Coves de la Mola del Burgar. Montsià.
27 de maig de 2018
Ja fa molt temps vam trobar per casualitat la boca de l'avenc de la Mola del Burgar,
resseguint la carena, que remunta per la dreta, paral·lela al Pla de Rodes o
"la Rueda". Vam comentar la seva existència a l'espeleo-club Tortosa, que van anar
a fer prospecció, i em van comentar que es tractava d'una fisura estreta que baixava
uns 30 o 40 mts, fins arribar a un punt que l'estretor impedia seguir baixant.
Em consta que un temps més tard també el grup d'espeleo Dinàmics van visitar-la amb
el mateix resultat. Però no ha estat fins aquest any que, gràcies al reportatge fotogràfic
d'uns amics que la van anar a vore , vaig comprovar que a la primera sala de l'avenc,
accessible sense material d'espeleo, hi ha molta formació i fa que la visita a aquest
avenc sigui molt interessant.
Aprofito per fer una volta circular que ens permet conèixer algunes de les cavitats
properes.
Racons poc coneguts però del tot recomanables per als fanàtics del Montsià.
Avenc de la Mola del Burgar
Aproximació: Partim del Cocó de Jordi, l'esplanada habitual d'accés a la serra,
des de la Ràpita.
des de la Ràpita.
Desnivell: Uns 700 m. acumulats.
Dificultat: Assenyalo l'itinerari com a moderat, donat que l'aproximació als espais
concrets on s'ubiquen aquestes cavitats, queden fora sender , amb la dificultat
d'accés que això suposa.
concrets on s'ubiquen aquestes cavitats, queden fora sender , amb la dificultat
d'accés que això suposa.
Durada: Unes 5 hores, comptant les estones de visita a les coves. 6,5 Km.
Itinerari: A la segona corva, per damunt del Cocó, deixem el camí principal i pugem directes
pel sender empinat que porta al Pla de "la Rueda".
pel sender empinat que porta al Pla de "la Rueda".
Barranc de Fredes
Un cop a la cruïlla, baixem per la dreta en direcció a la Font de Burgar. A pocs metres del
llit del barranc de la Manigueta, i abans d'arribar a una gran roca amb la marca de PR,
deixem el sender i remuntem per l'esquerra, entre el coscoll, per guanyar la part superior
de la mola del Burgar, on entre un petit bosc d'alzines hi ha la boca de l'avenc. He netejat
el corriol mínimament per poder progressar i cap a la zona superior l'he marcat amb
nombroses fites de pedres per facilitar la localització. Un cop a la boca de l'avenc,
desgrimpo uns metres per accedir a una primera sala prou amplia on abunden les
formacions: colades, petites estalagmites, petites banderes... tot plegat en un estat
molt fòssil, però que li confereixen un aspecte molt atractiu en conjunt. Al fons de la
sala s'estreteix i comença a davallar cap al fons. Uns metres més avall, a mesura que
guanya verticalitat i la progressió es fa més dificil, trobo tallada a una roca la inscripció
del grup d'espeleo Dinàmics... La manca d'un equip de progressió adequat em fa desistir
de continuar baixant, i a més la part més espectacular la trobem a la primera sala.
llit del barranc de la Manigueta, i abans d'arribar a una gran roca amb la marca de PR,
deixem el sender i remuntem per l'esquerra, entre el coscoll, per guanyar la part superior
de la mola del Burgar, on entre un petit bosc d'alzines hi ha la boca de l'avenc. He netejat
el corriol mínimament per poder progressar i cap a la zona superior l'he marcat amb
nombroses fites de pedres per facilitar la localització. Un cop a la boca de l'avenc,
desgrimpo uns metres per accedir a una primera sala prou amplia on abunden les
formacions: colades, petites estalagmites, petites banderes... tot plegat en un estat
molt fòssil, però que li confereixen un aspecte molt atractiu en conjunt. Al fons de la
sala s'estreteix i comença a davallar cap al fons. Uns metres més avall, a mesura que
guanya verticalitat i la progressió es fa més dificil, trobo tallada a una roca la inscripció
del grup d'espeleo Dinàmics... La manca d'un equip de progressió adequat em fa desistir
de continuar baixant, i a més la part més espectacular la trobem a la primera sala.
Boca de l'avenc de la Mola del Burgar
Torno fins al pla de "la Rueda", antics bancals de conreu del Mas de Mata-redona
i remunto fins a la part més alta. A darrer bancal, cal assomar-se fins a la vora del
cingle de l'esquerra que penja sobre el barranc de Fredes. Cap a la dreta i també
sobre el mateix barranc s'obren les Faixes Llargues. Ara cal desgrimpar uns metres
enmig d'una densa malesa de coscoll i anar a guanyar un petit barranquet que
baixa per la dreta, on un corriol més net ens ajuda a perdre metres i arribar a la base
del cingle de l'esquerra del barranquet. A pocs metres trobem la boca de la Cova del
Floro. Es tracta d'una petita balma d'aixopluc per a pastors. Les parets de la balma
encara es veuen mascarades del fum d'antigues fogueres, i fins no fa molts anys hi
havia habilitada a una de les parets una mena de lleixa feta amb bastons, suposo
que per desar-hi menjar o algun estri fora de l'abast dels animals. Ara només hi
queden els travessers que subjectaven l'estructura. D'aquí tenim una excel·lent vista
del Castell, enfront nostre.
i remunto fins a la part més alta. A darrer bancal, cal assomar-se fins a la vora del
cingle de l'esquerra que penja sobre el barranc de Fredes. Cap a la dreta i també
sobre el mateix barranc s'obren les Faixes Llargues. Ara cal desgrimpar uns metres
enmig d'una densa malesa de coscoll i anar a guanyar un petit barranquet que
baixa per la dreta, on un corriol més net ens ajuda a perdre metres i arribar a la base
del cingle de l'esquerra del barranquet. A pocs metres trobem la boca de la Cova del
Floro. Es tracta d'una petita balma d'aixopluc per a pastors. Les parets de la balma
encara es veuen mascarades del fum d'antigues fogueres, i fins no fa molts anys hi
havia habilitada a una de les parets una mena de lleixa feta amb bastons, suposo
que per desar-hi menjar o algun estri fora de l'abast dels animals. Ara només hi
queden els travessers que subjectaven l'estructura. D'aquí tenim una excel·lent vista
del Castell, enfront nostre.
Cova del Floro
El Castell des de la cova del Floro
Tornem al Pla i comencem a remuntar seguint el PR en direcció a la Foradada.
Abans d'arribar a dalt de la carena prenem un desviament a la dreta deixant el
PR. El sender comença a girar la mola en el sentit contrari a les agulles del
rellotge . Quant estem més o menys, enfront de Mata-redona, un corriolet per la
dreta baixa cap al barranc i a pocs metres trobem la Cova Pigotosa. Una gran
soca entravessada a la mateixa boca de la cova, dificulta una mica l'accés des
de fa molts anys. A l'ampli interior ens podem resguardar còmodament en cas
de necessitat. Tot i no tenir formacions espectaculars el seu sostre presenta una
varietat cromàtica molt interessant.
Abans d'arribar a dalt de la carena prenem un desviament a la dreta deixant el
PR. El sender comença a girar la mola en el sentit contrari a les agulles del
rellotge . Quant estem més o menys, enfront de Mata-redona, un corriolet per la
dreta baixa cap al barranc i a pocs metres trobem la Cova Pigotosa. Una gran
soca entravessada a la mateixa boca de la cova, dificulta una mica l'accés des
de fa molts anys. A l'ampli interior ens podem resguardar còmodament en cas
de necessitat. Tot i no tenir formacions espectaculars el seu sostre presenta una
varietat cromàtica molt interessant.
Cova Pigotosa
Tornem fins al sender que ens ha portat fins al corriol d'accés a la cova i el seguim
en direcció sud-oest fins al llit del barranc, abans però, s'incorpora un sender per la
dreta que puja del replà del Fondet. Uns metres més endavant trobem la Font de
les Fontanelles, completament seca. Pugem per l'altra vessant del barranc per trobar
l'antic GR 92, que seguim per la dreta fins a Mata-redona.
en direcció sud-oest fins al llit del barranc, abans però, s'incorpora un sender per la
dreta que puja del replà del Fondet. Uns metres més endavant trobem la Font de
les Fontanelles, completament seca. Pugem per l'altra vessant del barranc per trobar
l'antic GR 92, que seguim per la dreta fins a Mata-redona.
Les Fontanelles
Mata-redona
En lloc de baixar per la ruta normal del GR, us proposo seguir el sender del
Revolcador, menys concorregut. Des de la part de darrera del mas enrunat,
baixem cap al llit del barranquet i remuntem per l'altra vessant. El camí és força
trescat, i ens regala una vista diferent del mas, amb la mola de la Foradada i el
crestall del Montsià com a teló de fons. A la part de dalt d'aquesta mola
arrodonida i a l'esquerra trobem una zona de grans lloses, les saleres on els
pastors deixaven sal per als ramats. Deixem momentàniament el sender i anem
entre la malesa per la dreta cap al centre de la mola. Cal anar en molt de compte
vigilant on posem els peus, perquè més o menys al mig, de sobte, s'obre un gran
forat al terra: l'avenc del Revolcador, d'accés impossible sense cordes. Al fons
s'obre una sala molt gran, d'uns deu o dotze metres de diàmetre, i vuit o deu
metres de profunditat, que ha estat sempre una veritable trampa per a molts
animals. Recordo haver vist al fons, vaques, cabres, ovelles... mortes en
estimbar-se.
Revolcador, menys concorregut. Des de la part de darrera del mas enrunat,
baixem cap al llit del barranquet i remuntem per l'altra vessant. El camí és força
trescat, i ens regala una vista diferent del mas, amb la mola de la Foradada i el
crestall del Montsià com a teló de fons. A la part de dalt d'aquesta mola
arrodonida i a l'esquerra trobem una zona de grans lloses, les saleres on els
pastors deixaven sal per als ramats. Deixem momentàniament el sender i anem
entre la malesa per la dreta cap al centre de la mola. Cal anar en molt de compte
vigilant on posem els peus, perquè més o menys al mig, de sobte, s'obre un gran
forat al terra: l'avenc del Revolcador, d'accés impossible sense cordes. Al fons
s'obre una sala molt gran, d'uns deu o dotze metres de diàmetre, i vuit o deu
metres de profunditat, que ha estat sempre una veritable trampa per a molts
animals. Recordo haver vist al fons, vaques, cabres, ovelles... mortes en
estimbar-se.
Mata-redona i la Foradada
Avenc del Revolcador
Tornem cap al sender que suaument va baixant cap al fons del barranc per la zona
coneguda com el Revolcador. Per l'esquerra destaquen els cingles que conformen
la llarga esplanada del Pla de Roures. Són nombroses les marques fetes pels
senglars a la vegetació en aquesta zona d'antics bancals. El sender ens condueix
fins al fons, entre un preciós bosc d'alzines, on conflueixen dos barrancs, a la mateixa
Font de Burgar.
coneguda com el Revolcador. Per l'esquerra destaquen els cingles que conformen
la llarga esplanada del Pla de Roures. Són nombroses les marques fetes pels
senglars a la vegetació en aquesta zona d'antics bancals. El sender ens condueix
fins al fons, entre un preciós bosc d'alzines, on conflueixen dos barrancs, a la mateixa
Font de Burgar.
Cingles del Pla de Roures
El revolcador
Font de Burgar
Anem baixant pel PR i a la Cruïlla de les Carrasques, tornem a deixar-lo i anem
per l'esquerra resseguint el barranquet que ara ens queda a la nostra dreta. Tocant a la sendera passem per les restes d'un vell forn de calç i pocs metres després
deixem a l'esquerra el sender que remunta cap a la Bassa de la Galla.
Fornet al barranc de la Font
Barranc de la Manigueta i Mola de Burgar
Ara només cal anar seguint el còmode sender que ens torna al Cocó de Jordi.
Bona travessa!!
Powered by Wikiloc
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada