Serra de Sant Pere. Traiguera

29 de juliol de 2019

A la divisòria entre els termes municipals de Traiguera, Canet lo Roig i la Jana, al Baix Maestrat, s’aixeca la Serra de Sant Pere,  també coneguda com el Solà. A pesar de la seva modesta morfologia isolada d’uns 6 Km de llargada per 2 d’amplada, 539 metres d’alçada, orientada SO-NE i amb una minsa vegetació de matollar i brolla, la serreta amaga alguns racons força interessants que vull compartir amb vosaltres.


Aproximació. Podem deixar el cotxe a l’esplanada del costat de la Font de Sant Vicent de Traiguera, a tocar dels safareigs al nord de la població.

Dificultat: Fàcil. Moderat si s'entra a les coves, tot i que es pot accedir fàcilment.

Desnivell: Uns 700 metres acumulats (375 positius)

Durada: Unes 4h. 11 Km.

Itinerari: A l’esplanada on deixem el cotxe podem admirar la capella i la font de Sant Vicent. Conten que cap al 1413, el miraculós Sant Vicent Ferrer va anar a predicar a Traiguera i va beneïr la font “per a que mai faltés l’aigua”. L’any 1611 es va edificar la capella en agraiment a la visita del sant. Potser gràcies al sant l’aigua brolla generosament! 

Capella i font de Sant Vicent


Passem a tocar també dels ben conservats rentadors de Traiguera. Safarejos o llavadors, segons els pobles. Interessants mostres d’equipament municipals que podem trobar a la majoria de pobles del Maestrat. Uns metres més avall veiem el Molí de la Font i els abeuradors sota el pontet d'accés a la població.

Safarejos Traiguera

Molí de la Font

Prenem el camí del Mas de la Sança, que entre granges al començament deixa enrera el poble i es dirigeix cap a la serreta de Sant Pere, en direcció oest. Trobem una cruïlla amb una petita illa ocupada per una preciosa carrasca i seguim recte sempre en direcció a la serreta. A la nostra dreta, a una finca conreada d’oliveres veurem una barraca quadrada amb sostre suspés per viguetes de fusta, tant típica a aquesta zona del Maestrat i a pocs metres un cocó- povet protegit per una barraca circular. Alguns exemplars de magnífiques oliveres mil·lenaries ens surten al pas, muts i pacients testimonis del pas del temps. Que per molts anys ho puguen seguir essent!

Cruïlla

Barraca

Povet

Olivera mil·lenaria

Més endavant i també a la dreta del camí principal veiem una altra gran barraca quadrada potser dedicada a magatzem o a aixopluc de l’animal, per tenir un lateral completament obert.
Em surt al pas també, a l’esquerra del camí un miliari de la Via Augusta, que creua el terme de Traiguera.

Barraca

Via Augusta

Al final del camí, i indicat com a PR trobem l’inici del sender que després de deixar per la dreta les restes d’una vella caseta de camp comença a remuntar cap a la Roca de l’Àliga, la lloma que precedeix la carena de la Serra de Sant Pere.
Podem començar a gaudir de grans panoràmiques del mar d’oliveres que envolten Traiguera i que es perden fins a la pròpia mar. 
Abans d’arribar a la carena, al Pla de les del Bassetes, deixem el sender i trenquem per un corriol que ens apropa a un peirò que assenyalava el camí fins a l’ermita: la capelleta. Petita torre emblanquinada i datada el 1613. 

Inici sender

Caseta enrunada

El Montsià a llevant

Traiguera

Roca de l'Àliga

La Capelleta


La Jana

Resseguint cap al sud el contorn de la serra, intuint el corriol, arribem a les restes de l’ermita de Sant Pere, d’orígen força antic ja que es disposa de documentació que situa l’autorització de la seva construcció el 1369 per part del bisbe de Tortosa. (ermitascomunidadvalenciana.com). En l’actualitat tant sols queda en peu una paret amb tres obertures de cara al sud. A la mateixa esplanada on està ubicada l’ermita hi trobem també la boca d’entrada a la cova de Sant Pere. Un petit pou equipat amb graons metàl·lics d’uns tres metres de fons ens permet l’accés a una gran sala d’uns 20 x 10 m. que té la particularitat de tenir un dipòsit construït al mig de la sala per captar la possible aigua filtrada i que la divideix en dos meitats. Nombroses inscripcions als sostres completament coberts de sutge, algunes contemporanies i altres de més antigues ens porta a suposar que la cova va tenir un important paper d’amagatall o refugi en temps de guerra. A un dels extrems es veu una galeria cegada amb grans pedres i morter que fa pensar en un altre accés a la cavitat.

