Cursa de les dos Torres
El passat 16 de gener es va encetar la temporada del Circuit de curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre 2011, amb la Cursa de les dos Torres de Campredó.
Tot i què el dia es va aixecar molt tapat i boirós, i ens va impedir gaudir més de les vistes, la organització va estar a l’alçada i vam poder gaudir d’una bona jornada de muntanya en tres modalitats diferents: Cursa (178 participants) de 22 km., Canicross ( 38 participants) i Marxa (134 participants). La marxa i el canicross compartien ruta (12,5 km.)
Vam poder cobrir la marxa en 1'50h. "corrinyan, corrinyan".
Jo la vaig trobar “rebuscada”, llevat d’un tram on vam poder visitar les torres de la Font de Quinto i la Llotja, molt ben restaurades, i un altre que ens va pujar fins al Tossal Redó, hi havia molts trams de tarongeral pur i dur que li lleven una mica d’encant al recorregut, per al meu gust.
Tot i què el dia es va aixecar molt tapat i boirós, i ens va impedir gaudir més de les vistes, la organització va estar a l’alçada i vam poder gaudir d’una bona jornada de muntanya en tres modalitats diferents: Cursa (178 participants) de 22 km., Canicross ( 38 participants) i Marxa (134 participants). La marxa i el canicross compartien ruta (12,5 km.)
Torre de Campredó
Torre de la Llotja
Vértex de les Veles
Vam poder cobrir la marxa en 1'50h. "corrinyan, corrinyan".
Jo la vaig trobar “rebuscada”, llevat d’un tram on vam poder visitar les torres de la Font de Quinto i la Llotja, molt ben restaurades, i un altre que ens va pujar fins al Tossal Redó, hi havia molts trams de tarongeral pur i dur que li lleven una mica d’encant al recorregut, per al meu gust.
Powered by Wikiloc
Personalment trobo un encert el fet de compaginar les curses amb marxes, ja que tots no som corredors, i d’aquesta manera també podem participar de la festa de la muntanya i conèixer el nostre patrimoni natural més proper. Per la organització, crec, tampoc suposa un sobre-esforç afegit ja que la feinada igualment la tenen, senyalitzant la cursa i muntant avituallaments (que podem compartir en molts casos), i per suposat la intendència de tot el muntatge. Només trobo a faltar una mica de reconeixement per als que fem les marxes, per exemple en un petit diploma on constés el nom i el temps emprat (abans dels xips hi havia cronos!!). No volem figurar als annals de la història, però em consta, que a la majoria ens faria il·lusió.
Felicitats a la organització.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada