Les 14 ermites de Cardó


26 de març  18

La vall de Cardó té un magnetisme especial. Fa uns dies vaig pujar a la Creu de Santos, i un dels exercicis habituals que fas inconscientment és buscar amb la mirada les restes de les petites ermites disseminades per tota la vall, 14 en total, de les quals 11 ja havia visitat i descrit en altres itineraris de “Senderes”. Encara tenia pendent la visita a tres, que pel seu emplaçament, complicat i fora d’altres rutes em feia desistir d’arribar-hi. Des de Xàquera vaig dibuixar mentalment l’itinerari. El repte està servit: la integral de les 14 ermites, de punta a punta de la vall, del Portell de Cosp al de Murtero, tot el Clos de Cardó. Us animeu?

Monestir des de l'ermita de Santa Agnès



Aproximació: Deixarem el cotxe davant l'entrada de la planta embotelladora i del Balneari, on s'acaba la carretera asfaltada, estreta i revirada, que ens hi ha portat des de Rasquera (TV 3031).

Dificultat: Moderada

Desnivell: 1500 m. acumulats

Durada: 4 hores, uns 12 Km.

Itinerari: Baixem per la mateixa carretera per veure la primera de les ermites: la del Borboll o de Sant Elíes. Abans i des del pont podem veure a la dreta i baix al barranc la Font del Borboll, així anomenada pel soroll que feia en brollar. Aquesta primera ermita feia la funció de consergeria del monestir...

Font del Borboll

Ermita de Sant Elíes

Seguim baixant uns metres per la carretera i prenem un entrador, barrat amb un tancat metàl·lic a l’esquerra que ens baixa cap al barranquet. En aquest tram veurem a l’esquerra del sender, lo pantano, que recollia l’aigua dels diferents barrancs i fonts que convergien en aquest punt. Degudament canalitzada l’aigua per un tub que s’aboca al gran cingle del Salt del Frare, s’aprofitava la força d’aquesta i mitjançant un  petit generador, subministrava corrent elèctrica al balneari, quan a Rasquera i altres pobles encara no hi havia llum elèctrica.
A tocar de la balconada del Salt hi ha l’ermita del Carme. D’aquí tenim una immillorable vista de la zona dels Domenges, on hi havia horts del monestir.
Tornem uns metres enrere, i un cop passat el pantà un petit corriol a l’esquerra en puja fins a la Pallisa, una altra de les dependències del balneari, recuperada, que té una gran era al davant i una bassa de bombers.

Monestir

Lo Pantano

Ermita del Carme

Sortim novament a la carreta, i ara la seguim uns metres cap al balneari. Un gran entrador a l’esquerra ens marca també el començament del sender cap al Portell de Cosp. Remuntem i poc després trobem les restes de l’ermita de la Santíssima Trinitat. Tot i haver-ho vist moltes vegades sempre m’agrada visitar la quadra dels animals on encara es veuen gravats els noms: Ampurdà, Sardana, Montseny i Canigó. Entranyable. Passem també per davant del cassinyol del comú, separat de l’edifici, i deixem també a la dreta els vells safareigs.

La Pallissa

Quadres de la Trinitat

Ermita de la Santíssima Trinitat





El sender va guanyant alçada. Hi trobem les restes dels antics passos o estacions del calvari, que ens guien fins a l’ermita de Sant Àngel, o de l’Àngel Custodi. L’ermita portera del Camí dels Frares, que en passar pel seu interior donava pas al recinte del monestir, si ens fixem per la dreta del sender es veuen les restes de l’antiga muralla que tancava el recinte per la part de llevant.

Calvari

Ermita de Sant Àngel

Muralla de Cosp

El sender ens enlaira, enganxats als cingles de la dreta del barranc per assolir el Portell de Cosp, una de les entrades naturals a la vall. Avui el vell camí dels Frares, és resseguit pel PR-C 80-1.
Al mateix portell, prenem un corriol a la dreta. Recte baixaríem cap al refugi de la Font del Teix i la seva espectacular teixeda, descrita en una altra entrada.
El sender puja fort i ens deixa sobre la carena. A l’esquerra el Portell, a la dreta la vall i un gran cingle rocós que en direcció sud-est, resseguirem par la seva base.

Esquirol

Portell de Cosp


Barranc de Cosp

Trobem una bifurcació. Per l’esquerra pugem, en uns minuts, a visitar l’espectacular cova Lluminosa. Un enorme forat, condicionat amb senders amargenats que travessa la carena i segueix cap a la roca Foradada. Però avui l’objectiu és un altre. Tornem a la bifurcació anterior i prenem el ramal de la dreta.

