Cova Pastor. Montsià
21 de maig de 2022
Aquest passat mes de maig l'amic Agustí Barceló em va passar unes fotos d'una nova descoberta al Montsià. Un altre enamorat de la serra, el David Tomàs , gran coneixedor del Montsià i autor del llibre "Serres de Montsià i de Godall", va aprofitar la gran neteja de barrancs deguda al temporal de pluja del passat setembre per descobrir nous traçats i rutes inèdites per apropar-se a la serra, sovint compaginant descensos vertiginosos de canals, enllaçant ràpels... El passat hivern i cercant noves aventures va tenir la sort de trobar per casualitat una preciosa cova, inèdita fins al moment, al vessant de ponent de la serra, al barranc del Pare Pasqual.
Com ell mateix va publicar es tracta d'una cova segurament coneguda en altres èpoques però que el pas del temps i l'espesa vegetació van mantenir amagada, fins a ser descoberta pel David. Enhorabona per la que sota el meu criteri es pot considerar la descoberta més rellevant de la serra dels darrers temps, i moltes gràcies a l'Agustí per compartir aquestes joies que, com queda palès, encara amaga el nostre Montsià. Anem a descobrir-la!
Aproximació: des d’Ulldecona, pugem pel camí Montsià, o camí del Mas de Comú, l’antic GR-92, cap a la serra. Passat l'entrador del Mas de Mulet i també a la dreta veurem un entrador senyalitzat com a Camí de la Torreta . Podem deixar el cotxe a algun apartador del camí principal sempre que no molestem l'accés a les finques, ni xafem cap collita.
Dificultat: Mitjana. L'accés a les coves és poc còmode tot i no presentar cap dificultat remarcable. La resta de la ruta és fàcil.
Desnivell: uns 1400m. acumulats.
Durada: comptant parades i visites a les coves, unes 6 hores.
Itinerari: prenem l'esmentat entrador del Camí de la torreta. Un ample camí remunta cap a la serra fins al petit aparcament habilitat. Allí el camí es torna sender i va remuntant fent amples ziga-zagues cap al Monte de Cagalló, o de Caldera. El sender conflueix amb el sender que puja des del Mas de Mulet, i prenem el traçat cap a l'esquerra. En pocs metres i també a l'esquerra veiem la Bassa del Monte de Cagalló, plena d'aigua dels recents aiguats.
Seguim el clar sender que passa per les restes del corral de Tabola, la petita cova propera al corral, i més amunt guanyem el Mas de Rosalea. Gaudim de les vistes de la Trona i baixem pel corriol fins a la font de Rosalea. També feia molts anys que no la veia plena d'aigua.
Un altre cop al sender seguim remuntant i pocs metres després del Fornet (cisterna de Callarisa), plena també a vessar, i un cop a la propera bifurcació, prenem el ramal de la dreta.
El sender ens puja fins a la collada sud de Molacima, als anomenats "Apostols", on damunt d'una gran llosa vertical podem gaudir de la darrera obra d'Agustí Barceló, comentada per ell mateix! Tot un luxe. Es tracta de la figura d'una noia “Caminadora”, amb el seu gosset acompanyant, feta amb ferro, que com l'altra del "Caminador” del Palleret del Teix, vol retre homenatge ara a les dones que també fan de l'excursionisme la seva passió. Un artiste!
Seguim la nostra ruta baixant cap a la Font de Molacima, però abans trenquem a l'esquerra per visitar la cova dels Maquis de Molacima, una petita balma arrecerada per un muret de pedra en sec. Accedir no és fàcil, s'ha de "levitar" per damunt del coscoll i els margallons. Allí hi feien estada "els Maquis" de la Ràpita, una colla de amics que així s'anomenaven cap als anys 70-80, i que la feien servir com a campament estable a les seves estades a la serra, escenari de mil aventures; encara hi ha la paella...
Després de recuperar forces a la font seguim el traçat del sender que dóna la volta a Molacima en sentit contari a les agulles del rellotge, gaudint de les fantàstiques panoràmiques de la Punta de la Banya, i la badia dels Alfacs. Deixem a la dreta el sender que baixa cap a la Font del Fumat i remuntem el curt tram fins al Coll nord de Molacima on trobem una nova bifurcació: per la dreta pujariem a la Torreta, per l'esquerra al cim de Molacima. Prenem l'opció de canviar de vessant, cap a la Foia, on el sender torna a davallar cap al Mas de Rosalea. Deixem enrera el cocó del Fesoler, curiosament sec, tot i l'abundància d'aigua per tot arreu, i a la propera bifurcació marcada amb un pal de fusta, prenem el corriol de la dreta que comença a baixar decididament cap al barranc del Pare Pasqual, també força descomposat per les barrancades del setembre, sobretot a les tarteres. Deixem ara a la dreta el sender cap al Mas de Comú i baixem a la cova principal del Pare Pasqual. Tota la raconada és plena de grans balmes que s'obren a les faixes rocoses, com la cova de la Tosca (a la ferrada d'Ulldecona) just sobre la cavitat pricipal.
Seguim baixant fins a la confluència d'un barranquet que ens baixa per l'esquerra, i on més amunt també s'obren altres gans balmes destacables que configuren les coves del Pare Pasqual.
Just en aquest punt va ser on el David Tomàs, prospeccionant la zona va descobrir la boca de la nova cova, que ell mateix va anomenar del Pastor, en homenatge als vells pastors que en altres temps solcaven la serra per tots els racons amb els seus ramats de cabres i bous.
Curiosament també, la boca és just uns metres per damunt d'una altra de les coves conegudes del Pare Pasqual, en una zona molt tapada de vegetació, i ara mig descoberta per les barrancades de la tardor passada. La boca devia ser més gran, però sembla mig colmatada per despreniments de terra de la part alta del cingle, tot i així la boca dóna accés a una llarga galeria, d'uns 25 m. i uns 12 m. d'amplada. De base plana i coberta de terra, i d'uns dos metres d'alçada depenent del lloc. Cap al final es tanca sense continuïtat, i una curiosa formació al sostre et dóna la sensació d'estar a la panxa d'una balena, amb el costellam fent de sostre. Només una petita gatera estreta i molt baixa, a l'esquerra de la sala principal, apuntava una certa continuïtat, però un cop dins el sostre molt baixet es va tancant i deixa la petita galeria tapada. Tot i estar en unes condicions molt fòssils, sorprén veure petites estalactites al sostre amb una inclinació que desafia clarament la gravetat. Una gran descoberta!
Un altre cop al sender pricipal del barranc, anem baixant en direcció oest fins a la Bassa de Campa, on prenem un corriol per la dreta que ressegueix la carena en baixada fins a la caseta del Negre. Un metres per sota, baixant per la pista, trobem a l'esquerra les restes d'una vella caseta de camp i una gran llosa al marge que sembla picada per recollir aigua.
Seguim baixant fins als bancals d'oliveres on ens dirigim per la dreta a una punta de marge que amaga el bonic povet de Camps, integrat a un marge baixet.
Per sota retrobem el Camí Montsià que per l'esquerra ens tornarà a portar a l'inici de la ruta on hem deixat el cotxe.
Només em resta tornar a felicitar al David per la magnífica troballa, que amplia el catàleg de patrimoni natural de la nostra serra, i agraïr-li novament a n'ell i a l'Agustí i la voluntat de compartir aquestes descobertes. Gràcies!
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada