Ermites de Cardó 2

13 de juny de 2016 

Una nova aproximació a la vall amagada de Cardó, per tal de descobrir bona part de les ermites de l'antic monestir de Sant Hilarió, fundat el 1606, i vigent fins al 1835, any en que degut a la desamortització i el posterior saqueig de les dependències monacals per part d'un grup de "Miquelets" de Reus, va suposar l'abandonament i la progressiva destrucció de l'indret. 

Amb la volta visitarem fins a 10 de les 14 ermites, i un parell de joies que ens regala la natura, amagades per la vall: la Cova Lluminosa i la Roca Foradada. Un entramat de senders, perfectament senyalitzats i ben conservats ens permetrà ampliar la nostra visita a altres indrets de la zona, descrits en altres tracks de Cardó, com una altra ruta per descobrir les ermites,  la pujada a la Creu de Santos, punta cimera de la serra, o la visita a la font del Teix. 

Aproximació: Des de Rasquera resseguir la TV-3021, carretera força estreta i revirada que en 10 km. aprox. ens deixarà davant de l'antic balneari. 

Dificultat: fàcil 

Durada: unes 3-4 h. 

Desnivell: uns 400 m. acumulats 

Itinerari: Sortim de davant de l'antic balneari per la carretera que ens hi ha portat en direcció contrària. Passem per sobre d'un pont i a la dreta, sota mateix, podem veure la font del Borboll, que també dóna nom a la primera de les ermites que trobem, també coneguda com Sant Elies. Més gran que la resta, era també l'entrada principal a l'ermitori, venint de la part de Rasquera. 

Sant Elíes o del Borboll

Seguim encara uns metres per carretera fins a un sender que trobem a la dreta, estem al l'antic camí dels Frares, que remunta fins al portell de Cosp. Primer trobem l'ermita de la Santíssima Trinitat, amb una quadra per als animals, amb els curiosos noms inscrits encara a la paret. 

Santíssima Trinitat 

Més amunt trobem la de Sant Àngel, ermita "porta" de tot el desert de Cardó. Seguim pujant fins al portell de Cosp. 

Sant Àngel

Portell de Cosp

Si seguíssim  el camí dels frares, davallant fort cap al Barranc de les Pedraletes, per un sinuós sender, trobaríem un trencant a la dreta que ens deixaria al refugi i font del Teix. 

Nosaltres al mateix portell, agafarem un sender que puja cap a la dreta, ben indicat, que ens menarà cap a la Cova Lluminosa i la punta de les Ortigues. La cova és espectacular, una immensa balma que forada el crestall i que antigament estava arranjada com un pas clau d'accés a la vall. La pedra en sec margena fent ziga-zaga la balma per accedir còmodament d'una part a l'altra de la carena. 

Cova Lluminosa

Les vistes des de la cresta són espectaculars: tota la vall de Cardó als nostres peus a la part de ponent, i amb l'alterosa punta de les Ortigues cap a a llevant. Seguim el mateix corriol per on hem passat la cova i sense perdre molta alçada seguim en direcció est per passar a tocar d'una altra de les fites de la jornada: la imponent Roca Foradada. Un grandiós arc de roca que ens queda a la part esquerra del sender, una mica més enlairada. Un senderó ens deixa al mateix peu de la roca. 

Roca Foradada

Ara la sendera comença a perdre alçada i en breu ens deixa al barranc de St Roc, al sender que remunta des de l'ermita cap a la Cassola del Diable. En aquesta ocasió anem cap a la dreta i seguim baixant fins a trobar l'ermita de Sant Roc i la seva font. Un bon lloc per fer un descans i imaginar com devia ser la tranquil·la vida d'aquells ermitans dedicats a la vida contemplativa... 

 

Ermita i font de Sant Roc

Seguim baixant el barranc, veiem de passada la Font del Prior i més endavant, a un desviament, agafem el ramal de l'esquerra que ens deixa a la següent de les ermites del nostre recorregut: la de Sant Josep, amb la seva font al davant. 

Font del Prior

Sant Josep

Baixem unes escaletes tallades a una esquerda de la roca i passem per davant d'una petita cavitat, a la dreta. Al final de les escales retrobem el sender que continua baixant pel barranc. Una mica més endavant trobem la Font de l'Avellanar. Una gran esplanada amb banquets pera reposar la gent, també ens fa fàcil imaginar els hostes de l'antic balneari passejant per la vall, amb un gotet a la ma per anar fent traguinyols a les aigües medicinals que trobaven a les nombroses fonts de Cardó. 

