Cova Bonica

Montsià, 13 05 16

Volta circular per la vessant marítima del Montsià, amb l'objectiu de visitar una de les coves més emblemàtiques de la serra: La Cova Bonica.

Tot i el seu costós accés, és possiblement una de les coves més malmeses de la serra, amb formacions trencades de mala manera, i plena de pintades i inscripcions de tota mena que diu molt de les mans que les han fet. Una de les coves més boniques de la serra, convertida en un espectacle bastant lamentable. El que la natura ha tardat milers d'anys en construir, les persones hem tardat unes poques dècades en malmetre-la. És la cara amarga de la massificació de la muntanya... vull pensar que de cada 10 persones que pugen al monte només una serà capaç de fer aquestes "salvatjades", i vull pensar també que publicant rutes de muntanya contribueixo a fomentar la descoberta i el respecte envers el nostre patrimoni natural, i de cap manera a mostrar el camí a quatre desaprensius per a que es dediquen a fer mal.

Durada: unes 3h el recorregut, més el temps de visitar la cova.

Dificultat: moderada/ difícil. Cal estar preparat per entrar a una cova.

Desnivell: Uns 700 mts acumulats (en només 4Km).

Itinerari: Sortim de l'aparcament que hi ha a la base del Pic Blanc, i remuntem la pista empinada barrada per una cadena fins a una bifurcació que seguim per l'esquerra. 

A la propera corva pronunciada a l'esquerra ,surt per la seva dreta una sendera que comença a pujar. Pasem per davant del corral del Mariquito i el sender li dóna la volta. Podem apreciar les restes del cocó, davant del mas i d'un forn de pa adosat a la casa, que demostra que hi devien fer la vida allí.

El sender va pujant de valent, per deixar a l'esquerra els contraforts del imponent Pic  Blanc, i enfilar-se pel barranquet que queda a la seva dreta. Després d'una empinada ziga-zaga arribem a un pas molt estret, per damunt d'una llosa de roca, protegit per un cable: el Mal Pas de Rialla. L'amic Josep Vinyes em comentava que fins aquesta raconada venien gent dels Reguers en carros a fer margallons, per la seva qualitat a l'hora de treballar la pauma.

El sender no deixa de pujar fort, només en 4 Km farem un desnivell acumulat de prop de 700 metres. És sense cap mena de dubte la via més directa per assolir el sostre de la serra del Montsià: la Torreta, de 765 m. 

El sender arriba a una gran esplanada a mig camí de les faixes superiors de la serra, estem a l'Ereta, on trobem la sendera de les Faixes, que recorre tota la cara marítima del Montsià, a mitja alçada. La seguim cap a l'esquerra, en direcció sud-oest.

Aviat trobem una tartera de pedra solta que remuntem per la seva part esquerra. Seguim pujant molt fort. Quasibé al capdamunt deixem el pedregal i prenem un corriolet entre la malesa que puja cap al cingle que ens queda per damunt a la dreta. El resseguim per la seva base per trobar una figuera enganxada al cingle. L'arbre ens marca l'entrada de la Cova Bonica. 

Es tracta d'una diaclasa a poca distancia de la superfície que ressegueix el cingle per l'interior formant una llarga galeria d'un metre aproximadament d'alçada, que s'eixampla a la part final permeten posar-se d'empeus, a una amplia sala de sostre baix. Multitud de formacions, algunes encara actives formen una xarxa de galeries baixes: columnes, petites banderes, petits gours, colades, perles... degudes a la naturalesa càrstica de la serra.

Un cop feta la visita,desfem el camí fins a la base de la tartera i abans d'arribar a la base, trobem  a la nostra dreta la continuació de ls sendera de les faixes, que resseguirem en la mateixa direcció que portavem abans d'arribar a la cova. En poca estona trobem les basses d'obra enganxades a la paret de roca de la Font del Fumat, d'aigua excel·lent i cristalina. 

Davant les piques hi ha un exemplar centenari de matissa, que ha superat el pas dels anys a pesar dels nombrosos incendis que ha patit la serra. Uns metrers més endavant trobem a la dreta un sender que s'enfila cap amunt i que porta a Molacima. Seguim recte i aviat comencem a baixar.

Al fons del barranquet trobem una altra petita tartera a la dreta, si la pugem fins al cingle, podem visitar la Font del Recreo. Seguim baixant vorejant el cingle per la dreta. A l'esquerra ens espera una panoràmica espectacular del Pic Blanc  enmarcant la Ràpita i la Badia dels Alfacs.

Més avall un trencant a la dreta ens portaria cap a la cova de l'Hedra i la Font del Bassiol, segui baixant per l'esquerra i passem a tocar d'unes basses molt argilenques, on es revolquen els senglars. Baixem en forta pendent per la mateixa cresta de la serreta fins al collet del final on es suavitza la baixada i trenquem a l'esquerra per entrar a un baixant d'oliveres. Passem per una finca particular i trobem la pista que ens retorna al cotxe.

Una visita a un racó espectacular de la serra, que ens permet gaudir de les meravelles que ens brinda la natura, i que alhora ens fa reflexionar... Siusplau siguem respectuosos amb la natura.

Salut i muntanya!

Powered by Wikiloc