant pel carrer Major, fins a la plaça. 


A la dreta deixem l'edifici de la Casa de Cultura i a la plaça s'aixeca imponent l'esglèsia de Sant Lluc d'estil gòtic. 



Sense deixar el carrer arribem a l'altre extrem de la població, i a la sortida a l'altre costat d'una rotonda veiem l'ermita del Lorito, amb la seva creu gòtica del Terme. seguim el camí esfaltat per la dreta de l'ermita, en direcció sud-oest, cap al riu Sénia. 


A la nostra dret, dalt d'un turò, el castell d'Ulldecona observa el nostre pas. 


El camí esfaltat, sempre recte acaba en una corba a la dreta i davalla cap al riu, a la dreta deixem el molí de l'Olivar, testimoni dels usos intensius del riu d'altres temps. 


Un metres més endavant assolim el nostre objectiu: el Pont de l'Olivar. Pont de dos ulls que permet salvar el riu Sénia, construït el S XIX, punt d'inici o final del GR 92 en el seu tram català. 


Sembla que s'ha canviat el traçat del GR i aquest tram esdevindrà un ramal. Ara el traçat proposat va vora mar pel camí de ronda, des d'Amposta, passant per Sant Carles de la Ràpita  i les Cases d'Alcanar, fins a Sòl de Riu. 


Bona travessa!!

Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.