Roca Melera i Creu de Santos. Cardó. 100 cims
3 de març de 2019
Potser és la mística de l'antic desert carmelità, amb les seves ermites disseminades per tota la vall, i unides per una extensa xarxa laberíntica de senders que les comunica... Potser el romanticisme del vell balneari i el pasejar reposat dels estiuejants vuitcentistes a la recerca de les fonts guaridores amagades pel clos...
El cert és que Cardó té per a mi un magnetisme especial, que fa que torni. Ara per buscar una font, una cova, un nou sender; ara per passejar i gaudir de la pau i l'exuberant boscatge, tal i com han fet, abans que jo, pastors, monjos, eremites, bandolers, estiuejants... El poder d'atracció de la vall amagada era i és inevitable.
Aquesta ocasió l'objectiu és coronar un potent cingle rocós que domina la vall i l'antic monestir des de ponent: la Roca Melera. Des d'allí pujar al Portell de Murtero, i pel sender que careneja en direcció est, coronar també, una vegada més, la Creu de Santos.
Aproximació: Podem deixar el cotxe a l'era que hi ha al davant de la Pallissa, molt prop del Balneari, on s'acaba la carretera asfaltada, estreta i revirada, que ens hi ha portat des de Rasquera (TV 3031).
Desnivell: Uns 1500m. acumulats
Dificultat: moderada. Compte amb el passamà de cable per sobre el cingle. Es pot evitar baixant per la carretera uns metres més avall i baixant el terraplé fins a les roques despreses, amb marques grogues. Força desnivell acumulat!!
Durada: Prop de 7h, comptant parades.Uns 12 km.
Itinerari: Sortim a la carretera i avancem uns metres en direcció a Rasquera, davant del punt quilomètric 9, deixem la carretera per l'esquerra i baixem un petit terraplé fins a un muret de pedra que ens separa del cingle. És el vell camí de Benifallet que arribava al balneari. En aquest punt, tallat per un empinat cingle. Un passamà de cable ens ajudarà a superar el pas amb molt de compte. Arribem a una zona de grans blocs de pedra i ja veiem unes marques grogues que indiquen el sender.
Sender que seguirem fins a una torre elèctrica. Per darrera la torre baixa un sender molt empinat fins al fons del barranc, recentment obert. Sender que suposo que substitueix a un vell corriol que transcorria pel llit del barranc fins a la base del Salt del Frare, a la base del gran cingle, per on baixava el tub d'aigua fins al generador que abastia d'electricitat al balneari, sota l'ermita del Carme. Avui el llit del barranc és impracticable per l'espessor de vegetació que l'envaeix completament.
El sender remunta per l'altra vessant, fort, i resseguint una petita carena que ens situa a la base de l'espectacular Roca Melera. Les vistes del monestir des d'aquest angle són inèdites i sorprenents, presidides per l'impressionant cingle del salt del frare d'uns 150 metres d'alçada.
El sender, empinat però net i ample, dóna la volta a la Roca Melera per la seva base, en sentit contrari a les agulles del rellotge, fins a un petit coll, des d'on podem accedir, carenejant cap a l'est, al cim de la Roca Melera, que ens regala una panoràmica impressionant i gens habitual de la vall.
Retornem al collet i al sender bó que en direcció sud-oest, i ara planer, ens mena fins a una bifurcació que per la dreta ens portaria a Roca Roja, al Nord, o baixant cap al cardó de Calces. Prenem direcció sud, per l'esquerra i després d'un petit coll el sender comença a pujar fort cap a la punta de Calces, la punta rocosa que ens queda enfront, i que per la seva cara oest, a la base del gran cingle s'amaga la Font de Calces. Més a ponent ressalta també la Punta de l'Agulla. Mirant un altre cop cap a la Roca Melera, em sorprén ara la seva cara sud, on s'intieuxen les boques de la Cova dels Emboscats, sota el cingle rogenc. Ja tinc una altra excusa per tornar...
Abans d'arribar al collet trobem una altra bifurcació, per la dreta baixariem a la font de Calces, prenem, en baixada el corriol de l'esquerra que ens porta a un preciós alzinar: La Carrasqueta Dolça. El sender el recorre planer i plàcid fins a un altre encreuament al vell mig de la bosquina. Per l'esquerra ara baixariem a l'ermita de Santa Anna i a les restes de la vella muralla de Cardó, seguim per la dreta i aviat guanyem el Coll de Murtero, deixant abans a la dreta el vell forn de calç.
