Coves de Mitjavila. Coratxà

19 d'octubre de 2019

 El passat 19 d'octubre una proposta del Parc Natural de la Tinença em va cridar l'atenció: "A caminar a la Tinença, descobrint les coves del Coratxà".
La zona de la Mola de Mitja-Vila alberga diferents formacions geológiques d' interès. Des de Coratxà proposen una ruta para descubrir la Cova de la Puntassa, la Cova de la Mestra i l'Avenc de l'Ase. 

Cova de la Puntassa


Tot i haver visitat fins a tres vegades aquesta zona aquest mateix any, el fet de comptar amb la col·laboració de l'Espeleo Club Castelló, per conèixer la formación d'aquestes cavitats, els seus aspectes més rellevants y cómo son explorades per a ser catalogades, m'anima a visitar-la un altre cop. I el fet de tenir com a guia a la Vanesa, tècnica del Parc i gran coneixedora del territori m'acaba de decidir, cap a Coratxà!

Aproximació: la ruta comença i acaba al Coratxà.

Desnivell. Uns 400 metres acumulats. 209 positius.

Dificultat: Fàcil, sense comptar l'accés a la cova de la Puntassa, que és delicat.

Durada: Unes 4h.comptant la visita a les cavitats.

Itinerari: Coratxà és un poble de postal, sempre que hi sóc m'agrada passejar pels seus petits carrers i gaudir les precioses cases que amb molt de gust s'han restaurat.

Plaça Major



Ens trobem amb Vanesa a plaça del poble, davant l'ajuntament i sortim pel carrer de Llevant, en direcció nord per un petit corriol que ens deixa a la cruïlla de les pistes a la Solana i a la Mola. Prenem la de l'esquerra, resseguint les marques del Camí de la Rogativa.

Creuament de pistes

Uns metres més endavant al mig de la petita vall per on transcorre la pista trobem un indicador que per la dreta ens marca el camí de la Rogativa i el seguim. Som ara a un assagador en pujada, remuntant la lloma arrodonida de la Solana per la seva part esquerra. Per l'esquerra del sender veiem l'inabastable treball de la pedra en sec en forma de preciosos marges que remunten el barranquet fins a la lloma.
El sender ens deixa a la pista que careneja la Solana, anem uns metres a l'esquerra per retrobar la pista de Mitjavila i la seguim per la dreta, i al següent encreuament prenem la de l'esquerra, per pujar a a la mola. 

Camí de la Rogativa a la Solana

Màrgens de la Solaneta 

Mola de Mitjavila, des de la Solana

Deixem a la dreta la bassa i el corral del Serenero, i arribem a l'ampli coll que dóna accés a la Mola de Mitjavila. Un curiós reducte natural envoltat i aïllat per alts cingles calcàris, on trobem algunes de les cavitats que volem visitar i on també es pot gaudir, sobretot a la primavera, d'un espectacular esclat de colors per la gran varietat d'especies botàniques que colonitzen la Mola. La presència d'algunes espècies endèmiques com la arenaria, els gossets de roca o les llunetes, fan molt especial aquesta raconada de la Tinença i des del Parc se li ha atorgat la categoria de Microreserva de flora.
Assolim el cim de la Mola, al seu vèrtex geodèsic de la Puntassa, a 1344 metres d'alçada, i aquí vénen a trobar-nos els dos components de l'Espeleo Club de Castelló que ens acompanyaran a visitar algunes de les cavitats de la Mola.

Bassa i corral del Serenero

Vèrtex de la Puntassa

Grevolà i Moleta Alta


Primer ens apropem a la boca de Mitjavila-2: Una rampa inclinada d’uns 30m. de llargada a la que s’accedeix per una boca en forma d’embut. Prop de la boca s’han trobat fragments de ceràmica de l’era del bronze. Una cavitat que podem visitar sense gaires problemes, donat el seu fàcil accés.
(Font SICE CS. Espeleo Club Castelló).

Cova Mitjavila-2

Boca Mitjavila-2

Pendent d'accés



Fons de Mitjavila-2

D'aquí ens desplacem per un corriol cap a la punta nors-est de la Mola, molt prop del vèrtex geodèsic on trobem la boca de la Cova de la Puntassa, que s'obre a la part superior del cingle.
Aquesta presenta un accés amb una gran inclinació, sovint coberta per una fina capa de fang humit, que els guies de l'espeleoclub, equipen amb una corda per prevenir cap accident. Aprofito per baixar fins al fons de la cavitat, ja que les altres vegades que la vaig visitar al no disposar de la corda es feia perillós accedir fins al tram final, on ens espera un espectacle de formacions espeleològiques. A la boca orientada al nord-est, de grans dimensions, també s’hi han trobat restes de ceràmica del bronze. La galeria amb fort i lliscant pendent d’uns 80m, nes porta a una sala inferior de dos nivells plens de blocs i força formació. La temperatura de la cavitat, llargament estudiada és molt constant: sobre els 10 graus, tant  a l’estiu com a l’hivern.
L’entrada és un jaciment eneolític, ocupat des del 4500 fins al 2500 a.C. Posteriorment seria ocupada per pastors transhumants de l’edat del bronze, i utilitzada per a l’enterrament d’algun dels seus membres. En recents excavacions s’hi han trobat nombroses mostres del Bronze mitjà: puntes de fletxa, agulles de bronze i ceràmica decorada. 
El Floro, el bandoler més famós de zona al S XX també va fer servir la Puntassa per amagar-se de les autoritats.
(Font SICE CS. Espeleo Club Castelló).

Boca de la Puntassa

Pendent d'accés

Sales inferiors





Un cop acabada la visita i després de recuperar forces, reprenem la pista que baixa fins al coll, i fem parada per visitar una altra cavitat força interessant: l'Avenc de l'Ase.
Una gran sala inicial, segurament derrumbada on destaca una gran columna càrstica, dona l'entrada a un pou vertical de uns 20 metres, al final del qual es troba una forta pendent d'uns 10 metres mésque ens porten a la part més baixa de la cavitat, des d'on remuntant una petita pared s'accedeix a una galeria d'uns 15 metres que acaba, superant una gatera a una petita sala final plena de formacions. Els guies de l'espeleoclub ens parlen de l'origen d'aquesta cavitat i fan una petita instal·lació per mostrar la manera correcta d'accedir a aquest tipus de cavitat, tot i que no hi accedim per raons obvies.

Avenc de l'Ase




Pou de l'avenc


Els demano per les altres cavitats de la zona, que ja no tenim temps de visitar: la cova de la Mestra, i la de l'Abella, que en una altra entrada del meu blog vaig estar cercant sense èxit. Molt amablement em passen les coordenades de la cova de la Mestra, que tenen a ma, i que guardo per a una altra ocasió.
Reprenem el camí de tornada pel mateix recorregut fins a la pista de la Solana que ara seguirem carenejant. A la nostra dreta i al començament de la pista, veiem l'imponent Pi de la Solana, un negral monumental, esgallat, segurament per alguna ventada, que té la meitat de l'arbre a terra, mort. La Vanesa ens parla sobre la reintroducció del Trencalós a la Tinença, un excel·lent projecte de recuperació de fauna en aquesta comarca.

Pi de la Solana

Mas de la Mola des de la Solana

El sender comença a davallar pel seu extrem nord-est, però aviat trobem un corriol marcat  a la dreta que ens fa deixar la vella pista forestal i per un corriol ens porta a creuar, cap al sud, a la recerca del barranc dels Racons. Al fons veiem el Mas de la Mola, i al barranc els aurons comencen a vestir-se de tardor: un regal cromàtic per als sentits!

Sender al Barranc dels Racons

Barranc dels Racons


Aurons tardorencs

El sender ens deixa a la pista que baixa cap al Mas de la Mola i el Mas del Racionà, a la zona del Bosc Negre, Nosaltres la remuntem cap a la Mola per la dreta i aviat retrobem l'encreuament del camí de la Rogativa un altre cop. Ara enfilem directes cap a Coratxà, on donem per acabada aquesta bonica sortida a la Mola de Mitjavila.

La Mola de Coratxà

Entrant a Coratxà

Moltes gràcies a la Vanesa del Parc Natural de la Tinença, i als tècnics de l'espeleoclub Castelló, per fer-nos gaudir d'aquestes joies amagades de la Tinença.

Salut i muntanya!!! 

                     
Powered by Wikiloc


Com a complement d'aquesta ruta, us deixo el track amb l'aproximació a la Cova de la Mestra, que no vaig poder visitar el mateix matí, però gràcies a les coordenades que em van facilitar la gent de l'Espeleo Club de Castelló, després de dinar, vaig pujar amb el cotxe a la Mola de Mitjavila i vaig fer la recerca amb el GPS. 

Qualifico la variant de moderada fent la grimpada per superar la canal. Si baixem i pugem pel barranquet és fàcil. 

Des de l'ampli coll que separa la Mola de Mitjavila de la resta de la carena, al costat de l'Avenc de l'Ase i mirant al nord, s'obre una profunda canal que esdevé una de les capçaleres del barranc del Ferri, entre els Molinars i el Cingle de Sant Jaume. Aquests primers cingles que baixen esglaonats des d'on ens trobem, conformen l'anomenada Roca Mestra, que dóna nom a la cova. 

Coll de l'Avenc de l'Ase

Cingles i barranquet d'accés a la cova


La canal és massa empinada per baixar-la sense cap sistema de seguretat i per tant prenem el camí que puja cap a la Mola de Mitjavila. Abans d'arribar a l'alçada de la cova de Mitjavila-2 que ja hem visitat al matí, deixem la pista i trenquem cap al nord per trobar un petit barranquet que neix en aquest punt més elevat de la Mola i baixa en direcció oest, cap a la base dels primers cingles careners. Seguim el llit del barranc, trencat per la dreta per salvar algun petit ressalt rocós i aviat veiem per l'esquerra la boca d'una curiosa cova que travessa una punta de cingle, com un petit túnel. El barranquet s'aboca a un gran cingle, una timba que evitarem resseguint una feixa herbosa per l'esquerra, on destaca per sobre de la resta un magnífic pi negral. Un cop superat ens hem de fixar en la base de les parets de la nostra esquerra, i enfilant-nos uns metres pugem fins a una gran balma, poc profunda arrapada al peu del cingle. Som a la cova de la Mestra, un abric d'uns 10 metres d'amplada per 14 de fondària i 12 d'alçada, amb un sòl abancalat artificialment, i amb una gran visibilitat des d'aquest punt. Aquí també s'han trobat restes de sílex i ceràmica prehistòrica, i consta que ha estat utilitzat com a refugi de pastors, segons el Nomenclàtor de Castelló de 1860. 
(font: Espeleo Club Castelló. SICE-CS). 


Cova al barranquet

Negrals espectaculars a la feixa d'accés


Cova de la Mestra

Cova de la Mestra

Des d'aquest punt el més assenyat és tornar enrera remuntant sense problemes el mateix barranquet. Jo opto per seguir prospeccionant la zona i seguint la mateixa feixa entre cingles avanço cap a l'oest, però la feixa, cada cop més inclinada s'acaba al mig d'un altra timba que em barra el pas. 
Retrocedeixo uns metres per situar-me al mig de la canal, i per la dreta d'aquesta trobo un pas factible que supero en una petita grimpada i em permet remuntar un dels esglaons dels cingles. El següent, més fàcil, el supero pel mig de la canal per terreny descompost però fora de perill. El darrer cingle rocós que ens barra el pas, al coll de l'avenc de l'Ase, es pot superar fàcilment tant per la dreta com per l'esquerra. Prenc aquesta darrera opció que em deixa en poca estona un altre cop al coll. 
Us aconsello complementar el track de les Coves de Mitjavila, amb aquest, per visitar l'abric de la Cova de la Mestra. 

Salut i muntanya!!

                   
Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.