Cova Lluminosa

Aquest tram és el pitjor de tot l’itinerari. El sender poc marcat i fortament empinat en baixada, aprofita una zona de roquissar amb vegetació escassa per perdre alçada. L’hem d’anar intuint. El sender deixa de baixar i enfila planejant cap a l’esquerra. Trobem una raconada de vegetació força espessa, on s’ha portat a terme una gran desbrossada del racó per treure a la llum l’esplanada on s’amaga la font de Santa Agnès. L’ermita de Santa Agnès la trobem uns  metres més endavant a una balconada natural que domina tota la cara est de la vall. És possiblement l’ermita menys visitada de la vall donada la seva situació i difícil accés, però paga la pega l’esforç per les fantàstiques vistes que ens ofereix. 

Font de Sta. Agnès

Interior ermita de Santa Agnès

Ermita de santa Agnès


El camí segueix ara davallant suau cap al fons del barranc de St. Roc. Les desbrossadores i motoserres han hagut de treballar de valent per fer possible el pas, especialment al llit del barranc, una veritable selva de malesa, que si no es té cura en mantenir, en poc temps tornarà a envaïr l’accés.
Sortim del barranc al sender bó, al mateix costat de l’ermita de Sant Roc. Amagada a un revolt ombriu del barranc i on encara brolla dèbilment la Font de la Ronya, antigament molt apreciada per les seves virtuts medicinals.

Ermita de Sant Roc

Font de la Ronya

Ara prenem el sender en baixada, barranc avall. Encara s’intueix la màgia d’aquestes raconades i no costa imaginar als usuaris del balneari passejant per aquests camins, gotet en ma per prendre les miraculoses aigües  de la Vall, descansant en els nombrosos banquets de pedra condicionats al llarg del traçat d’aquesta teranyina de senders que solca tota la vall, unint fonts i ermites.
Aviat trobem la font del Prior, i uns metres més avall, enganxada a l’esquerra del barranc, l’ermita i la font de Sant Josep. Una curiosa escala tallada a la roca ens torna al sender principal, que uns metres més avall ens deixa a una altra bifurcació. Som a la Font de l’Avellanar. Per la dreta, barranc avall tornaríem a l’ermita del Borboll, començament de l’itinerari. 

Font del Prior

Font de Sant Josep

Ermita de Sant Josep

Ermita de Sant Josep

Fonteta a Sant Josep

Bifurcació

Font de l'Avellanar

Seguim per l’esquerra passant per davant la font, també seca, i el sender ens porta, sense perdre alçada cap al barranc de la Columna. Passem a tocar de la imponent agulla de roca que sosté l’ermita de la Columna, i que podem veure, suspesa al capdamunt, i anem a parar a la pista del Camí Vell de Tivenys. No hi entrem, trenquem directament pel sender de l’esquerra.
A tocar, a la dreta hi ha les restes de la també seca font de la Columna. Pugem pel sender barranc amunt fins a una cruïlla marcada per un pal indicador. Per l’esquerra, en uns minuts guanyem l’ermita de la Columna o de Sant Simeó Estilita, la més curiosa i visitada de tota la vall pel sorprenent emplaçament.

La Columna

Font de la Columna

Cruïlla a la Columna

Ermita de la Columna

Retornats a la cruïlla, creuem el barranc. Ara el sender s’enfila decidit fent nombroses marrades, fins a tocar l’aresta rocosa. Trobem un sender que la recorre i el seguim per la dreta uns metres fins a l’ermita de Sant Onofre, que juntament amb la de Sant Roc, són les més enlairades de la Vall. Aquesta ens regala unes vistes magnífiques de tota la vall amagada. 

Ermita de Sant Onofre

La Columna a vol d'ocell

Sant Onofre

Seguim ara en sentit contrari el sender que recorre l’aresta  en direcció sud-est. El sender deixa l’aresta i planeja cap a la dreta. Aviat comença a perdre alçada i trobem per l’esquerra un sender que ve de la Cova dels Porcs. Seguim baixant uns metres fins a una clariana, un replà enmig del bosc d’alzines, i a l’esquerra del camí trobem la font de l’Argilagar . Una curiosa construcció de pedra en sec que baixa uns metres en pendent fins a la font, també en aquest cas completament seca.