Creuem el coll, per l'antic camí de Tivenys, només uns metres, els justos per veure la vessant que se'ns obre cap al corral de Murtero. Per l'esquerra prendrem un sender que comença a remuntar el pendent, en direcció sud-est, fins a situar-nos a sobre de la carena que ens portarà fins a la Creu de Santos. A la següent bifurcació prenem el corriol de l'esquerra, per la dreta baixariem al Corral del Seto. Carenejant podem gaudir de les magnífiques vistes del vell camí de Tivenys, la vall de l'Ebre i els Ports, de teló de fons.
Al nostre pas ens sorprendràn unes curioses agulles de roca que s'aixequen a tocar del sender. Sender que ara comença a enfilar-se fort novament per assolir la punta intermèdia del Pi de la Migdiada. Curiosos topònims que et porten a imaginar l'origen...
Baixem la punta i el sender per uns metres va per l'obaga, ja què carenejant es fa molt complicat de seguir. En guanyar la darrera pala de carena, i despés d'uns metres durets, perquè les cames ja porten molt desnivell acumulat, trobem el sender cimer que ens portarà a coronar una vegada més la Creu de Santos o Xàquera, de 942m.
Pel als coleccionistes de cims de la FEEC, un dels cent cims essencials! Per a la resta, un preciós cim on es trobem els termes de Benifallet, Rasquera i Tivenys, que ens regala panoràmiques del Baix Ebre, la Ribera, Montsià, Priorat, Terra Alta... Un petit i merescut descans a la caseta de guaita forestal del cim, balcó de la serra del Boix i Cardó, ens relaxa la ment i les cames...
Cal baixar, i per fer-ho tornem pel mateix sender però ara arribem al Portell de Santos i baixem per la "ruta normal", fins a l'Estisora. Baixem per la dreta, i despés d'un pas delicat, entre les restes d'una vella tanca per al bestiar, al mig d'un petit grau que ens deixa a un nivell inferior, tornem a trobar una bifurcació que prenem per la dreta, cap al Portell de Cardó i al Baixador del Cirer del Gerro.
A la carena trobem la següent bifurcació que per l'esquerra ens baixa a la Cassola del Diable, el forn de quitrà del barranc de Sant Roc, la Font i ermita de Sant Roc, amb els seus espectaculars xiprers...
Seguim barranc avall, per la Font del Prior, i l'ermita de Sant Josep, on paro per visitar la cova de Sant Josep. Una petita cavitat amb boniques formacions, i que per les femtes que hi trobem a una petita lleixa al fons de la coveta, deu ser refugi d'algun rapinyaire.
Seguim baixant resseguint el barranc, per la font de l'Avellaner i l'ermita de Sant Elíes, fins a la carretera.
Abans d'anar al cotxe encara em queda esma per visitar la vella font del Borboll.
Fins aqui devien baixar, cap al tard, els hostes estiuejants del balneari, vestits elegantment, per fer petar la xerrada a l'ombra dels grans plàtans, fent temps fins a l'hora de sopar...
Salut i muntanya!!!
Salt del Frare
Camí de Benifallet
Pas equipat
Sender que seguirem fins a una torre elèctrica. Per darrera la torre baixa un sender molt empinat fins al fons del barranc, recentment obert. Sender que suposo que substitueix a un vell corriol que transcorria pel llit del barranc fins a la base del Salt del Frare, a la base del gran cingle, per on baixava el tub d'aigua fins al generador que abastia d'electricitat al balneari, sota l'ermita del Carme. Avui el llit del barranc és impracticable per l'espessor de vegetació que l'envaeix completament.
Roca Melera
Torre elèctrica
Salt del Frare
Llit del Barranc de Sant Roc
La botja assenyala el bon temps...
El sender remunta per l'altra vessant, fort, i resseguint una petita carena que ens situa a la base de l'espectacular Roca Melera. Les vistes del monestir des d'aquest angle són inèdites i sorprenents, presidides per l'impressionant cingle del salt del frare d'uns 150 metres d'alçada.
Roca Melera
Espectacular cingle
Balneari
El sender, empinat però net i ample, dóna la volta a la Roca Melera per la seva base, en sentit contrari a les agulles del rellotge, fins a un petit coll, des d'on podem accedir, carenejant cap a l'est, al cim de la Roca Melera, que ens regala una panoràmica impressionant i gens habitual de la vall.
Cara est Roca Melera
Cim de Roca Melera
Vistes des de Roca Melera
Retornem al collet i al sender bó que en direcció sud-oest, i ara planer, ens mena fins a una bifurcació que per la dreta ens portaria a Roca Roja, al Nord, o baixant cap al cardó de Calces. Prenem direcció sud, per l'esquerra i després d'un petit coll el sender comença a pujar fort cap a la punta de Calces, la punta rocosa que ens queda enfront, i que per la seva cara oest, a la base del gran cingle s'amaga la Font de Calces. Més a ponent ressalta també la Punta de l'Agulla. Mirant un altre cop cap a la Roca Melera, em sorprén ara la seva cara sud, on s'intieuxen les boques de la Cova dels Emboscats, sota el cingle rogenc. Ja tinc una altra excusa per tornar...
Punta de Calces
Punta de l'Agulla
Els Ports
Cova dels Emboscats
Abans d'arribar al collet trobem una altra bifurcació, per la dreta baixariem a la font de Calces, prenem, en baixada el corriol de l'esquerra que ens porta a un preciós alzinar: La Carrasqueta Dolça. El sender el recorre planer i plàcid fins a un altre encreuament al vell mig de la bosquina. Per l'esquerra ara baixariem a l'ermita de Santa Anna i a les restes de la vella muralla de Cardó, seguim per la dreta i aviat guanyem el Coll de Murtero, deixant abans a la dreta el vell forn de calç.
La Carrasqueta Dolça
Forn de calç de Murtero
Coll de Murtero
Sender a Santos del Coll de Murtero
Creuem el coll, per l'antic camí de Tivenys, només uns metres, els justos per veure la vessant que se'ns obre cap al corral de Murtero. Per l'esquerra prendrem un sender que comença a remuntar el pendent, en direcció sud-est, fins a situar-nos a sobre de la carena que ens portarà fins a la Creu de Santos. A la següent bifurcació prenem el corriol de l'esquerra, per la dreta baixariem al Corral del Seto. Carenejant podem gaudir de les magnífiques vistes del vell camí de Tivenys, la vall de l'Ebre i els Ports, de teló de fons.
Al nostre pas ens sorprendràn unes curioses agulles de roca que s'aixequen a tocar del sender. Sender que ara comença a enfilar-se fort novament per assolir la punta intermèdia del Pi de la Migdiada. Curiosos topònims que et porten a imaginar l'origen...
Carena al Pi de la Migdiada
Camí de Tivenys
Agulles de roca
Cim de la Creu de Santos des del Pi de la Migdiada
Serres de Cardó i el Boix
Baixem la punta i el sender per uns metres va per l'obaga, ja què carenejant es fa molt complicat de seguir. En guanyar la darrera pala de carena, i despés d'uns metres durets, perquè les cames ja porten molt desnivell acumulat, trobem el sender cimer que ens portarà a coronar una vegada més la Creu de Santos o Xàquera, de 942m.
Pel als coleccionistes de cims de la FEEC, un dels cent cims essencials! Per a la resta, un preciós cim on es trobem els termes de Benifallet, Rasquera i Tivenys, que ens regala panoràmiques del Baix Ebre, la Ribera, Montsià, Priorat, Terra Alta... Un petit i merescut descans a la caseta de guaita forestal del cim, balcó de la serra del Boix i Cardó, ens relaxa la ment i les cames...
El Pi de la Migdiada
Creu de Santos
Creu de Santos
La Vall de Cardó
Cal baixar, i per fer-ho tornem pel mateix sender però ara arribem al Portell de Santos i baixem per la "ruta normal", fins a l'Estisora. Baixem per la dreta, i despés d'un pas delicat, entre les restes d'una vella tanca per al bestiar, al mig d'un petit grau que ens deixa a un nivell inferior, tornem a trobar una bifurcació que prenem per la dreta, cap al Portell de Cardó i al Baixador del Cirer del Gerro.
Collet de Santos
Portell de Cardó
Baixador del Cirer del Gerro
A la carena trobem la següent bifurcació que per l'esquerra ens baixa a la Cassola del Diable, el forn de quitrà del barranc de Sant Roc, la Font i ermita de Sant Roc, amb els seus espectaculars xiprers...
La Cassola del Diable
Forn de quitrà del barranc de Sant Roc
Font de Sant Roc
Xiprers de l'ermita de St. Roc
Seguim barranc avall, per la Font del Prior, i l'ermita de Sant Josep, on paro per visitar la cova de Sant Josep. Una petita cavitat amb boniques formacions, i que per les femtes que hi trobem a una petita lleixa al fons de la coveta, deu ser refugi d'algun rapinyaire.
Cova de Sant Josep
Seguim baixant resseguint el barranc, per la font de l'Avellaner i l'ermita de Sant Elíes, fins a la carretera.
Font de l'Avellaner
Ermita de Sant Elíes
Font del Borboll
Abans d'anar al cotxe encara em queda esma per visitar la vella font del Borboll.
Fins aqui devien baixar, cap al tard, els hostes estiuejants del balneari, vestits elegantment, per fer petar la xerrada a l'ombra dels grans plàtans, fent temps fins a l'hora de sopar...
Salut i muntanya!!!
Powered by Wikiloc
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada