Moletes d'Arany i Balanguera

28 de maig de 2016

Sortida al Port de la ma de la Societat Cultural i Ecologista Sant Josep de Jesús, sota el guiatge expert i alliçonador de tot un referent: Vicent Pellicer. Naturalista, fotògraf, escriptor... tot un luxe, compartir una jornada de vivències a la muntanya, amb ell i amb tota la gent de l'associació, enamorats tots del Port.


La sortida plantejada es va haver d'ajornar diverses vegades per mal temps, però com diuen els alpinistes, el passat dissabte vam tenir una finestra de bon temps, que ens va permetre realitzar un itinerari fantàstic, gaudint del bon temps, de la bona companyia, i de l'espectacle de la primavera al Port.

Aproximació: El Punt de partida va ser l'nici de l'antic GR 8 a la finca de Millers. Venint per la pista de Caro a Fredes, un cop deixats els masos de Millers a l'esquerra, a un revolt a l'esquerra de la pista hi ha un apartador on es poden deixar els vehicles.

Durada: Unes 3-4h. sense comptar parades
Desnivell acumulat:  1400 m.
Dificultat: Fàcil


Itinerari: Fa uns anys per aquí passava el GR 8, i de fet encara es poden veure les antigues marques. En l'actualitat aquest puja directament de la Font de les Bassetes, ben prop del Pont de la Guimerana, al barranc del Matarranya, i guanya alçada pel barranc de l'Espasa fins al Clot de Massana.

Seguim les antigues marques del GR per un sender espectacular, que els nostres avantpassats van anar guanyant a la natura, margenant en pedra en sec els passos més desplomats, i esgarrapant el sender als aixaragalls, entre bosquets d'alzina recoberts de líquens filosos que els hi confereixen una aparença sorprenent i misteriosa...


Sense voler perdem el fil de l'antic GR que ens hagués deixat al coll de Navic, i seguim un senderó cap a l'esquerra quasi a la capçalera del barranquet, que ens mena a un coll on ens espera una magnífica panoràmica de la zona. Bon lloc per fer un respir i agafar forces, perquè el camí encara és llarg. Carenejant un tram, trenquem cap a l'esquerra pel mateix sender, que en dolça baixada, que convida a "estirar les cames", ens mena en un sospir als plans del Clot de Massana.

Mola de Lino

Prat al Clot de Massana


Mas de Massana

Un bany de primavera: peònies, candeleres, trèvols pudents, fumàries, viperines, lli blau, herba de la pulmonia, perdigueres, malrubí, grans mates de farigola, sempreviva, jonces, una mar de margarides i elegants roselles fent el contrapunt de color. Un festival per als sentits, que encercla les estoiques parets dels antics masets de Massana, que ens parlen d'altres temps.

El camí, ara ample, s'enfila per guanyar la carena. Baixant per l'altra banda trobem el povet de Borràs, d'aigua fresca i cristal·lina, que convida a fer un traguinyol, abans de seguir endavant. 
Povet de Borràs


Trenquem a l'esquerra a una bifurcació del GR, ben senyalitzat, cap a les Moletes d'Arany, incomparable mirador de la vall del Matarranya als nostres peus. Cingles alterosos de rocam que desafien la gravetat i que s'aboquen cap a les gúbies del Parrissal. A l'altra banda del barranc distingim la punta de la Coscollosa, i el sol banya el corral del Quinto als seus peus. Cal estar atents perquè anem carenejant i a l'esquerra veurem una fita que ens marca un altre dels regals de la jornada: el forat de l'Arany... un espectacular pont de roca que s'aboca cap a les gúbies, una finestra gegantina que vigila la vall.

Corral del Quinto

Forat d'Arany

Resseguim la carena i ens desviem a l'esquerra, grimpant unes roques, fins a una gran llosa que fa de mirador de tota la Vall del Matarranya: la Roca Morera. No hi ha paraules per descriure la grandiositat del panorama, que ens fa sentir insignificants.






Retrobats al sender ara comencem a baixar de valent per anar a visitar l'altre objectiu de la jornada: La Balanguera.

Abans d'arribar tornem a aguaitar, per una punta de roca damunt del coll que baixa cap al Pla de la Mina i el Parrissal, més enllà del barranc despunta l'Argaret.



Una petita baixada per la dreta del coll ens porta al mateix Mas de la Balanguera. El sostre no ha paït l'abandonament d'aquests veritables monuments del Port que eren els masos. En altres temps, llar de famílies de pastors i pagesos, que dedicats a la seva economia de subsistència, omplien de vida tots els racons de la muntanya, amb els seus conreus i ramats. Només resta la presència de la majestuosa carrasca al costat del mas, que segurament va ser testimoni d'aquella vida al Port.




Al fons els bancals, i seguint cap a la dreta anem a trobar el cingle que ens barra el pas barranc amunt. Als seus peus: la font de la Balanguera i la bassa d'aigua fresca i transparent ens donen la benvinguda. Nosaltres en agraïment, traiem les eines i netegem el voltant de la font, de la malesa que la vol conquerir. És hora d'un merescut descans, de fer un mosset i de gaudir d'aquesta raconada del Port, que també desprèn una energia especial.




Sentint el refilar del barba-roig, tanco els ulls i m'imagino com devia ser el dia a dia de la gent que omplia de vida aquest racó de muntanya en altres temps. A l'obrir-los, retallant el cel de la Balanguera, els voltors fan la seva dansa de l'aire.

Es hora de tornar. Remuntem el barranquet que s'aboca a la bassa de la Balanguera per un sender marcat com a PR. Suau però constant, anem pujant pel mateix llit del barranc. A prop del camí trobem la font de Perot, a l'esquerra, però seguim remuntant bona estona el barranquet fins a trobar el GR 8. 


Maset de Borràs

Girem a la dreta. A una corba del sender, a la dreta veiem les restes del Mas de Borràs, i una mica més avant retrobem el seu povet.
Ara girem a l'esquerra, deixant el GR, un indicador ens assenyala: la Font Tortosa, o Font Mala que trobem amb el seu bassi, uns metres més endavant. Aviat deixarem la pista o aviador que baixa fort i trenquem per una drecera assenyalada a la dreta. Ara resseguim el PR C 10, que en un fort revolt de terra rogenca, el Coll Roig, deixa una pista que baixa cap a l'esquerra, la del Tall Nou. Seguim a la dreta i aviat coronem el Coll de Navic, o del Tall Nou.



Sense perdre el PR seguim baixant, ara entre bosc de pi roig, ara entre carrasques, ara per una carena calcària pelada, per anar a trobar la pista de Caro-Fredes, que seguim un quilòmetre cap a la dreta fins a retrobar els cotxes. Des del Coll de Navic podríem baixar per la dreta a trobar l'antic GR que hem pujat al matí, però hem preferit acabar de fer la volta fins a Millers per PR, per tancar el cercle

Una diada de muntanya fantàstica amb la millor companyia!!


Salut i muntanya.

                   
Powered by Wikiloc

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.