Castellsapera, La Mola i Montcau. Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 100 cims

23 d'agost de 2018 

Gran diada de muntanya per conèixer a fons el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, entre Montserrat i el Montseny. 

L’itinerari ens porta a coronar els cims del Castellsapera, La Mola i el Montcau, cims principals del Parc i que formen part del repte dels 100cims.

Monestir de Sant Llorenç del Munt

El Parc format pels massisos de Sant Llorenç del Munt a llevant i l'Obac a ponent, separat per la riera de les Arenes, presenta una abrupta orografia de grans canals i barrancades, atapeïdes de vegetació boscosa d'alzines, pins i roues, combinats amb enormes blocs de conglomerat rogenc que li dónen la seva singularitat. Un terreny solcat de coves i avencs, pous de calç i vestigis de poblament, i multitud de senders que el travessen en totes direccions, fan d'aquest Parc natural una autèntic paradís per als amants la muntanya. Al Coll d'Eres, una inscripció en un bloc de roca ens recorda les paraules del poeta Joan Maragall: "Jo no sé lo que teniu, que us estimi tant muntanyes". 

Aproximació: Hem d'anar a la carretera BV-1221 entre Matadepera i Talamanca. Al quilòmetre 11,3 a l'esquerra de la carretera trobem l'entrador de l'Alzina del Sal·lari, amb un gran pàrquing on deixem el cotxe. 

L'Alzina del Sal·lari

Desnivell: uns 1700 m acumulats.

Dificultat: moderada, donada la distància.

Durada: Unes 8h. Uns 22 Km.

Itinerari: Prenem la pista esfaltada en pendent des del mateix pàrquing en direcció sud-oest. Al final de la primera rampa prenem la pista de l'esquerra i seguim remuntant. A la primera pista a la dreta girem i seguim en rampa cap amunt. Sense deixar la pista principal deixem algun ramal primer a dreta i després a esquerra i seguim fins al Coll de les Tres Creus, per on transcorre el GR 5. Girem a l'esquerra i deixem el GR que comença a baixar cap a la dreta per seguir un corriol que segueix la carena en direcció sud. En guanyar una punta de conglomerat ja tenim al davant l'imponent Castellsapera. 

Coll de les Tres Creus

Turó de la Pola

Castellsapera

Grimpant pel Castellsapera

Caldrà buscar un corriol que el ressegueix per l'esquerra, arrapat al peu del cingle, fins a una canal molt evident que ens permet remuntar còmodament fins a fer cim. 

El cim del Castellsapera (topònim que fa clara referència al Castell de Pedra) és una afilada carena rocosa d'uns 400 metres orientada de nord a sud, que ens ofereix unes vistes espectaculars de la part de l'Obac del Parc. Cap a l'oest destaca la silueta retallada de Montserrat, molt més properes, les talaies del Paller de Tot l'Any i la Roca Salvatge, la Canal de Mura... Mirant a llevant, La Mola, amb l'esglèsia de Sant Llorenç del Munt, i més cap al nord el Montcau. Els objectius de la jornada. 

Baixem per la canal i seguim per corriols cap a l'extrem sud del Castellsapera, on s'aixeca, una mica aïllat el Queixal del Porc, gran mola de roca que marca l'extrem del Castell. 

Sendera pel cingle

Cim del Castellsapera. Montserrat, Paller de Tot l'Any i Roca Salvatge

Canal de Mura

Cim Castellsapera. Al fons el Montcau

Canal del Castellsapera

Queixal del Porc i Castellsapera

Trobem cap a l'esquerra un sender clar que carenejant comença a davallar cap a llevant. Som al Camí Ral de Coll de Daví. Abans del Collet Estret trenquem cap a l'esquerra i anem baixant fort, sempre pel Camí Ral, fins a la carretera. La creuem i avancem a tocar de la riera fins a una pista que ens torna a pujar a la carretera. Ja que hi som ens apropem a veure la gran masada de la Barata, una imponent casa pairal que data del segle XII. A la part superior hi ha l'ermita o capella de Sant Roc. 

Cara est Castellsapera

La Barata

Ermita de Sant Roc, a la Barata

Riera de les Arenes

Tornem a creuar la carretera i baixem al llit de la Riera de les Arenes, i el seguim aigües avall uns 500 metres. 

Deixem la riera per un sender que surt per l'esquerra i anem a trobar una pista que resseguim en suau pujada. A una bifurcació seguim recte i deixem a l'esquerra la pista que puja a Can Garrigosa. Seguim per pista el SL C-50 que en poca estona ens deixa als pàrquings de Can Robert. Uns metres més amunt veiem les restes de l'antiga masada, i seguim pujant, ara per sender per anar a trobar les tombes de Can Robert. Una necròpolis del període de transició entre l'època romana i la medieval, entre els segles VII i IX, amb 7 tombes equidistants i orientades de oest a est, segons les costums d'aquella època. 

Can Robert

Tombes de Can Robert

Seguim remuntant per sender i pista fins als peus del cingle dels Cavalls, on deixem la pista i enfilem un sender per l'esquerra. Aviat es bifurca i prenem el ramal de la dreta. Uns curioses escales al sender ajuden a superar un petit torrent. Sortim a la pista que porta a Can Pobla. 

