Per la Tinença de Benifassà.

1 de maig de 2018

Aprofitant la sortida que ja he descrit a "Senderes", per descobrir l'entorn del Boixar, el mateix dia vaig fer una mica de turisme per la Tinença, visitant alguns dels seus racons amb encant que especialment us recomano.

Punta del Mas Nou

La Pobla de Benifassà, municipi del Baix Maestrat, té un extens terme de 136 km2 de superficie, que abarca la major part de la Tinença de Benifassà, i que està format per diferents nuclis de població:
La Pobla, el Boixar, Coratxà, el Ballestar, el Convent de Benifassà, Fredes, Mangraner (despoblat),  Mas del Molí de l'Abat i Sant Pere. Un entorn muntanyenc esquerp i de gran valor natural, configura un paisatge únic, que sumat a les nombroses restes patrimonials (masos, fonts neveres...), i al seu llegat històric (territori de bandolers i maquis), fan de la Tinença un lloc inigualable que cal redescobrir i posar en valor.

El recorregut, de camí al Boixar, em va portar a pujar per la carretera de Fredes (CV 106) que prenem un cop passat l'embassament d'Ulldecona, en direcció al convent de Benifassà. Abans d'arribar-hi i un cop passat l'entrador a l'esquerra de la carretera que porta al Boixar, deixo el cotxe a un entrador de pista a l'esquerra de la carretera, a pocs metres de la Colònia Europa. Una pista remunta cap a la Punta del Mas Nou, en direcció oest, i passem a tocar d'unes antenes de comunicacions. Seguint la pista aviat veiem a la dreta una curiosa construcció de pedra en sec, formada per tres barraques, unides per la base. Uns metres més endavant la pista gira cap al sud i comença a pujar decidida. Després d'una corba a la dreta, el camí mor a un observatori forestal, al capdamunt de la Punta del Mas Nou, de 1235 m. d'alçada. Tot i ser al maig, i haver sortit de casa en quasi 20 graus de temperatura, arribo a la Punta amb apenes 3 graus. Un fred intens i un ventet suau que es clava fins al moll dels ossos fan que sigui una visita ràpida. Uns metres més enllà el vértex geodèsic marca el territori; pel sud-oest, a l'horitzó i entre boirina, el Penyagolosa fa de fita gegantina.

Barraques a la Punta del Mas Nou

Guaita forestal i vèrtex de la Punta del Mas Nou


Un altre cop al cotxe enfilo cap al Boixar per la pista esfaltada (posem el contaquilòmetres parcial a cero). A 950 metres, i a un collet, deixo el cotxe a un apartador a la dreta. Un indicador m'assenyala el camí per baixar fins a la nevera del Mas Nou, al caent del convent. Estem pràcticament als peus de la Punta que acabem de visitar. 
Les neveres o pous de neu, o de glaç, són bastant comuns per tot el Port. Fins a la primera meitat del segle passat encara estaven a ple rendiment fins que l'aparició de les fàbriques de gel i els frigorífics van acavar amb aquesta pràctica i ofici ancestral.

Nevera del Mas Nou

Construccions de pedra en sec fetes a un clot d'uns cinc o deu metres de planta, normalment elíptica o rodona, tot i que n'hi ha algun de planta quadrada (Ares del Maestrat), i d'uns 5 o 8 metres de profunditat, construides a llocs alts del territori on a l'hivern acostuma a nevar. L'ojectiu era omplir el pou de neu, que es compactava, per ocupar menys espai i perquè la neu compactada es convertia en gel i durava més temps, formant capes, separades a base de branques, fulles o palla, d'un gruix adequat per a la seva posterior manipulació. Els mesos després de l'hivern s'anaven baixant carregues de gel, amb animals amb sàrria, aprofitant la nit, cap als nuclis de població de la plana i el litoral. A pesar de l'elevat percentatge de pèrdua pel transport, en aquella època el comerç de gel va esdevenir molt important, tant pel seu ús com a conservant d'aliments, com per aplicacions terapèutiques.
Criden l'atenció les escales de pedra, enclavades a les parets per a baixar fins al fons. Normalment comptaven amb una coberta per conservar la neu durant més temps.
Una altre cop al coll, enfilo ara, a peu, en sentit contrari, passant una cadena que barra el pas a una pista que avança en direcció oest. Uns metres més enllà arribo al Mas Nou. Una preciosa masada, avui restaurada, que devia ser força important en altres temps ja que li dóna el topònim a nombrosos elements del paisatge proper, el barranc que neix als seus peus, la Punta que hem visitat o la nevera.
Més enllà destaca també el Mas del Colletà, format per diversos edificis.

