De camí a Castell de Cabres.

19 d'octubre de 2019

Tanco la intensa jornada per la Tinença de Benifassar, després de visitar la zona de la Mola de Mitjavila, al Coratxà, per anar fins al poble de Castell de Cabres, amb el cotxe.
Castell de Cabres

De camí visito nombrosos exemples de patrimoni natural arbres singulars i monumentals, i patrimoni arquitectònic: masos, barraques de pedra en sec, i el propi poble de Castell de Cabres.

Itinerari: Sortim de la bifurcació al Boixar de la CV 105 en direcció a Castell de Cabres, i vaig parant a diferents entradors per visitar la caseta de Pau i les dos barraques que s'aixequen a l'esquerra de la carretera a uns bancals erms. La primera molt ben conservada pero la segona pateix un enderrocament parcial. A la part dreta de la carretera, al mateix lloc, el Mas de la Roca de Prades, el petit turonet que s'aixeca darrera el maset.
Caseta de Pau

Barraca de Pau 1

Interior

Barraca de Pau 2

Maset de la Roca de Prades

Uns metres més endavant el Mas i la Pallissa de Cardona a ma esquerra, envoltat de grans bancals tancats per als ramats de vaques. 
Mas de Cardona

Pallissa de Cardona

Fixant-nos a la dreta veiem cap al fons la Caseta Blanca, una corralissa més propera i a tocar de la carretera, una gran barraca de pedra en sec, en perfecte estat, al mig de deveses de pastures.
Caseta Blanca

Barraca a la caseta Blanca


Ara per l'esquerra veiem una altra de les grans explotacions ramaderes actives de la zona, la caseta dels Bous, per on també transcorre el Camí de la Rogativa. 
A una forta corba a la dreta de la carretera veiem en front el mas del Sabino, i per la dreta, la caseta de Rosalia i més enllà la del Conyo, amb una corralissa més propera. Davant s'aixeca el Tossal del Batlle i als marges i assagadors que l'envolten, curioses barraques de marge. En aquest mateix punt i a l'esquerra de la carretera s'aixeca solitari el gran Pi de la Bruixa.
Mas de Sabino

Corralissa del Conyo

Pi de la Bruixa

Tossal del Batlle

Barraques de marge



Més endavant un gran entrador a l'esquerra ens endinsa al Pla de l'Artiga, i seguint una pista forestal arribem a una corba a la dreta, on s'obre una portera per entrar a una finca forestal. Al costat de la portera s'aixeca el ginebre de Marc, d'una alçada considerable.
Ginebre de Marc


Altre cop a la carretera ens anem apropant al poble i abans d'arribar-hi, a la dreta i al caient del barranc visito el Pi de la coveta, un altre gran negral de grans dimensions.
Pi de la Coveta

Un cop a Castell de Cabres, visito l'antiga població amb un cens de 18 habitants i a 1134 m. d'alçada. 

"Castell de Cabres es creu que va ser fundat pels àrabs. Inicialment va ser conquistat pel rei Alfonso II el cast en 1195, però va quedar abandonat fins a la seua reconquesta definitiva per Jaume I en 1233, repoblant-ho de cristià i augmentant el seu caseriu.
Posteriorment, una vegada fundat el monestir de Santa María de *Benifassà, Castell de Cabres va passar a formar part de la seua Tinença, satisfent dos terços del delme de collites i bestiars.

Durant el s. XVIII i XIX, Castell de Cabres va patir els escarns de les guerres carlistes, especialment durant la primera guerra, també coneguda per la ‘Guerra de Cabrera’, mític general carlista". (Font: Ajuntament de Castell de Cabres)

Cal visitar l'esglèsia de Sant Llorenç i enfront, la Font de la Vila, que abasteix la població d'aigua des de temps immemorials. Sota d'un porxo hi ha el Pou de la Vila protegit per una gran reixa. 
Sant Llorenç

Campanar

Font de la Vila

Pou de la Vila

Carrers de Castell de Cabres

Torre medieval



Castell

 Cal també passejar pausadament pels vells carrers del poble, que et transporten en el temps. Dalt el turó que corona el poble, hi ha les restes quasi imperceptibles avui de l'antic castell, del que sorprén la vella llegenda que conta:


"... se li va imposar aquest nom, perquè en una guerra de fa moltíssims anys, en el poble no quedaven mes que avis, dones i xiquets, perquè els homes barallaven en el camp de batalla. Cert dia al capvespre, un vell que estava de vigilant en el Castell, va veure que s'acostaven al poble les tropes enemigues per a saquejar-ho a la nit: com no disposaven de mitjans humans per a impedir-ho, van fer pujar al castell totes les cabres que hi havia en el poble i els van lligar una tea encesa a cada banya. L'enemic va creure que tants punts de llum en la foscor de la nit eren torxes portades per soldats, per la qual cosa, considerant que es tractava d'una emboscada va emprendre la retirada ràpidament. Amb aquesta estratègia es va guanyar la batalla i es va posar al poble el nom de "Castell" pel seu castell *montano, i " de Cabres" en homenatge a aquelles cabres que van espantar a l'enemic." (Font: Ajuntament de Castell de Cabres).

Salut i muntanya!!

                        
Powered by Wikiloc

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Imatge
26 de març  del 20 18 La vall de Cardó té un magnetisme especial. Fa uns dies vaig pujar a la Creu de Santos, i un dels exercicis habituals que fas inconscientment és buscar amb la mirada les restes de les petites ermites disseminades per tota la vall, 14 en total, de les quals 11 ja havia visitat i descrit en altres itineraris de “Senderes”. Encara tenia pendent la visita a tres, que pel seu emplaçament, complicat i fora d’altres rutes em feia desistir d’arribar-hi. Des de Xàquera vaig dibuixar mentalment l’itinerari. El repte està servit: la integral de les 14 ermites, de punta a punta de la vall, del Portell de Cosp al de Murtero, tot el Clos de Cardó. Us animeu? Monestir des de l'ermita de Santa Agnès Aproximació : Deixarem el cotxe davant l'entrada de la planta embotelladora i del Balneari, on s'acaba la carretera asfaltada, estreta i revirada, que ens hi ha portat des de Rasquera (TV 3031). Dificultat : Moderada Desnivell : 1500 m. acumulat
Més informació

Teixeda de Cosp. Cardó

Imatge
14 de març de 2019  L'itinerari que us presento, un altre cop a Cardó, ens porta a visitar una raconada espectacular: la Teixeda de Cosp. Un bosc d'unes 5,8 ha. de titularitat pública, de l'ajuntament de Rasquera, que està considerat com el bosc més vell de Catalunya , amb 272 teixos centenaris, dels quals un 44% són femelles i 56% mascles. Alguns exemplars ratllen els 1000 anys d'antiguitat. Són destacables també alguns exemplars de pi negral de més de 200 anys, que s'aixequen imponents entre la teixeda. Sobre la Font del Teix s'aixeca el Teix Pare. Un exemplar monumental que dóna ombra als bassis de la font.  Teix Pare Aproximació : Podem deixar el cotxe al pàrquing de l'entrada de la planta embotelladora, davant de l'antic balneari, on s'acaba la carretera asfaltada, estreta i revirada, que ens hi ha portat des de Rasquera (TV 3031).  Desnivell: Uns 900 metres acumulats Dificultat: Fàcil Durada: Une
Més informació

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.

Imatge
  27 de maig de 2023     Un dels reptes de muntanya que fa anys que porto fent és el d'assolir els cims comarcals de Catalunya. En un principi em vaig basar en el llibre de Jordi López, Sostres Comarcals de Catalunya , i en les plaques de l'Agrupació Excursionista de Catalunya, desplegades per tot el territori per commemorar el seu centenari. D'un temps ençà, estudis més acurats de les alçades fetes per l'ICGC, han portat a reconsiderar alguns d'aquests cims, que fins fa poc es tenien per les majors alçades de cada comarca.   Doncs bé... bé no, malament, se'm gira feina. Algunes de les comarques que ja tenia marcades com assolides tornen a formar part del llistat de les pendents, i la incorporació d'una nova comarca, el Lluçanès, fan que encara hi hagi molt territori per trepitjar.   Vaig descobrir això casualment en veure a les xarxes socials que el cim de la comarca del Montsià, deixava de ser el Tossal dels Tres Reis, de 1349m. prop de Fredes, i que ara a
Més informació