Font de l'Argilagar

Arboç

Seguim baixant pel sender i retrobem de nou el Camí Vell de Tivenys. Seguim la pista en pujada i pendents de veure una fita de pedres a la dreta, que ens marca l’entrador per visitar les restes de l’ermita de Sant Joan, i el petit pou al cinglet de roca, per abastir d’aigua l’ermita.

Camí vell de Tivenys

Ermita de Sant Joan

Tornem a la pista i seguim remuntant-la. En un fort revolt a la dreta de la pista, creuem el barranc de la Font de l’Oliver, i uns metres més amunt, també a la dreta de la pista, una altra fita de pedres ens marca la baixada cap al fons del barranc de la Font del Pastor.

Sender al barranc de la Font del Pastor

Ara el sender remunta el llit del barranc. Hem d’estar atents a una raconada a l’esquerra del camí, on s’amaga el povet de Sant Bernat, que devia proveir d’aigua a l’ermita propera. Uns metres més amunt robem les restes de l’ermita de Sant Bernat, també coneguda com la “Cremada”, l’altra ermita portera de l’antic monestir, que en aquest cas tancava la vall pel cantó oest. Conten que la van cremar per purificar l’indret, en trobar a l’ermità amb una dona, d’algun mas o poble proper.

Pou de Sant Bernat

Ermita de Sant Bernat, o "la Cremada"

Seguim remuntant el barranc fins al Coll de Murtero. Passat el coll, una altra de les entrades naturals a la vall, per la mateixa pista que tornem a retrobar, s’esten una magnífica panoràmica cap al barranc de la Barrinada, el corral de Murtero, Carrasca Dolça...
Retornem al punt on hem sortit del barranc, i a tocar d’un antic fornet de calç, un pal indicador ens assenyala el camí de Calces que ara seguirem. A un planet, entre carrasquetes prenem el corriol de la dreta, marcat amb fites de pedra , que decidit ens mena, perdent progressivament alçada, un altre cop en  direcció al balneari.

Forn de calç de Murtero

Coll de Murtero

Corral de Murtero

Bifurcació camí de Calces

Al fons del barranc, a una esplanada argilosa, un corriolet, per l’esquerra ens porta a l’ermita de Santa Anna, envoltada de grans xiprers que assenyalen el cel.

Ermita de Santa Anna

Muralla de ponent

Tornem a l’esplanada argilosa i prenem ara el sender de l’esquerra. Aviat passem a tocar de l’antiga muralla que tanca la banda de ponent del monestir. El sender ens baixa al llit del barranc. El ressegueixo aigües avall per veure si trobo indicis de la vella Font del Pastor, que dóna nom al barranc, però només hi ha deixalles de la planta embotelladora i un gran col·lector al mig del barranc.
Torno al punt del barranc on m’ha deixat el sender que portava i remunto pel costat oposat. Una marcada sendera em retorna al balneari, ja ben a prop, però abans, per una zona de rocalla practicable que puja per la dreta del sender, pujo a buscar un altre cop el camí Vell de Tivenys, que torno a emprendre en pujada uns pocs metres. Una altra fita de pedres a la dreta de la pista em marca el baixador per visitar la més enrunada de les 14 ermites, la de Sant Jeroni, com en altres casos, un povet excavat a la roca devia donar aigua a l’ermità. 

Povet de Sant Jeroni

Ermita de Sant Jeroni

Mirador del Monestir

Torno a la pista, i ara sí, en baixada, anem a per la darrera. Abans a l’esquerra, per on he sortit a la pista, pujo al petit mirador per gaudir uns minuts de l’excel·lent vista, tant del monestir, als meus peus, com de l’ermita de la columna, a la part oposada.
Segueixo pista avall. A la dreta, en un fort revolt de la pista, l’entrada al barranc de la columna, que he visitat abans. Ara cal estar també atents a un entrador a l’esquerra del camí, que ens pujarà al capdamunt del turonet on hi trobem la darrera de les ermites, la de Santa Teresa. La més propera al monestir, i potser també la que aguanta millor la seva estructura.

Ermita de Santa Teresa



Tornem a baixar, i anem per l’esquerra, el sender ens deixa un altre cop a la pista, ben prop del balneari i del cotxe.
Objectiu assolit: 14 ermites, 8 fonts, pous, forns de calç, boscos exuberants, tímids nacisos i violes que ens anuncien la primavera, uns esquirols que m’han donat la benvinguda i un desvergonyit barba-roig que m’acomiada... Un dia rodó!
Salut i muntanya!!


                   
Powered by Wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada