La Vall Cervera. Port.

24 de juny de 2020

Atenció! m'informa una de les propietaries de la finca de la Vall Cervera, que des de l'agost de 2022, l'accés a la finca està restrigit per haver-hi ramats, i donada la gran afuència de gent que afecta a l'ecosistema del riu en aquest sector del Parc Natural dels Ports, aixi com per la prevenció d'incendis. Per tant l'accés queda restringit i donat el cas s'avisa als forestals!! Per més info mireu els comentaris de l'entrada.

Segueixo fent descoberta d'aquest sector oriental del Port, per la zona d'Alfara. Tenia pendent una volta integral a la Vall Cervera, una vall força humanitzada donada la seva proximitat als pobles dels Reguers i d'Alfara, la presència quasi constant d'aigua la major part de l'any i el fet de tractar-se d'una vall molt oberta on s'ha aprofitat molt el terreny, com ho demostra la presència de nombrosos masos, avui abandonats, als dos vessants de la vall.

Toll Blau del Bitzo

Encaixonada entre el Tossal de Penyaflor i Farrúbio, i per la Tossa de la Reina i els estrets de la Vallfiguera, a la seva capçalera, us convido a fer una passejada per aquesta preciosa vall, que aquesta primavera força plujosa ha omplert d'aigua i de vida tots els seus racons.

Aproximació: pugem per la carretera T-342 des de Reguers en direcció a Alfara de Carles. Al Km 9. abans del Canal de Xerta, deixem la carretera per una pista asfaltada a l'esquerra que creua el canal, passa per entre granges i enfila el camí de la Vall Cervera. Quan acaba l'asfaltat encara podem avançar uns metres per pista de terra fins a creuar el llit del barranc. Allí trobarem diferents apartadors a la vora de la pista per deixar el cotxe.

Dificultat: Moderada. Des de la capçalera del barranc fins al Mas de Perot, sender molt perdut

Desnivell: Uns 1000 m. acumulats

Durada: 6h 30'. Uns 14 Km.

Itinerari: Estem a la Peixera de la Flor, un petit embassament al llit del barranc, allà on la pista creua la llera. Prenem la pista que comença a pujar decidida per l'altra vessant del barranc cap a la Vall de Sopes. Per la dreta, entre una finca d'oliveres veiem a l'horitzó la Punta del Bassiol, a l'extrem oriental de les Rases. A una bifurcació de la pista prenem el ramal de la dreta, i en pocs metres passem una porta metàl·lica. Estem al camí del Mas de la Roca. Avancem mantenint l'alçada, en direcció oest, i per la dreta veiem tota la Vall Cervera, tancada a l'oest per la Tossa de la Reina, i la Barcina que treu el cap per darrera.

Peixera de la Flor

Peixera de la Flor

Vall de Sopes i la Punta del Bassiol

Porta al camí del Mas de la Roca

Barcina i Tossa de la Reina

Les Rases

Deixem la pista i remuntem uns bancals perduts a l'esquerra per visitar les restes del Mas del Marro. i més endavant, paral·lels a la pista que transcorre per sota a la nostra dreta, al mig d'un grans bancals plans trobem les piques de la Font del Marro, quasi cobertes per la vegetació, i les restes d'un altre maset, amb la seva típica pallissa de canyes.

Mas del Marro

Font del Marro

Maset de la Font del Marro

Baixo novament a la pista i a la dreta, al mig d'una gran esplanada, visito les restes del Mas de la Roca. Per darrera i a l'altra banda d'un turó arrodonit ple de coscoll, les restes d'un maset vigilen des d'una balconada de roca tota la Vall Cervera.

Mas de la Roca

La Vall Cervera

Un altre cop a la pista, i a la bifurcació prenc la variant de la dreta, que comença a baixar. A una forta corba a l'esquerra, deixo la pista i per davant de les restes d'una vella caseta baixo per un corriol per estalviar uns metres de pista. Seguim baixant però a la propera bifurcació, quasi al llit del barranc, prenc la pista de l'esquerra que em permet seguir remuntant la vall per aquest mateix vessant. Una part de la pista està completament inundada d'aigua d'una surgència propera a la Font de la Canonja, però l'espessor de vegetació no em deixa trobar la font. Poc més endavant, una petita fita a la dreta de la pista ens marca el sender que baixa a l'Ullal on trobo les restes d'una caseta, en un sector força tancat i caòtic del barranc. Torno a pujar i per la dreta, passant una portera de filferro per al bestiar, baixo fins al llit del barranc, ara convertit en un preciós rierol, que baixa sorollós cap al fons de la Vall.

Caseta de l'Ullal

Riu de la Vall Cervera

Una preciosa libel·lula amb un nom evocador: Damisel·la endolada

Torno a la pista, que remunta uns metres fins a una nova bifurcació. Prenc el ramal de la dreta que em porta cap a la capçalera de la vall. La pista acaba a una esplanada rodona amb un gran pi central, i per l'esquerra, una fita de pedres ens marca el sender que ja s'endinsa cap al llit del barranc.

Final de la pista

Contraforts de la Tossa de la Reina

La capçalera del barranc, en aquesta part alta, és un caos espectacular de grans blocs de roca arrodonits per la força de l'aigua, que fan molt complicat remuntar o baixar pel llit de barranc. Aquí és on s'acaba la Vall Cervera i comença la Vallfiguera. Cercant els millors passos entre un mar de blocs remunto el barranc. Grans figueres per tot arreu donen sentit al topònim d'aquesta vall. Per la part dreta del barranc un tub d'aigua em marca un accés bastant factible, i poc després, l'alegre so de l'aigua brollant em porta fins a la preciosa Font de la Vallfiguera, entre grans blocs, a la dreta. És moment de fer una parada i un descans en aquest racó tan idíl·lic.

Capçalera de la Vall Cervera

La Vallfiguera

Font de la Vallfiguera

Des de la font, per un sender pujo fins a la propera sendera de la Vallfiguera. Per l'esquerra remuntaríem fins a les gúbies, que ja vaig descriure en un altre itinerari. Opto per la dreta pel sender que baixa fins al Pla d'Estremera. A un creuament marcat en una fita, prenc el ramal de la dreta, un altre cop en direcció al barranc, i pocs metres més endavant un corriol molt perdut i tapat pel coscoll a l'esquerra.

Aquest tram de corriol, si no es fa amb pantaló llarg, es pot convertir en un suplici. El coscoll ufanós per aquest any tant plujós, et pot deixar fet un cristo. Bona part del sender transcorre paral·lel a un tanca de filferro punxós que devia delimitar alguna finca per als ramats. Fa una anys, la part central de la Vall, als voltants del Mas del Bitzo, eren pastures de bous i vaques braves.

Sender de la Vallfiguera

Encreuament del Pla d'Estremera

Tancat espinós

El sender es va obrint i ens deixa a una zona de menys vegetació. A una nova bifurcació, per la dreta, baixaríem fins a la primera visita al barranc que hem fet abans. Prenc el ramal de l'esquerra, i a una bifurcació, poc definida, novament el ramal de l'esquerra que em porta a visitar els bancals dels proper Mas de Perot. En alguna cartografia es marca la font i el bassi d'obra que hi ha a una suau pendent com la Font del Pla de la Casa Blanca. La conducció d'aigua que abastia el bassi deu estar trencada, perquè aquest és buit però tota la pendent de la lloma regalima aigua per tot arreu. Proper el Mas de Perot, aguanta en peu algunes parets, immutable, i uns bancals més amunt, el vell rodal de pedra marca l'era del mas.

Font del Pla de la Casa Blanca

Mas de Perot

Era del Mas de Perot

Torno a baixar fins a la bifurcació anterior al mas. Ara per l'esquerra començo a baixar novament cap al barranc, abans, per la dreta veig les restes d'una vella corralissa. El sender em deixa a unes grans bancalades planes al marge esquerra del barranc, que em condueixen a la seva llera, on es formen grans bassals per on discorre l'aigua. A la base d'un petit ressalt el gran Toll Blau em convida a fer-hi parada i refrescar-me a les seves aigües gelades. Després de caminar tot el dia sense veure ningú, el contrast del munt de gent que pugen a gaudir dels tolls d'aigua és potent.

Corralissa del Mas de Perot

Toll Blau del Bitzo

Sabaters aparellant-se

Deixo el toll i la gent, i ara pel vessant dret del barranc pujo al proper Mas del Bitzo. Una carrasca espectacular dóna ombra al camí. Fins aquí arriba la pista del camí del Mas de la Roca per on he remuntat la Vall, ara prenc un marcat sender que transcorre paral·lel al llit del barranc per la dreta.

Deixo momentàniament el sender i remunto uns bancals perduts per la dreta per visitar el vell corral del Cabrero.

Carrasca monumental del Mas del Bitzo

Mas del Bitzo

Corral de Cabrero

Un altre cop al sender i baixant passo per una gran balma que devia servir de refugi en altres temps, i que també alguna cartografia assenyala com la Cova del Pasqualó, tot i que en altres fonts, la situen a més alçada.

Cova de Pasqualó

De seguida el sender entra en una zona preciosa, on transcorre paral·lel a una mena de sèquia traçada en terreny argilós. L'aigua baixa generosa per una mena de túnel entre grans boixos donant una agradable sensació de frescor. Per l'esquerra i suposo que per aprofitar el reg d'aigua, trobo també les restes d'un vell safareig, segurament del proper Mas d'Albalat, que visito creuant el riu. Habitat fins fa poc temps, presenta signes d'un recent abandonament.

Séquia de la Vall Cervera

Safareigs d l'Albalat

Mas de l'Albalat

la vella xemeneia

Torno al sender i més avall, a l'alçada de les restes d'unes casetes a una gran esplanada del barranc, torno a creuar el riu per visitar les restes d'una altra gran masada, el Mas de Campetxe. A l'ombra d'uns grans pins i també a tocar d'una altra sèquia, aquest mas devia estar habitat per més d'una família, donada l'estructura gran, amb diverses portes d'accés.  Encara conserva l'encant d'una arquitectura rural molt integrada a l'entorn.

Mas del Campetxe

Novament al sender, aquest va resseguint planer el barranc, creua novament el riu i baixa el tram final per entre grans bancals perduts planers. Encara, una darrera visita al vell Mas de Robiran, a l'esquerra, i uns metres per damunt de la plana.

Mas de Robiran

El vell camí ens retorna a la Peixera de la Flor, i a la zona d'aparcament.

Pista a la Vall de Sopes

Ullals de la Peixera de la Flor

La Vall Cervera sorprèn amb potents contrastos entre vells masos i conreus abandonats, i una natura salvatge i desfermada a la zona alta.

Salut i muntanya!!

                 

Powered by Wikiloc