Fonts de la Barcina

1 de maig de 2017

El Port és fascinant. Fa més de 30 anys ja llegia encuriosit la Guia Itinerària dels Ports, dels germans Brull, editada el 1972, i em passava llargues hores resseguint i marcant els itineraris als plànols que l’acompanyaven. A cap se m’acumulaven topònims de noms prometedors: Rafalguerí, Retaule, Vallcaneres, Parrissal, Regatxol.... i tants i tants altres que en el meu imaginari, calia conèixer i “conquerir”, i trescar per aquelles sendes marcades en ratlletes roges intermitents damunt les corbes de nivell de color marró.
Al pas dels anys he fet realitat bona part d’aquells anhels, tot i que si he de ser sincer, encara tinc molta feina per fer. Vas descobrint, les imbricades teranyines de senders que el solquen i vas entenen les connexions entre diferents zones del Port... però en tornar a casa i repassar l’itinerari, descobreixes que has passat a tocar d’alguna cova, font, corral o mas que queda en la safata de “pendents”, per a una altra ocasió.

Bassis del Caragol

L’itinerari que us presento planteja una volta a partir de la font del Caragol, a mitja pujada per la carretera de Caro. Tots hi hem passat mil vegades, però la majoria desconeixem els racons que ens amaga. Us convido a fer una descoberta al voltant de la Barcina.

Aproximació: Accedim per la carretera de Caro des de Roquetes, fins a l’esplanada de la font del Caragol, on deixarem el cotxe.

Dificultat: Mitja/alta, degut a l’acumulació de desnivell en pocs quilometres i al fet d’anar, algun tram per senders molt perduts o inexistents.

Desnivell: 2010m. acumulats.

Durada: Unes 6 hores, 10’5Km aproximadament.

Itinerari: Mirant a la font del Caragol, a la seva esquerra surt un sender que cal seguir, i en pocs metres arribem a l’antiga pista que pujava a Caro. 

Font del Caragol

Inici sender

La seguim, pujant i després del primer revolt fort a la dreta trobem els Bassis, un de fusta i un d’obra, que recullen la poca aigua que sorgeix de la raconada que hi ha enfront. 

Bassis del Caragol

Seguim remuntant la pista dos revolts més, un a esquerra i al següent a la dreta, agafem un sender que hi surt. Pocs metres més avant trobem a la dreta una petita balma arrecerada, un sopluig d’emergència! Enfront i a l'altra banda del barranc, s'aixeca alterosa la Punta del Farrúbio.

Punta del Farrúbio

Cova dels Bassis

Seguim el sender en pujada, que comença a fer-se forta. Es tracta de la Canal dels Bassis, que de fer-la en neu o gel hauríem de tirar de grampons i piolets, per que us feu una idea del desnivell, en alguns trams. Pels qui vulgueu seguir la ruta us aconsello remuntar-la fins al coll. Jo vaig triar una altra opció, que a nivell pràctic és bastant pitjor.
La senda, abans de la Canal pròpiament dita es bifurca, esquerra: Canal, dreta: Coll de la Fortalesa. Jo vaig triar aquest coll per allò que comentava al començament: la Fortalesa, tot un símbol del barranc de Farrúbio, la volia tenir a tocar.

Mola del Racó dels Degotalls i a l'horitzó, el Montsià

Barranc de la Vall del Pastor

Un cop al coll, ja veiem a l’altre vessant bona part dels objectius del dia. Mirant cap a la mar, el Montsià i el delta, al peus, la Vall del Pastor, la mola del Racó dels Degotalls, més enllà treu el cap la Mola Castellona i cap a l’oest, coronant l’escena, la Roca dels Tres Quarts, i per damunt la Barcina. Som-hi!

Sense sender, remunto cap al Coll de la Canal pel vessant de la Vall del Pastor, per terreny força descompost. Un cop al coll, retrobo el sender que puja directíssim dels Bassis i el segueixo en direcció sud. Uns metres més enllà deixo a la dreta en sender que remunta fins al Pas de la Barcina. Un altra fita mítica que haurà d’esperar per una altra ocasió. 


Sender al Pas de la Barcina

Seguim ara baixant una mica, fins al primer dels objectius del dia: La font del Gel. Enganxada a la paret, la roca recoberta de molsa i fenàs regalima una aigua fresquíssima fins a un bidó encastat al peu de la roca. Sembla que l’antic bassi es va trencar i el van recuperar en mig bidó de plàstic, que trenca molt l’estètica del conjunt però que fa la funció, si més no, de recollir l’aigua i fer d’aveall dels habitants de la muntanya. La grata sorpresa ha estat trobar un bé de Déu de Pinguicula dertosensis, també coneguda com viola de font, un endemisme del Port, que són unes precioses floretes blaves i blanques, enganxades per tota la paret humida. Un espectacle!


Viola de font

Font del Gel

Seguim l’itinerari resseguint el sender en la mateixa direcció que portàvem. Prop encara de la font veiem les restes d’un antic clot de pega i a continuació una bifurcació. Si voleu fer l’itinerari més curt podeu seguir per la dreta, perquè ara uns proposo una forta baixada per visitar un parell de llocs, però tornem al mateix punt.


Clot de pega

Seguim per l’esquerra, en clara i forta baixada fent grans ziga-zagues per guanyar terreny. El sender tot i que bastant perdut es pot seguir en facilitat. Baixem cap al fons del barranc de la Vall del Pastor, per la seva part dreta, deixant a ma dreta grans cingles que ens allunyen de la cota que portàvem. A la cota 680, aproximadament, a la nostra dreta, sota un gran cingle, trobem la cova del Sapo. Una gran balma, que no entra gaire a la roca però que llueix algunes formacions. Seguim devallant uns metres més pel sender fins a trobar el següent objectiu: Els bassis de la Font del Sapo. Aneu en compte perquè estan una mica amagats per la vegetació abundant, per la humitat, però buits i bastant malmesos. Un cop feta la visita cal remuntar fort fins a l’encreuament, prop de la font del Gel., pel mateix camí que hem baixat.


Cova del Sapo

Font del Sapo

Cingles cap a la Vall del Pastor

Bifurcació Vall del Pastor


Ara seguim el ramal de sender que puja, mantenint-nos aproximadament a la mateixa cota de terreny durant bona estona, sempre en direcció sud-oest. Hem deixat la Vall del pastor i ara tenim a la nostra esquerra la capçalera del barranc de la Caramella. En front la Roca dels Tres Quarts i la Mola Castellona. Arribant a un barranc més tancat que ens obligarà a remuntar fort, passem a tocar d’un antic forn de calç a la dreta. Ara el sender puja fort pel llit del barranc fins a trobar una altra bifurcació, que agafarem per la dreta, anant el direcció oposada a la que portàvem però bastants metres més amunt.


Roca dels Tres Quarts i Mola Castellona

Surgència a la paret

Detall de la sendera

Forn de calç?

Estem a la cota 1000/1050m. a la zona anomenada, la Massanera. Passem a tocar una gran mola de Roca per la seva dreta, i un cop sortejada, el sender comença a enfilar-se suau cap amunt. Tocant d’unes grans roques trobarem el Bassi de Massanera, un llarg bassi de zinc que recull l’aigua que brota d’una petita coveta que hi ha entre les roques properes. Un lloc immillorable per fer una parada al camí, recuperar l’alè i les forces i gaudir de l’espectacular panoràmica que s’ens obre al davant: el delta, el Montsià, la Plana, lo nostre riu serpentejant cap al seu destí...


Barranc de la Caramella i el delta

Bassi de Massanera

Font de Massanera

El Montsià

Seguim en pujada, que aviat serà forteta, i anem a buscar, seguint algunes marques vermelles i alguna fita de pedres, un pas entre les roques que ens permetrà guanyar els darrers metres de desnivell i arribar a la carena de la Barcina. A l’encreuament, a la dreta baixaríem cap al Pas de la Barcina i el Portell, cap a l’esquerra, que seguim, cap al cim de la Barcina.


Encreuament a la Barcina

Les vistes des de la Barcina són: de 3600val la pena parar a badar una bona estona.





Emprenem la baixada. Des del cim mirem cap al sud-est, no hi ha sender evident, el que hi ha és una llarga cresta de roca pelada que cal seguir perdent ràpidament alçada, passant dels 1350m a uns 1200 aproximadament, on decantarem cap a la dreta del crestall de roca, buscant un pas marcat que ens permet davallar als peus del cingle d’aquest costat de cresta. Un cop baix i sota un gran cingle amb una immensa enramadora, a la sombreta de la balma, trobem la Font dels Cinc Sentits. Un altre dels topònims encisadors del Port que no desmereix gens el seu nom. Un regal per als sentits!


Font dels Cinc Sentits

Balma de la font

Des del mateix bassi seguim pel sender que surt en la mateixa direcció que portàvem per anar a trobar novament el crestall i començar a voltar-lo, en direcció nord-est. A la dreta ens surt a rebre un gran bolet de roca, que ens pot servir de fita. 


Bolet de roca

Ara el sender comença a davallar i serpentejar per els vessants boscosos del barranc, fins a trobar la bifurcació, que hores abans hem agafat per anar a la Massanera.
A partir d’aquí desfem el camí, ja conegut, passant novament per la font del Gel i retornant al Coll de la Canal. 


Roca Massanera

Vall del Pastor

Coll de la Canal

Ara sí,  sense més compliments a la Fortalesa, baixem directament. Al davant, però mooolt avall, la carretera del caragol, s’enfila cap al Portell. Compte amb la baixada, és...  espectacular.


Font del Caragol

Us aconsello fer la volta a la primavera, o després de fortes pluges, per assegurar-vos, trobar aigua i ufanor per tot el recorregut.

Salut i muntanya!!!

                       
Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.

Teixeda de Cosp. Cardó