Restes ermita de Sant Pere


Boca d'accés a la cova de Sant Pere


Dipòsit interior






Deixem enrera les restes de l’ermita i pugem a una petita esplanada, excel·lent mirador on una taula d’interpretació ens ajuda a localitzar els diferents elements del paisatge. Destaquen a ponent les Moles de Xert, amb el Turmell com a teló de fons. Als nostres peus Canet lo Roig i més a la dreta Rossell enfilant-se cap al Port per la Tinença.

Esplanada ermita i boca cova

Les Moles de Xert i el Turmell

Canet lo Roig i Rossell

A la nostra dreta comença la llarga carena del Solà, i en primer terme visitem el vértex geodèsic que marca la punta cimera de la serra de 539m. d’alçada. El sender en suau pendent comença a recòrrer la totalitat de la carena en direcció nord-est. Al Pla de les Bassetes, quasi a tocar del vértex baixa per la dreta el sender a la Roca de l’Àliga, per on hem pujat. Creuem l’ampli Collet Gros i al mig de l’esplana trobem el primer dels mollons de partició del terme. Per la dreta el Barranc del Cocó de la Rabosa s’aboca a les planes de llevant.

Vértex de Sant Pere


Carena del Solà

1r Molló del terme

Barranc del Cocó de la Rabosa

Collet Gros

Sempre carenejant i ara per l’esquerra veiem les restes del gran corral de la Serra, envoltat per nombroses barraques de pedra en sec. Després d’un collet a la lloma següent trobem una altre dels mollons del terme.

Extrem nord de la Serra de Sant Pere

Corral de la Serra i el Servol

2n Molló del terme

Al següent coll pronunciat deixem la carena per la dreta, per un sender fitat amb mollonets de pedres per baixar cap al fons del Barranc de l’Avenc. Quasi al fons i per la dreta trobem el corriol que ens porta a la boca de l’Avenc Major. Un gran forat obert al terra que compta amb un petit pou d’accés, molt estret i esglaonat amb grapes de ferro que ens permet accedir al fons.
Espectacular! La llum que entra des del gran forat del sostre permet que creixi una figuera al mig de la gran sala, envoltada de formacions, on destaquen algunes grans columnes, tot cobert per una lleugera pàtina de molsa que li dóna un aspecte i una llum especial, quasi màgica. A un racó de la sala desenes de petites estalactites gotejants van creixent en una altra concepció del temps. L’accés tot i l’estretor, és fàcil i no requereix de material adicional.

Deixem la carena pel sender de la dreta

Avenc Major

Pou d'entrada











Creuem el barranc i remuntem fins a un collet per un sender recent que ens permet guanyar la pista de la part de llevant de la serra. Al mateix punt on trobem la pista que ara seguirem per la dreta, trobem també les restes d’un dels corrals d’aquesta zona de les Comes.

Pista de les Comes 

Corral de les Comes

Avancem paral·lels a la serra i per l’esquerra veiem un altre gran corral, i uns metres més endavant un indicador ens mostra el sender que per la dreta, remuntant el Barranc del Cocó de la Rabosa,  ens pujaria a la carena, La pista fa una corba de 90º a l’esquerra, i a la vora hi ha les restes del gran Corral de la Vila. 


sender del barranc del Cocó de la Rabosa

Corral de la Vila

Som al camí de les Escomes que comença a davallar cap al poble. Per l’esquerra visito les restes d’un antic maset amb una gran cisterna adosada. Uns metres més endavant deixem també a l’esquerra el camp de tir, i entre granges tornem a la Font de Sant Vicent, punt d’inici i final de la descoberta de la Serra de Sant Pere.

Restes del maset amb la cisterna

Us recomano la visita al nucli vell i l’esglèsia de l’Assumpció de Traiguera, d’estil renaixentista, bastit sobre la primitiva esglèsia del S XIII, on destaca un preciós campanar de planta octogonal, per cloure la jornada!







Salut i muntanya!!

                      
Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.