Barranc de la Coscollosa - Prat d'en Rubera

15 de maig de 2016

Des del Refugi de la UEC, de Caro, el guarda Pere Ros ens proposa una interessant sortida per descobrir racons preciosos del Port, a la zona del Barranc de la Coscollosa.

Aproximació: Des del Refugi de la UEC de Caro, seguim la Pista cap a Fredes, 13 Km. a les petites esplanades al costat de la pista podem deixar els cotxes.
Dificultat: moderada.
Duració: Unes 5 h.
Desnivell: uns 1000 m acumulats

Itinerari:Sortim de la Font del Teix, un bon brollador als peus d'un teix centenari.

Font del Teix

Seguim uns metres per la pista, direcció Fredes, fins a trobar a la dreta un sender de s'endinsa al bosc. A pocs metres, després de deixar a la dreta un sender que davalla al barranc, ja trobem la Font de les Bassetes a l'esquerra del camí, amb una pica feta d'obra i dos bassis de fusta a la dreta.

Font de les Bassetes

Passem entre els bassis i baixem cap al fons del barranc. Estem al barranc del Matarranya a la seva part més alta, des d'aquí arrenca el barranc de Capatx cap amunt a Serrassoles. Baixant a la dreta s'obre un sender que remunta el Barranc de les Espases i puja fins als plans del Mas de Massana

Anem per la llera del barranc, per passar per una zona molt estreta del barranc entre cingles de roca, el Pont de la Guimerana. a l'esquerra trobem un sender, marcat amb els senyals dels Estels del Sud, que seguirem. En principi en forta pujada per anar a trobar el barranc de la Coscollosa, a la seva cota 1000 mts aproximadament. Abans podem gaudir d'unes magnífiques vistes de les Gúbies del Parrissal.

Anem resseguint el barranc aigües amunt, i en poca estona trobem, al marge dret del riu, una de les joies del Port: el Teix de la Coscollosa. Arbre monumental, des de 2005, de 14,5 m d'alçada, 4,38 m de volta de canó (soca) i 16 mts de capçada mitjana, que es conserva en perfecte estat donat el clima fred d'aquesta raconada, provocat per la inversió tèrmica.

Teix de la Coscollosa

Seguim remuntant el barranc fins assolir una part més tancada. Estem als Estrets d'en Rubera, al capdamunt trobem la bassa dels Prats i la pista que solca aquesta vall.

Estrets d'en Rubera

Bassa dels Prats

A l'esquerra aniríem a la pista Fredes- Caro en pocs metres, seguim cap a la dreta i després d'una corva a la dreta, s'obre davant nostre el magnífic Prat d'en Rubera i el Xalet del Rei. Antic xalet forestal d'Icona, restaurat en tot luxe per acollir a "il·lustres" visitants en les seves partides de caça (de tot tipus!) pel Port.

Prat d'en Rubera

Xalet del Rei

Tot el Prat és com una mena d'ullal. L'aigua sorgeix de tot arreu, després de les pluges d'aquests dies, tot està ufanós... Bon lloc per agafar aire.

Trenquem a la dreta per un corriol, al darrera del xalet per anar guanyant alçada cap a les Solanes d'en Rubera i la Coscollosa. El sender marcat en fites de pedra ens va pujant i planejant fins a trobar una mena de pista que seguim cap a la dreta per assolir, al capdamunt uns descampats on s'hi deu fer biomassa, molt a prop del Coll de la Creu, si seguíssim en la mateixa direcció. Aquí girem cap a la dreta i trobem una pista que va per damunt de la carena en direcció nord-est.

A la nostra dreta trobarem les restes del corral d'Urquisso,

Corral d'Urquisso

passem, més tard pel costat esquerre de la Punta de la Rail, 1200m. Estem a la Mola de la Pala, a la nostra esquerra tenim un magnífic cingle i al fons de la vall que s'obre veiem una gran bassa, i les restes dels masets de Bolo i de Consolet.

A l'esquerra passem de llarg una pista que davalla, una mica més endavant a l'esquerra hi ha el baixador per al Maset de Fesoc, damunt d'un cingle i uns metres més avall l'espectacular pi de Matapaelles, un altre exemplar de pi monumental del Port. Nosaltres resseguim la pista ara en suau pendent cap a munt. A la dreta ens queda la Punta de la Coscollosa, de 1220 m. punt culminant de la zona, i al seus peus a una bifurcació de la pista trobem a l'esquerra el Corral de Quinto, a la dreta de la pista una petita bassa i el Povet de Quinto. Una espectacular construcció de pedra en sec que protegeix un povet on podem carregar d'una aigua ben fresca i bona.

Corral de Quinto

Pou de Quinto

Vigileu, és terra de bous braus. Passem el pou de Quinto sota l'atenta mirada d'un bon ramat de vaques que ens vigilen encuriosides.

Ara toca a baixar. A partir del corral resseguim una antiga pista, molt descarnada que fent ziga-zaga baixa fort per anar a trobar el barranc del Matarranya. Compte perquè quasi al final de la pista s'obre un sender a l'esquerra, marcat en una fita de pedra que ens indica que cal abandonar la pista per on baixavem, i que acaba uns centenars de metres més avall, sense sortida.

Travessem primer el llit del barranc de la Coscollosa i després cap a l'esquerra anem a trobar el del Matarranya. Ara el remuntarem. Al davant tenim l'estretor del Pont de la Guimerana, per la part de sota, que ens reserva un refrescant bany de cames.

Barranc de la Coscollosa

Pont de la Guimerana

Els barrancs baixen i no hi ha més opció. Abans però es pot d'anar a donar un cop d'ull a una preciosa balma a l'esquerra del barranc. Un cop a l'altre costat de l'estret retrobem el camí que havíem fet de baixada i que ara remuntem fins a trobar la font del Teix.

Una gran ruta circular, molt recomanable.

Salut i muntanya!!