Mas del Colletà

Mas Nou

Torno al cotxe i segueixo en direcció al Boixar per la pista esfaltada. Al Km 2,5 deixo el cotxe a un apartador a la dreta. Una tanca de bestiar, una bassa, i l'entrada d'una pista poden ser la referència. Creuem la carretera i anem a un ampli apartador a l'esquerra, d'on surt un sender que comença a baixar. A pocs metres el deixem per l'esquerra i entre vells bancals anem a visitar una altra nevera, la de l'Ereta de les Bruixes, de dimensions més reduïdes que l'anterior. Uns metres més endavant, i en la mateixa direcció veiem també la Bassa de l'Ereta, un gran argiler que recull l'aigua de pluja. Retorno al sender que va baixant cap a la Portella. Al fons s'hi pot veure la Pobla, més a l'esquerra els Mollons, deixen entreveure el Ballestar, enlairat dalt d'un turó. 

La Portella i la Pobla

Els Mollons i el Ballestar

Bassa de l'Ereta de les Bruixes

Nevera de l'Ereta de les Bruixes


Retorno al cotxe i baixo cap al Boixar, abans d'arribar però, encara paro per visitar una gran barraca de pedra en sec, als Gravets, poc abans del poble a ma dreta, que es veu des de la carretera.

Barraca dels Gravets

El Boixar

Un cop feta la travessa pel Boixar, us recomano seguir la carretera fins al Coratxà. Un altre poblet de postal de la Tinença. Cal passejar tranquilament pel poble i gaudir de la seva pau. A la plaça engalanada amb una font, hi trobem el petit ajuntament, amb rellotge i campana, que la presideix. Al poble en l'actualitat només hi deuen viure tres o quatre famílies, però la presència d'un restaurant dóna vida al poble. Pujant pels petits carrers passo per davant d'una preciosa casa restaurada, "de revista", i enfilo cap a l'eslesia de Sant Jaume, i el seu encantador cementiri adosat, on a la tanca de paret es poden veure restes d'antigues esteles funeràries.

Vivenda al Coratxà


Cementiri del Coratxà

Esglèsia de Sant Jaume

El Coratxà

Prigó de Sant Jaume

Es tracta del cementiri més alt de tota la comunitat valenciana, a 1240 m d'alçada. A la vora del cingle proper destaca la capelleta o Prigó de Sant Jaume, balconada incomparable al barranc de l'Avellanar que transcorre als peus del Coratxà. Un altre cop al poble, baixem ara per la part sud, entre les primeres cases de l'entrada, per a visitar la Font de Baix, i els safareigs, uns altres dels signes identitaris d'un passat recent.

Plaça del Coratxà

Casa de la Vil·la

Font de Baix

"Llavadors" de Coratxà

Ja de tornada cap a casa, no puc deixar d'entrar a fer una visita a la Pobla de Benifassà, fundada per l'abat Berenguer de Concavella, amb una carta de poblament del 1261. Passejant pels seus tranquils carrers, pujo fins a la part alta del poble on està la imponent esglèsia de l'Assumpció, també coneguda com de Sant Pere, ja que es va erigir al seu honor al S XIII. Per darrera de l'esglèsia i prop del cementiri, es pot baixar per la part nord-oest del poble cap a l'alberg. El camí que hi passa per davant,  ens baixa fins a la Font Lluny, al mateix llit del barranc, en una zona acondicionada per fer pic-nic. Un llarg abeurador recull l'aigua que brota generosa de la roca.

Esglèsia de Sant Pere

La Font Lluny

Seguim pel llit del barranc, ara en direcció al poble, i despres de deixar a l'esquerra l'alberg, a una corba a l'esquerra del barranc trobem els rentadors de la Pobla. Des d'aquí tenim una vista diferent del poble, enlairat cap al turó. Remuntem cap al poble, per un carrer per l'esquerra que ens puja fins al carrer Major.

Rentadors de la Pobla

La Pobla

Font dels Rentadors

Baixant ja cap a la Sénia, faig la darrera parada a la presa de l'embassament d'Ulldecona per contemplar, amb un sentiment entre angoixa i tristesa, el patètic espectacle del "pantano" buit. Un constant anar i venir de gent encuriosida transita pels antics camins i ponts que solcaven la confluència dels barrancs de la Pobla i del Mangraner. Destaquen al fons, els barracons dels obrers de la presa, el pont bastit per a les obres, i paral·lel a aquest i més baix, les restes del Pont i Molí Xirlets que daten de la primera meitat del S XIV.

Pantà d'Ulldecona

Les obres del pantà es van iniciar el 1942, i té una capacitat de prop de dotze milions de metres cúbics d'aigua, ara però és buit. La persistent sequera que hem patit per aquesta zona, aquest darrer any, li dóna un aspecte desolador... és el contrapunt d'una jornada rodona de descoberta per la Tinença.

Salut i muntanya!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.