Antic casalici als peus de la Mola que data del 1200, i reconstruït cap al 1900, al costat de l'antiga capella de Sant Esteve de la Vall, també documentada des del 972, actualment substituïda per una capella modernista. 

Cingle dels Cavalls

Sender a Can Pobla

Can Pobla

Capella de Sant Esteve

El sender passa a tocar de les edificacions i surt per la seva part sud, deixant la pista per un sender a l'esquerra, que en una estona connecta amb el PR C-31, el Camí dels Monjos. Camí empedrat en molts trams que remunta per un traçat preciós cap a la Mola. 

Camí dels Monjos PR C-31

Camí dels Monjos

Monestir de Sant Llorenç del Munt

Al capdamunt del cim del Parc, de 1103 m. d'alçada hi trobem l'espectacular complexe de l'esglèsia romànica de Sant Llorenç, amb una part adosada que fa el paper de refugi, amb un acollidor servei de bar on poder avituallar!!! La calor, i el recorregut que fem, sempre per carenes i cims ens ha deixat secs i sense cap trista font on poder refrescar-nos. 

Els rucs pasturen tranquil·lament pels voltants de Sant Llorenç, abadia benedictina datada des d'abans del 957, bastida per iniciativa dels monjos de Sant Cugat del Vallès. 

Taula d'orientació de la Mola

Absis de St. Llorenç

Vèrtex geodèsic

Esglèsia de Sant Llorenç

Regugi de St. Llorenç

Altar de St. Llorenç

El Montcau a l'horitzó

Encara ens queda molt camí i hem de deixar la Mola. Comencem a baixar per un sender al nord, a tocar del vértex geodèsic fins a àmplia esplanada sobre la gran mola de conglomerat. Un sender per l'esquerra ens baixa per una canal al pis inferior. Seguim cap al nord i el sender ens deixa a un petit coll on destaca una gran mole de roca: el Morral del Drac. El seu interior és foradat i ens regala vistes als abismes de conglomerat d'aquesta vessant de la muntanya. 

Cingleres de la Mola

Morral del Drac

Vistes des de l'interior del Morral del Drac

Deixem enrera St Llorenç

Un altre cop al camí, emprenem una llarga caminada resseguint la Carena del Pagès, guanyant quilòmetres cap al nord. De camí trobem la bifurcació del Pi Tort a l'esquerra, i més endavant a un coll, per la dreta surt un trencall cap a la zona dels Òbits. Seguim sempre en la mateixa direcció nord i a un revolt cap a la dreta del camí ens sorprén el Roure del Palau, un impressionant roure martinenc d'uns 30 metres d'alçada. També conegut com roure d'en Palau, que així es deia un conegut carboner que hi treballava en aquests boscos i que va decidir indultar l'arbre. A uns sis cents metres ja trobem el Coll d'Eres. Important cruïlla de camins, amb un gran monòlit de roca en commemoració del poeta Maragall. 

Cruïlla del Pi Tort

Recarregant piles al roure d'en Palau

Coll d'Eres

Coll d'Eres

Prenem el camí que clarament remunta per la carena sud del Montcau per assolir el darrer gran repte de la jornada. La impressionant piràmide de conglomerat del Montcau està coronada per una taula d'orientació, el vèrtex geodèsic i un punt de guaita forestal. Amb les cames carregades de quilòmetres parem una estona a gaudir de la panoràmica espectacular que s'ens obre en totes direccions, i des d'on distingim els altres dos cims del Parc que també hem coronat avui. 

Carena sud del Montcau

Cim Montcau

Taula d'orientació i vèrtex, al fons St. Llorenç

Seguim ara en baixada per la carena sud-oest perdent metres ràpidament, a la dreta la Mola dels Cortins, a l'esquerra i per sota de la carena que hem pujat, la cova del Bisbe. Aviat trobem la pista que en pocs metres ens deixa al Coll d'Estenalles. L'epicentre del parc, amb un punt d'informació i grans pàrquings per al muntanyencs que visiten el concorregut massís.

Carena sud-oest Montcau

Cova del Bisbe

Els Cortins

Sender de la carena sud-oest

Coll d'Estenalles

La cosa es complica...

La idea inicial era seguir carenejant pel GR 5, per la Mata, el Coll de Vent, coll de la Garganta, el Boix, i baixar pels graons de Mura cap a l'Alzina del Sal·lari, encara un parell d'hores bones de camí, però el temps està canviant i un grans "caps de moro" comencen a crèixer de manera preocupant sobre nostre. La previsió de la meteo ja avisava, i ha acomplert el pronòstic. Decidim baixar ràpidament per la carretera des del Coll d'Estenalles cap avall, fins a l'Alzina. 

Deixem per una altra ocasió aquesta part nord de l'Obac, també carregada de racons molt interessants. 
De tornada cap a Mura, on fem nit al Puig de la Balma, passem per la carretera a tocar de la Falconera. Una altra punta emblemàtica de la zona.
Un cartell informatiu: Mura, Talamanca i Rocafort. Tres pobles... encantadors!

La Falconera

Una sortida intensa que ens porta a descobrir el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Imprescindible!!!! 

Salut i muntanya!!!

                  

Powered by Wikiloc