Fonts de la Barcina
1 de maig de 2017
El Port és fascinant. Fa més de 30 anys ja llegia encuriosit la Guia
Itinerària dels Ports, dels germans Brull, editada el 1972, i em passava
llargues hores resseguint i marcant els itineraris als plànols que
l’acompanyaven. A cap se m’acumulaven topònims de noms prometedors: Rafalguerí,
Retaule, Vallcaneres, Parrissal, Regatxol.... i tants i tants altres que en el
meu imaginari, calia conèixer i “conquerir”, i trescar per aquelles sendes
marcades en ratlletes roges intermitents damunt les corbes de nivell de color
marró.
Al pas dels anys he fet realitat bona part d’aquells anhels, tot i que
si he de ser sincer, encara tinc molta feina per fer. Vas descobrint, les imbricades
teranyines de senders que el solquen i vas entenen les connexions entre
diferents zones del Port... però en tornar a casa i repassar l’itinerari,
descobreixes que has passat a tocar d’alguna cova, font, corral o mas que queda
en la safata de “pendents”, per a una altra ocasió.
Bassis del Caragol
L’itinerari que us presento planteja una volta a partir de la font del
Caragol, a mitja pujada per la carretera de Caro. Tots hi hem passat mil
vegades, però la majoria desconeixem els racons que ens amaga. Us convido a fer
una descoberta al voltant de la Barcina.
Aproximació: Accedim per la carretera de Caro des de Roquetes, fins a
l’esplanada de la font del Caragol, on deixarem el cotxe.
Dificultat: Mitja/alta, degut a l’acumulació de desnivell en pocs
quilometres i al fet d’anar, algun tram per senders molt perduts o inexistents.
Desnivell: 2010m. acumulats.
Durada: Unes 6 hores, 10’5Km aproximadament.
Itinerari: Mirant a la font del
Caragol, a la seva esquerra surt un sender que cal seguir, i en pocs metres
arribem a l’antiga pista que pujava a Caro.
Font del Caragol
Inici sender
La seguim, pujant i després del
primer revolt fort a la dreta trobem els
Bassis, un de fusta i un d’obra, que recullen la poca aigua que sorgeix de
la raconada que hi ha enfront.
Bassis del Caragol
Seguim remuntant la pista dos revolts més, un a
esquerra i al següent a la dreta, agafem un sender que hi surt. Pocs metres més
avant trobem a la dreta una petita balma arrecerada, un sopluig d’emergència! Enfront i a l'altra banda del barranc, s'aixeca alterosa la Punta del Farrúbio.
Punta del Farrúbio
Cova dels Bassis
Seguim el sender en pujada, que comença a fer-se forta. Es tracta de la Canal
dels Bassis, que de fer-la en neu o gel hauríem de tirar de grampons i piolets,
per que us feu una idea del desnivell, en alguns trams. Pels qui vulgueu seguir
la ruta us aconsello remuntar-la fins al coll. Jo vaig triar una altra opció,
que a nivell pràctic és bastant pitjor.
La senda, abans de la Canal pròpiament dita es bifurca, esquerra:
Canal, dreta: Coll de la Fortalesa.
Jo vaig triar aquest coll per allò que comentava al començament: la Fortalesa,
tot un símbol del barranc de Farrúbio, la volia tenir a tocar.
Mola del Racó dels Degotalls i a l'horitzó, el Montsià
Barranc de la Vall del Pastor
Un cop al coll, ja veiem a l’altre vessant bona part dels objectius del
dia. Mirant cap a la mar, el Montsià i el delta, al peus, la Vall del Pastor, la mola del Racó dels Degotalls, més enllà
treu el cap la Mola Castellona i cap a l’oest, coronant l’escena, la Roca dels
Tres Quarts, i per damunt la Barcina. Som-hi!
Sense sender, remunto cap al Coll de la Canal pel vessant de la Vall
del Pastor, per terreny força descompost. Un cop al coll, retrobo el sender que
puja directíssim dels Bassis i el segueixo en direcció sud. Uns metres més
enllà deixo a la dreta en sender que remunta fins al Pas de la Barcina. Un
altra fita mítica que haurà d’esperar per una altra ocasió.
Sender al Pas de la Barcina
Seguim ara baixant
una mica, fins al primer dels objectius del dia: La font del Gel. Enganxada a la paret, la roca recoberta de molsa i
fenàs regalima una aigua fresquíssima fins a un bidó encastat al peu de la
roca. Sembla que l’antic bassi es va trencar i el van recuperar en mig bidó de
plàstic, que trenca molt l’estètica del conjunt però que fa la funció, si més
no, de recollir l’aigua i fer d’aveall dels habitants de la muntanya. La grata
sorpresa ha estat trobar un bé de Déu de Pinguicula dertosensis, també coneguda
com viola de font, un endemisme del Port, que són unes precioses floretes
blaves i blanques, enganxades per tota la paret humida. Un espectacle!
Viola de font
Font del Gel
Seguim l’itinerari resseguint el sender en la mateixa direcció que
portàvem. Prop encara de la font veiem les restes d’un antic clot de pega i a
continuació una bifurcació. Si voleu fer l’itinerari més curt podeu seguir per
la dreta, perquè ara uns proposo una forta baixada per visitar un parell de
llocs, però tornem al mateix punt.
Clot de pega
Seguim per l’esquerra, en clara i forta baixada fent grans ziga-zagues
per guanyar terreny. El sender tot i que bastant perdut es pot seguir en
facilitat. Baixem cap al fons del barranc de la Vall del Pastor, per la seva
part dreta, deixant a ma dreta grans cingles que ens allunyen de la cota que
portàvem. A la cota 680, aproximadament, a la nostra dreta, sota un gran
cingle, trobem la cova del Sapo. Una
gran balma, que no entra gaire a la roca però que llueix algunes formacions.
Seguim devallant uns metres més pel sender fins a trobar el següent objectiu:
Els bassis de la Font del Sapo. Aneu
en compte perquè estan una mica amagats per la vegetació abundant, per la
humitat, però buits i bastant malmesos. Un cop feta la visita cal remuntar fort
fins a l’encreuament, prop de la font del Gel., pel mateix camí que hem baixat.
Cova del Sapo
Font del Sapo
Cingles cap a la Vall del Pastor
Bifurcació Vall del Pastor
Ara seguim el ramal de sender que puja, mantenint-nos aproximadament a
la mateixa cota de terreny durant bona estona, sempre en direcció sud-oest. Hem
deixat la Vall del pastor i ara tenim a la nostra esquerra la capçalera del
barranc de la Caramella. En front la Roca dels Tres Quarts i la Mola
Castellona. Arribant a un barranc més tancat que ens obligarà a remuntar fort,
passem a tocar d’un antic forn de calç a la dreta. Ara el sender puja fort pel
llit del barranc fins a trobar una altra bifurcació, que agafarem per la dreta,
anant el direcció oposada a la que portàvem però bastants metres més amunt.
Roca dels Tres Quarts i Mola Castellona
Surgència a la paret
Detall de la sendera
Forn de calç?
Estem a la cota 1000/1050m. a la zona anomenada, la Massanera. Passem a
tocar una gran mola de Roca per la seva dreta, i un cop sortejada, el sender
comença a enfilar-se suau cap amunt. Tocant d’unes grans roques trobarem el Bassi de Massanera, un llarg bassi de
zinc que recull l’aigua que brota d’una petita coveta que hi ha entre les
roques properes. Un lloc immillorable per fer una parada al camí, recuperar
l’alè i les forces i gaudir de l’espectacular panoràmica que s’ens obre al
davant: el delta, el Montsià, la Plana, lo nostre riu serpentejant cap al seu
destí...
Barranc de la Caramella i el delta
Bassi de Massanera
Font de Massanera
El Montsià
Seguim en pujada, que aviat serà forteta, i anem a buscar, seguint
algunes marques vermelles i alguna fita de pedres, un pas entre les roques que
ens permetrà guanyar els darrers metres de desnivell i arribar a la carena de
la Barcina. A l’encreuament, a la dreta baixaríem cap al Pas de la Barcina i el
Portell, cap a l’esquerra, que seguim, cap al cim de la Barcina.
Encreuament a la Barcina
Emprenem la baixada. Des del cim mirem cap al sud-est, no hi ha sender
evident, el que hi ha és una llarga cresta de roca pelada que cal seguir
perdent ràpidament alçada, passant dels 1350m a uns 1200 aproximadament, on
decantarem cap a la dreta del crestall de roca, buscant un pas marcat que ens
permet davallar als peus del cingle d’aquest costat de cresta. Un cop baix i
sota un gran cingle amb una immensa enramadora, a la sombreta de la balma,
trobem la Font dels Cinc Sentits. Un
altre dels topònims encisadors del Port que no desmereix gens el seu nom. Un
regal per als sentits!
Font dels Cinc Sentits
Balma de la font
Des del mateix bassi seguim pel sender que surt en la mateixa direcció
que portàvem per anar a trobar novament el crestall i començar a voltar-lo, en
direcció nord-est. A la dreta ens surt a rebre un gran bolet de roca, que ens
pot servir de fita.
Ara el sender comença a davallar i serpentejar per els vessants boscosos del barranc, fins a trobar la bifurcació, que hores abans hem agafat per anar a la Massanera.
Bolet de roca
Ara el sender comença a davallar i serpentejar per els vessants boscosos del barranc, fins a trobar la bifurcació, que hores abans hem agafat per anar a la Massanera.
A partir d’aquí desfem el camí, ja conegut, passant novament per la
font del Gel i retornant al Coll de la Canal.
Ara sí, sense més compliments a la Fortalesa, baixem directament. Al davant, però mooolt avall, la carretera del caragol, s’enfila cap al Portell. Compte amb la baixada, és... espectacular.
Roca Massanera
Vall del Pastor
Coll de la Canal
Ara sí, sense més compliments a la Fortalesa, baixem directament. Al davant, però mooolt avall, la carretera del caragol, s’enfila cap al Portell. Compte amb la baixada, és... espectacular.
Font del Caragol
Us aconsello fer la volta a la primavera, o després de fortes pluges, per assegurar-vos, trobar aigua i ufanor per tot el recorregut.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada