Sant Mamet. 100 cims.


22 d'agost de 2019

Aquesta vegada el repte dels 100 cims de la FEEC em porta al Prepirineu, a la Serra del Montsec. Aquesta s'estén d'oest a est per les comarques de la Baixa Ribagorça, la Noguera i el Pallars Jussà, i els congosts de Mont-rebei i de Tarradets parteixen la serralada en tres trams: el Montsec d'Estall, el Montsec d'Ares i el Montsec de Rúbies. 
La ruta que us presento però no és ben bé al Montsec, concretament la trobem paral·lela al sud del Montsec de Rúbies només separada del Montsec per la Vall d'Ariet: la muntanya de Sant Mamet.

Muntanya de Sant Mamet

Aproximació: Cal arribar fins al poble de Santa Maria de Meià, a pocs quilòmetres de Vilanova de Meià seguint la LV- 9131, a la comarca de la Noguera.
Passat el nucli urbà arribem a l'esglèsia de Sta. Maria. A una bifurcació prenem la pista de l'esquerra que deixa enrera unes granges, creua el barranc de Sant Pere i s'enfila per un turó fins a un gran encreuament de pistes i senders anomenat la Creueta, on hi ha una esplanada on podem deixar el cotxe.

La Creueta


Desnivell: Uns 1500m. acumulats, 775 positius.

Dificultat: Fàcil

Durada: Unes 6 hores comptant parades. 14,5 Km.

Itinerari: Des de la Creueta prenem un corriol per la dreta, que voreja per la part nord uns llaurats de cereal i que ens porta a visitar, a la base del turó proper, les restes del Mas de Cal Castellà, i dalt del rocam les restes del castell d'Ariet. És una construcció dels segles XII-XIII, de planta rectangular, que fins fa pocs anys havia estat aprofitada com a masia. Actualment en mal estat, sols queda dempeus part de les seves parets. Castell construït als voltants de l'any 1200, conegut també com a "Castell dels Moros". Només en queda un tros de muralla que l'envoltava i el que sembla l' àbsis d'una capella, aferrada a una altíssima torre semicircular.

Castell d'Ariet




Àbsis del Castell d'Ariet



Tornem fins a la Creueta i prenem el camí ample que davalla a la vall d'Ariet, en direcció sud, entre grans camps de rostolls de cereals. Pugem una petita lloma. i al proper encreuament deixem momentàniamant el camí principal per prendre un trencall a l'esquerra que ens porta a les restes d'un petit nucli de masos: Cal Moliner, Cal Meleno i Cal Franciscano. Baixem pel rostoll d'un camp cap al barranc de les Artigues, a l'est. Al final del camp trobem un corriol que ens porta cap al llit del barranc, tot baixant per grans lloses de roca on trobem l'impressionant Jaciment d'icnites de la Vall d'Ariet. Sobre un banc de gres que aflora a la superficie en forta pendent trobem un sorprenent mosaic de petjades de dinosaure. Centenars d'icnites arrodonides atribuïdes a un grup de sauròpodes, de fa uns 70 milions d'anys...

Cal Meleno

Jaciment d'icnites de la Vall d'Ariet

Petjades de dinosaure!

Tornem a Cal Moliner i a la pista principal que ara seguim en baixada fins a creuar el Barranc d'en Gener, i comencem a remuntar el vessant nord de la muntanya de Sant Mamet, pel camí de Petrolers. Llarg, empinat i força descompost, el camí que sembla més un tallafoc, remunta sense contemplacions tot el Serrat del Planxat, carenejant-lo al recte. Ens hem d'emplear a fons per la feixuga pujada, superant 500 metres positius, sense un trist replà per recuperar l'alé. Darrera deixem les restes de Cal Jaumetó i Ca l'Aran.

Arnes a Cal Jaumetó

Camí de Petrolers

L'altiu Montsec de Rúbies

Directament sortim a la carena pelada de la muntanya de Sant Mamet i planejant anem en direcció oest cap al seu punt culminant. Al sostre del turó més elevat trobem l'ermita de Sant Mamet, el vèrtex geodèsic i el refugi adosat a l'ermita. Estem a 1391m. al cim de Sant Mamet. El dia mig ennuvolat i cobert per una tènue boira, desdibuixa la panoràmica excepcional que ens regala aquest cim. Proper, el Montsec de Rúbies s'aixeca alterós i per l'esquerra s'aboca cap al congost de Terradets. Més enllà de Camarasa, la Vall d'àger i el Montsec d'Àres, cap al sud s'entreveu Montserrat.

L'amic Xavier carenejant cap a Sant Mamet

Contraforts del Montsec que s'aboquen al congost de Terradets

Sant Mamet

Reconstruïda el 2000, era en altres temps punt de trobada dels debots dels pobles de la rodalia, que pujaven a venerar a Sant Mamet, gloriós bisbe de Viene, molt invocat per les mares en periode de lactància perquè tinguéssin prou llet per criar els fills.
"És la devoció tanta dels d'Alòs i Baldomar, de Rubió i de Figuerola, Fontllonga i de Montclar, que us tenen en gran memòria i us venen a visitar" (Goigs de Sant Mamet, serradelmontsec.com)
El preciós i ben cuidat refugi adosat a l'ermita comta amb una gran llar de foc, llum per plaques solars, cisterna i altell per dormir.

Sant Mamet

Un altre cim!!!

Refugi de Sant Mamet





Seguim camí i ho fem en direcció nord, passant per una arcadeta que fa de porta al recinte "vallat" de l'ermita, per la pista d'accés que aviat deixem per prendre un camí, que igual que a la pujada, baixa ara també sense manies, al recte cap al nord. Baixem fins al Coll de les Comes, per l'obaga. 

Baixada de Sant Mamet


Montsec de Rúbies

Montsec d'Ares i vall d'Àger

Al coll tenim al davant les restes del Castell d'Orenga. Només resta en peu la base d'una potent torre rodona, al capdamunt d'una rocalla de dificil accés per tot el seu perímetre. També des del Coll de les Comes i mirant cap a l'oest veiem les restes del Castell de Rocaspana o torre de Mataperunya. Poderosa torre quadrada que encara manté en peu 3 de les parets, documentada des de 1304.

Castell d'Orenga

Castell de Rocaspana

Castell d'Orenga al Coll de les Comes

Coll de les Comes

Des del coll comencem a baixar per entre rostolls de camps de conreu en direcció est, resseguint el barranc d'en Gener. Aviat, per l'esquerra del barranc trobarem una pista d'accés als camps que seguirem planejant. A la dreta del camí trobem les restes d'un gran corral, i més endavant, quan el cami transcorre pel centre de la vall, les runes del Mas de Cal Ros, que devia ser força important per les seves grans dimensions. 

Muntanya de Sant Mamet

Corral del barranc de Gener

Rodal a l'era

Corral i al fons, Sant Mamet


Cal Ros

Cal Ros

Cal Ros

Més endavant i a la mateixa ma les restes també de Cal Jaumet i de Ca l'Aran. Poc més endavant retrobem el mateix camí que ens havia portat fins a Cal Moliner, i que ara en direcció oposada ens torna a portar fins a la Creueta, on tenim el cotxe. Al peus de la vall que s'obre al davant, Santa Maria de Meià.

Montsec de Rúbies

Vall d'Ariet

Cal Castellà i castell d'Ariet


Santa Maria de Meià

Terres de la Noguera, de cereal, de castells i de grans paisatges, a redós de l'imponent Montsec.
Salut i Muntanya!!!


                        
Powered by Wikiloc

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Imatge
26 de març  del 20 18 La vall de Cardó té un magnetisme especial. Fa uns dies vaig pujar a la Creu de Santos, i un dels exercicis habituals que fas inconscientment és buscar amb la mirada les restes de les petites ermites disseminades per tota la vall, 14 en total, de les quals 11 ja havia visitat i descrit en altres itineraris de “Senderes”. Encara tenia pendent la visita a tres, que pel seu emplaçament, complicat i fora d’altres rutes em feia desistir d’arribar-hi. Des de Xàquera vaig dibuixar mentalment l’itinerari. El repte està servit: la integral de les 14 ermites, de punta a punta de la vall, del Portell de Cosp al de Murtero, tot el Clos de Cardó. Us animeu? Monestir des de l'ermita de Santa Agnès Aproximació : Deixarem el cotxe davant l'entrada de la planta embotelladora i del Balneari, on s'acaba la carretera asfaltada, estreta i revirada, que ens hi ha portat des de Rasquera (TV 3031). Dificultat : Moderada Desnivell : 1500 m. acumulat
Més informació

Teixeda de Cosp. Cardó

Imatge
14 de març de 2019  L'itinerari que us presento, un altre cop a Cardó, ens porta a visitar una raconada espectacular: la Teixeda de Cosp. Un bosc d'unes 5,8 ha. de titularitat pública, de l'ajuntament de Rasquera, que està considerat com el bosc més vell de Catalunya , amb 272 teixos centenaris, dels quals un 44% són femelles i 56% mascles. Alguns exemplars ratllen els 1000 anys d'antiguitat. Són destacables també alguns exemplars de pi negral de més de 200 anys, que s'aixequen imponents entre la teixeda. Sobre la Font del Teix s'aixeca el Teix Pare. Un exemplar monumental que dóna ombra als bassis de la font.  Teix Pare Aproximació : Podem deixar el cotxe al pàrquing de l'entrada de la planta embotelladora, davant de l'antic balneari, on s'acaba la carretera asfaltada, estreta i revirada, que ens hi ha portat des de Rasquera (TV 3031).  Desnivell: Uns 900 metres acumulats Dificultat: Fàcil Durada: Une
Més informació

La Vall Cervera. Port.

Imatge
24 de juny de 2020 Atenció! m'informa una de les propietaries de la finca de la Vall Cervera, que des de l'agost de 2022, l'accés a la finca està restrigit per haver-hi ramats, i donada la gran afuència de gent que afecta a l'ecosistema del riu en aquest sector del Parc Natural dels Ports, aixi com per la prevenció d'incendis. Per tant l'accés queda restringit i donat el cas s'avisa als forestals!! Per més info mireu els comentaris de l'entrada. Segueixo fent descoberta d'aquest sector oriental del Port, per la zona d'Alfara. Tenia pendent una volta integral a la Vall Cervera, una vall força humanitzada donada la seva proximitat als pobles dels Reguers i d'Alfara, la presència quasi constant d'aigua la major part de l'any i el fet de tractar-se d'una vall molt oberta on s'ha aprofitat molt el terreny, com ho demostra la presència de nombrosos masos, avui abandonats, als dos vessants de la vall. Toll Blau del Bitzo
Més informació