Teixeda de Cosp. Cardó
14 de març de 2019
L'itinerari que us presento, un altre cop a Cardó, ens porta a visitar una raconada espectacular: la Teixeda de Cosp. Un bosc d'unes 5,8 ha. de titularitat pública, de l'ajuntament de Rasquera, que està considerat com el bosc més vell de Catalunya , amb 272 teixos centenaris, dels quals un 44% són femelles i 56% mascles. Alguns exemplars ratllen els 1000 anys d'antiguitat. Són destacables també alguns exemplars de pi negral de més de 200 anys, que s'aixequen imponents entre la teixeda. Sobre la Font del Teix s'aixeca el Teix Pare. Un exemplar monumental que dóna ombra als bassis de la font.
Teix Pare
Aproximació: Podem deixar el cotxe al pàrquing de l'entrada de la planta embotelladora, davant de l'antic balneari, on s'acaba la carretera asfaltada, estreta i revirada, que ens hi ha portat des de Rasquera (TV 3031).
Desnivell: Uns 900 metres acumulats
Dificultat: Fàcil
Durada: Unes 5 hores comptant parades. Uns 8 Km.
Itinerari: Sortim de davant de l'antic balneari per la carretera que ens hi ha portat en direcció contrària. Passem per sobre d'un pont i a la dreta, sota mateix, podem veure la font del Borboll, que dóna nom a la primera de les ermites que trobem, també coneguda com Sant Elies. Més gran que la resta, era també l'entrada principal al balneari venint de la part de Rasquera.
Seguim encara uns metres per carretera fins a un entrador que trobem a la dreta, des d'on surt el sender de l'antic camí dels Frares, que remunta fins al portell de Cosp. Primer trobem l'ermita de la Santíssima Trinitat.Més amunt trobem la de Sant Àngel, ermita "porta" de tot el desert de Cardó. Seguim pujant fins al Portell de Cosp.
Deixem a la dreta el sender que ens portaria cap a la Cova Lluminosa, passem el coll i comencem a davallar cap al Cosp de Múrria. El sender baixa empinat fent ziga-zagues. Una fita i una placa de la UEC ens mostra el corriol quer per la dreta ens portarà cap a la teixeda. Aquest tram de camí, força tècnic, està fins i tot equipat amb una corda en un pas delicat.
A partir d'aquí cal estar ben atents perquè ja entrem de ple dins la teixeda. A banda i banda del sender veiem nombrosos peus de teix, alguns monumentals i quasi mil·lenaris, altres de joves protegits per tanques per evitar les animàlies que els poden malmetre... mentre que el sender transcorre entre el bosc quasi màgic.
Portell de Cosp i teixeda
Les Picòssies i el Coll de la Barca
Teix Pare de la Font del Teix
Teix Pare
Textures de teix
La llum filtrada entre l'espès brancatge dels teixos crea una atmòsfera especial... tot i què la imatge més colpidora que recordo d'aquesta teixeda, va ser un dia boirós de tardor de fa molts anys, quan els gegants arbrats de la teixeda apareixien sobtadament davant meu, inesperats i misteriosos. Recordo vívidament l'especial textura de l'escorça recargolada dels vells teixos, barrejada amb la fortor de la terra humida... aquella inconfusible flaire de bosc tardorenc.
Arribem a un collet, al peus de qual i mirant a llevant, trobem el refugi de la Font del Teix. Un acollidor aixopluc per resguardar-se en cas de mal temps o per passar la nit.
Refugi Font del Teix
Refugi Font del Teix
El sender remunta una mica en direcció est fins a la Font del Teix, que neix de dins d'un antic marge i es distribueix per una sèrie de bassis per abeurar els ramats. El Teix Pare, monumental i mil·lenari, vigila i fa recer a la font des de l'antigor, i grans negrals centenaris despunten entre el bosc.
Font del Teix
Teix Pare
Refugi de la Font del Teix
Una gran punta de roca per l'esquerra, la Roca de Migdia, conforma un collet per on transcorre el sender. A la dreta del coll i al recer d'un gran cingle s'obre la boca de la Cova Llóbrega.
Roca del Migdia
Cova Llóbrega
Cingle de Cova Llóbrega
Ara el sender transcorre en direcció sud, mantenint la cota prop dels 700 metres, pel paisatge quasi lunar de la serra en aquesta vessant est, a consequència del funest incendi que el maig del 2012 va cremar prop de 3000 ha. En arribar al barranc de la Massanera el sender comença a remuntar fort per la dretra cap a la carena, pel Portell del Bou, des d'on ens vigilen les banyes calcàries del bou.
L'esquelet d'un gran negral al Portell del Bou
Portell del Bou.
Ara cal carenejar en direcció sud-oest fins a les envistes del Cim de la Creu de Santos, on prendrem el corriol que davalla cap a la Cassola del Diable, i pel barranc de Sant Roc i per les ermites de Sant Roc, Sant Josep i Sant Elíes, baixar un altre cop fins al balneari.
Salut i muntanya!!!
Powered by Wikiloc
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada