Ermites de Sant Mateu.

30 de juliol de 2019

Una altra proposta per descobrir racons del proper i sovint desconegut Maestrat. Aquesta vegada us convido a trepitjar el terme de Sant Mateu per apropar-nos a descobrir dos ermites de la Serra de Valldàngel, a llevant de la població. Assolirem també una de les puntes cimeres d’aquesta serreta, l’Alt de la Bastida, de 596m.

Ermita de la Mare de Déu dels Àngels

Aproximació: Des de la mateixa població de Sant Mateu, sortim per l’Avinguda Mare de Deu dels Àngels, que passa sota la CV-10 i enfila recte cap a la serra, creuem el Rivet de Tonyo i ja trobem a l’esquerra del camí, una capelleta que marca la pujada a l’ermita. Podem deixar el cotxe aparcat a la vora.

Capella a l'accés a l'ermita

Desnivell: 365m, positius

Dificultat: fàcil

Durada: Unes 4h. 10,5 Km.

Itinerari:  Seguim el camí de pujada a l’ermita fins a un pontet que supera un petit barranc que baixa de l’ermita per la seva dreta. Al costat del pontet i a l’ombra d'una gran olivera trobem la zona dels Banquets. Uns quants bancs de pedra a peu del camí, per donar descans als devots que pugen a l’ermita li dónen nom a la petita àrea recreativa a peus del turó. 

Els Banquets

Deixem el camí i creuem l’àrea fins al seu extrem est, on trobarem un corriol que voreja una finca d’oliveres resseguint el barranquet. Al final de la finca, un sender per l’esquerra creua el barranc per pujar directe cap a l’ermita. Jo opto per pujar per la dreta, per un sender empinat que aviat troba un camí ample. Seguim el PR-CV 202. Un corriol fa de trencall d’una gran corba del camí. El retrobem uns metres per damunt i comencem a vorejar per la seva dreta el turó de l’ermita de Sant Cristòfol. Quasi al coll, trobem un sender que per la dreta ens portaria a carenejar el turó de les Bassetes. Seguim rectes per trobar la pista principal d’accés a l’ermita que seguim cap a l’esquerra i que voltant en sentit horari ens deixa al capdamunt del turó. Estem a l’ermita de Sant Cristòfol. Bastida a finals del S XIV, d’arquitectura gòtica senzilla, i  restaurada l’any 1994, des d’on tenim una excel·lent panoràmica del poble de Sant Mateu.

Indicador a l'ermita

Sant Mateu

Ermita de Sant Cristòfol

Turó de les Bassetes

Contraforts de l'ermita

Tornem a l’encreuament que ens ha portat fins a l’ermita, deixant a l’esquerra una petita bassa d’argila. Ara seguirem la pista principal que hi puja fins a la següent cruïlla de pistes. Seguim per la dreta en direcció a la pedrera del Gros.

La pista en suau pujada ressegueix tot el turó de les Bassetes per la seva cara est, i acaba morint a la mateixa pedrera del Gros, una petita cantera de roca calcàrea. A la part superior del turonet trobem un pal amb la senyalització del PRV 202, i a la dreta les restes d’una barraca o caseta, o potser fins i tot em recorda a una trinxera, donada la seva situació privilegiada.

Argiler

Indicador pedrera

Tossal de la Pedrera

Pedrera del Gros

Restes al turó de la Pedrera

Cim del turó de la Pedrera

Ara resseguim la carena en direcció sud per anar a pujar al turó següent, un dels de més alçada de la zona, l’Alt de la Bastida. Molt arrodonit i amb una alçada de 596m. ens ofereix una espectacular panoràmica de tota la contrada, el Pic de l’Àguila i la Salzadella cap al sud, i a l'horitzó del coll albirem el Tossa d'en Canes punta cimera de la serra.

Alt de la Bastida

Salzadella

Pic de l'Àguila i Tossal d'en Canes al fons

Cap allà seguim baixant per un petit ressalt fins a un altre pal informatiu. En principi resseguim el camí que segueix carenejant cap al sud fins a un trencall on una sendera comença a baixar per l’esquerra fins a les Bassetes, on trobem 2 grans basses d’argila que recullen l’aigua de pluja. Una encara prou plena que afavoreix la riquesa i la diversitat biológica de la zona. 

Indicador del Pla

Sender al Pla

Alt de la Bastida

Les Bassetes

Bassetes i Alt de la Bastida

Podríem baixar per la pista que arriba fins aquí, però pel costat d’una de les basses, la de més al nord, surt un petit i empinat corriol que talla camí i ens deixa a una pronunciada corba de la pista, que ara seguirem en baixada. Poca estona més tard arribem a una gran esplanada, cruïlla de camins, el Pla dels Triadors. Pel davant una altra gran bassa, però seguim la pista per l’esquerra en direcció nord.

Pla dels Triadors

Bassa del Pla

Poc més endavant trobem un entrador per la dreta, accés a una finca on hi ha una caseta a mig reconstruir. Prenem aquest camí, passant per davant la caseta i deixant una altra petita bassa a la dreta, que ens porta a una altra pista més endavant que seguirem cap a l’esquerra.

Passem ara pel costat d’una gran masada que sembla reconstruida en finalitats turístiques, el Mas d'en Pere. La pista segueix en direcció nord-oest i a una de les corbes trobem les restes del vell corral del Pòlit. Finalment aquesta acaba portant-nos a una important cruïlla de camins, on seguim per la principal, recte i pla, fins a la carretera d’accés a l’ermita.

Mas d'en Pere

Corral del Pòlit

Cruïlla

Vistes de l'ermita i Sant Mateu

En trobar-la i per l’esquerra a pocs metres accedim al recinte de l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels. Espectacular conjunt arquitectònic que té els orígens en una antiga ermita del S XV, i que a més de la pròpia ermita renaixentista i barroca, reformada i ampliada per l’arquitecte Llàtzer de Reynaga i el picapedrer francès Bernat Cumba al segle XVII, compta també amb una senyorial hostatgeria, avui en dia restaurant, i preciosos patis pel voltant. A un dels patis que dóna accés a l’esplanada de l’hostatgeria, un magnífic lledoner centenari cobreix quasi la totalitat de la plaça.

Campanar ermita dels Àngels

Altar major

Cúpula

Rellotge de sol de l'hostatgeria

Lledoner

Baixem per la plaça d’accés a l’ermita per unes escales que passen pel costat d’un pou  i porten al camí del calvari, que en baixada ens deixa novament a la carretera d’accés. Ara la seguim en baixada i en pocs metres ens deixa als Banquets, des d’on hem començat la ruta.

Pou de l'ermita

Calvari

Per arrodonir la jornada us recomano una vista al nucli de Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat, que ha estat bastida i poblada al llarg dels segles per Hospitalers, Càtars, senyors de l’ordre de Montesa, Maulets, Carlins…  Destaca l’esglesia Arxiprestal, nombrosos palaus com el de l’ajuntament, el de Villores o el Borrull, la Font de l’Àngel a la plaça Major, muralles, torres i portals, presons i  safarejos. Sant Mateu és un llibre obert d'història.

Esglèsia arxiprestal

Palau Borrull

Campanar

Safarejos

Restaurant la Perdi

Us aconsello també la visita al resturant la Perdi, davant del palau Borrull, on ofereixen menjar casolà, amabilitat i eficacia, en un local que també traspua història local.

Salut i muntanya!

                      

Powered by Wikiloc