Font de l'Avellanar

Aquí deixem el sender que baixa fins al Borboll, i seguint l'indicador anem per l'esquerra en direcció a la Columna. un sender planer ens hi porta, passant per sota mateix de l'aeri pany de roca. Trobem la pista de Tivenys, però no la seguim, per l'esquerra ens enfilem per un sender que aviat ens deixa a la cruïlla de senders per anar a visitar la més espectacular de les ermites de la vall, la de Sant Simeó, també coneguda com la Columna, per estar ubicada a la punta d'una agulla de roca, que cap al nord s'aixeca a molts metres del terra. Encara es distingeix la petita capella i a la part de sota, la petita estança amb un balconet tallat a la mateixa roca. 

Sant Simeó

Un altre cop a la cruïlla agafem el sender en direcció a Sant Onofre, la més elevada de les ermites. El camí puja fort, però les amples ziga-zagues no el fan pesat. En guanyar la carena, la seguim uns metres cap a la dreta i trobem les restes de l'ermita de Sant Onofre. La panoràmica és esplèndida. Ens regala unes vistes del balneari i de la columna absolutament aèries. A vista d'ocell, o de "dron" per ser més moderns, se'ns obre al davant tota la vall de Cardó. 

Sant Onofre

Retornem per la carena però deixem a l'esquerra el corriol que ens ha portem de pujada i anem a buscar el pas, cap a la dreta per sota d'un cingle, que ens portarà cap al barranc dels Argelagars. Al front ens contempla la Creu de Santos, o Xàquera, punta cimera de Cardó. Anem perdent alçada i deixem a l'esquerra un sender que ens portaria a la Cova dels Porcs, al barranc de la Columna, seguim baixant i a una esplanada al mig d'un bosquet d'alzines trobem la curiosa font de l'Argelagar, un gran forat al terra, margenat i al que s'accedeix per una rampa entre dos grans carrasques. Llàstima que la font és seca i no podem gaudir d'un bon "trago" per seguir el camí. 

Font de l'Argelagar

Seguim el sender, baixant fins a retrobar la pista de Tivenys. La seguim uns pocs metres en pujada fins a unes fites de pedra a la dreta que ens marquen el baixador per visitar l'ermita de Sant Joan. 

Sant Joan

Tornem a la pista i ara anem baixant. després d'una forta corba a l'esquerra, uns metres més endavant una altra fita a la mateixa ma, ens marca ara el baixador per a l'ermita de sant Jeroni. Aquesta està gairebé assolada del tot però crida l'atenció un petit povet o cocó, fet a la roca, per proveir d'aigua a l'ermità. 

Sant Jeroni i povet

Un altre cop a la pista, i baixant trobem ara a l'esquerra una bonica balconada sobre el monestir, encara que després de gaudir de les impressionants vistes des de força més alçada que hem tingut al llarg del matí, aquesta ja ens queda molt minvada. Es pot observar en detall l'antiga planta embotelladora de l'aigua de Cardó i bona part de l'antiga muralla del monestir per la part esquerra, l'ermita de Santa Anna i la Roca Melera al fons. 

Ja quasi al mateix balneari, seguint la mateixa pista aigües avall, trobarem un corriolet que puja cap a l'esquerra, si el seguim cap amunt podem visitar una altra de les ermites, potser la més sencera de totes i de dos plantes: la de Santa Teresa, damunt mateix de la porta del balneari. 

Santa Teresa

Seguint el mateix sender que ens ha pujant a l'ermita cap a l'esquerra baixem a la plaça de davant del balneari on tenim els cotxes. Encara es pot fer la visita, per acabar la volta, a una ermita que queda a la part de sota del balneari, i a la que s'accedeix des de davant de l'ermita de Sant Elies, la del Carme. Al capdamunt del cingle on es trobava edificat l'antic monestir, també conegut com el salt del Frare. 

Encara ens quedarien quatre ermites per visitar: La del Carme, Santa Agnès, Santa Anna i Sant Bernat, d'accés més difícil i més allunyat d'aquesta volta que us proposo. Les deixo per a una altra ocasió... 

Salut i muntanya! ... i a Cardó, molta pau.

Powered by Wikiloc