Racó del Ninyo i Racó dels Mangotxos. Montsià.

10 de febrer de 2019

Una nova visita a la Cova del Valent i a bona part de la raconada on s'hi amaga: el Racó del Ninyo. De tornada passem pel Racó dels Mangotxos per visitar alguns masets i pous, tornant per la serra del Fandango, a l'extrem sud de la serra del Montsià. Una visita amb la companyia de luxe de bons amics, i entre ells dos experts del Montsià: en Joan Bta. Beltran i l'Agustí Barceló. Una excel·lent manera d'estudiar la serra sobre el terreny, i d'on neixen projectes de moltes altres visites, a la recerca de mil racons interessants del nostre Montsià.

Cova del Valent

Dificultat: "Difícil". L'accés a la cova el Valent no té cap sender. S'ha de baixar entre estretes i empinades bancalades envaïdes per la vegetació. Si no s'opta per la visita a la cova i es puja pel lligallo de Roca Roja fins al cingle, la ruta estaria entre moderada i fàcil.

Aproximació: Des de la N-340 a l'alçada de les Cases d'Alcanar, pugem pel camí asfaltat de davant de Can Conill, al mateix entrador de les Cases, per l'esquerra d'una botiga de mobles tancada, en direcció a la serra i amb el barranc de Sant Jaume a la nostra esquerra. El seguim 1,14 Km fins a una cruïlla on a una esplanada podem deixar el cotxe.

Desnivell: 1000 metres acumulats

Durada: 5h 20' comtant parades. 11 km. aproximadament.

Itinerari: Sortim en direcció nord-est per un camí entre tarongers i deixem a la nostra dreta el Mas d'en Serrà. Quan s'acaven els tarongers, per la nostra esquerra i on comencen uns bancals perduts d'oliveres, trenquem per un corriol que puja cap a la lloma. Al darrer bancal girem i el seguim per la dreta, guanyant alçada poc a poc i a arribant fins al fons del racó de la Mina, on s'acaba la plantació de tarongers. Allí comença un sender que fent una gran ziga-zaga puja fins a la carena de la serra de Punta. Un cop dalt carenegem cap a l'esquerra. Prop d'un pal d'alta tensió, i per la dreta, surt el camí del Bandolers cap a la Ràpita. Seguim carenejant i pasem a tocar d'una altra raconada de tarongers per la nostra esquerra, la Mina del Rei, on també per l'esquerra baixa el mateix Camí dels Bandolers cap a Alcanar. A pocs metres de l'encreuament deixem el sender un moment per la dreta per trobar un bonic cocó  prop del racó de cova Calitra, tallat a la roca, ara completament sec. Un altre cop al sender i uns metres més endavant deixem a la dreta, la drecera per baixar a Cova Calitra, que veiem al fons del barranc, cap a l'oest.

La Mina del Rei

Racó de la Mina

Serra del Fandango, a l'esquerra jaciment de Sant Jaume

Cocó al racó de cova Calitra

Cova Calitra

El sender ara puja fort per anar a buscar el lligallo de Roca Roja, abans i per la dreta veiem la raconada de la capçalera del racó de Cova Calitra, on a la part baixa d'uns vells bancals es distingeix la petita Cova de Miquel de Saqueta. A la mateixa carena trobem un altre cocó, aquest completament descobert i sec.

Bancalades prop del Lligallo, als més baixos està la cova de Miquel de Saqueta

Cocó al Lligallo de Roca Roja

Prenem el lligallo cap a la dreta, observant per la part del barranc de Roca Roja, velles traces de la sendera del Fandango que puja cap a Roca Roja, paral·lela al lligallo.

Arribem a la bifurcació de la Caseta i Povet del Navarro, erròniament més coneguts com de Badoc. Seguim el lligallo i deixem a la dreta les restes de la Corralissa del lligallo de Roca Roja. Prenem el sender de la dreta, seguint el lligallo de Roca Roja i aviat tenim una bona panoràmica del Racó del Ninyo, a la seva part nord que més tard abordarem. Abans deixem la sendera per l'esquerra per anar a visitar una petita cova oberta al terra amb petites traces de formacions, i uns bancals més amunt, un curiós cocó obert a un marge. Tornem al sender i en uns metres en direcció contrària a la que portavem tornem a deixar el sender, ara per l'esquerra, per abordar el Racó del Ninyo, fora sender. 

En aquest punt cal decidir si ens veiem en cor d'emprendre la visita al Racó, o seguir el lligallo fins a l'encreuament de la base del cingle de Roca Roja, estalviant-nos la part més dura de la sortida.

Povet del Navarro o de Badoc

Interior del pou

Maset del Navarro o de Badoc 

Corralissa del Lligallo de Roca Roja

Racó del Ninyo

Cova del Lligallo de Roca Roja

Cocó de marge al lligallo de Roca Roja

Si voleu baixar a la cova, cal seguir el track del GPS i la intuició per saber trobar el millor baixador per guanyar terreny. Prop d'un gran pi trobem les restes de la Caseta de Cabretes i uns metres més al nord el Cocó de Cabretes. Cal baixar fins al barranquet que tenim al nord i per la seva llera anar perdent metres fins a les restes d'una vella caseta enrunada amb una cisterna, des d'on seguirem vells bancals ara en direcció est i sense perdre alçada per anan a trobar sota una gran visera de roca la Cova del Valent. Tancada per un mur de pedra en sec, s'obre l'antic refugi de pastors. El topònim li fa els honors: s'ha de ser valent per arribar-hi!

Restes del Maset de Cabretes

Cocó de Cabretes

Restes d'una caseta amb cisterna al Racó del Ninyo

Cova del Valent

Cova del Valent

Cova del Valent

Discutint l'estratègia

Seguim uns metres més  en direcció est per emprendre la pujada, també camp a través, i cercant també el millor pas per tornar a pujar fins al sender que baixa a la Mola del Calvo. Abans i per la dreta veurem la bonica raconada on hi ha les restes de la caseta del Valent, i a l'esquerra un cingle amb un forat rogenc al mig: el Niu del Corb. 

Remuntant des de la cova del Valent

La caseta del Valent

El Niu del Corb

Tornem ara per sender fins a la bifurcació del lligallo del Cingle Roig, que creuem i baixem també fora sender, a buscar, per entre vells bancals perduts, les restes del maset del Maix, també amb cisterna. Al mateix bancal de la caseta, més al sud i a la vora d'un marge encara podem veure el vell rodal de batre a l'era del mas. Baixem un parell de bancals i en direcció nord visitem el povet del Maix. Un petit canyar que creix gràcies a la humitat del pou ens indica la situació.

Roca Roja

Cisterna del Maix

Caseta del Maix

Rodal de batre a l'era del Maix

Povet del Maix

Uns metres més avall retrobem el sender del racó dels Mangotxos, que seguirem cap a l'esquerra. Poc més endavant el deixem per la dreta per visitar les restes de la caseta del Panarro, també assolada, i al capdamunt d'un curiós turonet arrodonit, que sempre m'ha portat a pensar que podria ser un enclavament perfecte per a un poblat íber. A un marge del costat encara veiem una vella soca amb la inscripció de Panarro que feia de llinda de la porta. Tornem al sender i avançant veiem, per l'esquerra, les restes del maset de Saqueta. Pels voltants hi ha, o hi havia, la font de l'Espatllut, que per més que l'he buscat no l'he pogut trobar mai.

Turonet del Panarro

Caseta del Panarro

Inscripció

Maset de Saqueta

Seguim el sender en direcció sud, i passem a tocar de les restes d'un bassot completament cobert per la vegetació, i en pocs metres retrobem novament el lligallo, que ara seguim en direcció contraria.

Un cop arribem a la bifurcació de la serra del Fandango que, ara per l'esquerra, ens baixaria cap al racó de Cova Calitra, prenem el ramal de la dreta i anem perdent alçada en direcció a les restes íberes de Sant Jaume- Mas d'en Serrà. Abans però deixem el sender per l'esquerra per visitar el preciós cocó del Blanco de Cella, amb els seus pilanets característics per sostenir el sostre. A la vora veiem també les restes de dos coconets més, aprofitant les cavitats naturals de la gran llosa de roca. 

Bassot del lligallo de Roca Roja

Cocó del Blanco de Cella

Pilanets del cocó

Coconet del Blanco de Cella

Per la dreta traces del vell sender del Fandango

Retornem al sender i seguim baixant, deixant a l'esquerra l'accés a les restes arqueològiques, i fixant-nos amb les velles traces del sender del Fandango, perdudes entre la "malea". Aviat deixem per l'esquerra el sender principal i ara baixem resseguint el vell camí del Fandango, a trams bastant evident, sota l'expert guiatge de Joan Bta. Quasi al pla, trenquem per l'esquerra per visitar les restes del "Morabit", segons el canonge Josep Matamoros, antic habitatge musulmà. Personalment coincideixo amb la visió d'un altre expert de la història de les nostres terres, Agustí Bel, que fa anys ja va aventurar que es podria tractar d'una mena d'ermita musulmana pel seu paregut estructural amb les "zawiya" del Magrib.

Visitem també la propera cantera de les Cases i pel camí entre tarongers baixem fins al camí del Coll de la Punta que baixa fins a la N-340, i el seguim fins a retornar als cotxes.

Moràbit musulmà

Moràbit musulmà

Pedrera de les Cases

Aprofitem la jornada per fer una visita que feia molt temps que esperava. L'amic Joan Bta. ens porta a veure el Cocó Morisc. Un altre pessic preciós de la nostra història, al nord del turonet del Mas dels Febrers.

Cocó Morisc

Un fantàstic dia de descobertes en companyia de bons amics.

Salut i muntanya!!

                     

Powered by Wikiloc