Pujol de la Mata. Mura. 100 cims

22 d’agost de 2018

Ente el Llobregat a l’oest i el Besòs a l’est, i a la divisòria de les comarques del Vallès Occidental i el Bages trobem el Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Des del 1987 aquesta zona va ser declarada Parc Natural, amb una superficie d’unes 14000 Ha, on destaca per sobre de tot, el peculiar relleu geològic de conglomerats sobresortint d’entre grans fondalades recobertes de espesa vegetació de roures, alzines, boix… un paradís natural.

Pujol de la Mata

Al cor del Parc, trobem el singular poble de Mura, topònim que ens parala del seu antic origen emmurallat. Les primeres noticies de Mura es remunten a l’any 978. Destaca la seva esglèsia romànica de Sant Martí, ja documentada l’any 1088, i el traçat medieval dels seus carrers. 

Des de Mura us proposo una ascensió a un dels cims de la Serra de l’Obac: el Pujol de la Mata. Un altre dels reptes dels “100 cims”.

Aproximació: hem d’arribar fins al poble de Mura, i deixar el cotxe a algun dels pàrkings que hi ha pels voltants. El traçat dels carrers està tancat a la circulació.

Desnivell: Uns 700 metres acumulats.

Dificultat: Fàcil.  La pujada al cim pel grau equipat pot pujar la dificultat a moderada.

Durada: Unes 3 hores, uns 8 km.

Itinerari: Prendrem com a punt de partida l’esglèsia de Sant Martí, al sud del poble. Per la part de sota de l’esglèsia surt un carrer cap a l’est, paral·lel a la riera de Nespres, que seguim fins els afores. A l’esquerra deixem enrera l’ermita de Sant Antoni, i seguim per la pista que s’allunya del poble fins a la confluència de tres barrancs, el Torrent de Creu Borrella a l’esquerra, el d’Estenalles, el principal que ens ve de front, i el de les Llosades que remunta cap a la dreta. 

Sant Martí de Mura

Riera de Nespres

Ermita de Sant Antoni

En aquest punt senyalitzat, creuem el torrent principal i ens dirigim cap a la dreta per una pista que comença a remuntar el torrent per la seva esquerra. A pocs metres deixem la pista principal i prenem una pista quasi perduda que s’enfila pel vessant, per l’esquerra, fent unes amples ziga-zagues, fins a convertir-se en un corriol que guanya terreny cap al sud, a mitja alçada del vessant de la serra, anomenada Costa de la Mata.

El sender molt poc trescat és fàcil de seguir, i aviat canvia de direcció cap al est resseguint ara la Canal del Dragó, fins a creuar la seva llera i un altre cop cap al sud, sud-oest on va guanyant metres, per assolir un ample coll, on trobem un sender que el creua. 

Al coll prenem direcció nord-oest cap al promontori rocós que tenim al davant i que domina, amb els seus 771m. tota la contrada. Ja som a l’agulla rocosa del Pujol de la Mata.

Agulla del Pujol de la Mata

Coll i Montcau al fons

Per fer cim hem de buscar la cara nord del rocall. Unes grapes de ferro ens ajuden a enfilar-nos en dos curts trams fins al cim del Pujol.

Tenim la sort de comptar amb el guiatge expert del Jordi, veí de Mura i gran coneixedor del Parc, que ens descobreix el terreny i posa nom a tot el que la panoràmica de 360º ens regala des del cim. La seva mirada il·lusionada ens trasmet també la seva devoció i estima per aquesta serra.

1r grau equipat

Xavi al 2n grau equipat

Vistes cap a Mura

L'equip al cim

Cim del Pujol de la Mata

Baixem un altre cop pel tram equipat i resseguim el peu del cingle rocós en el sentit de les agulles del rellotge fins a una curiosa esquerda que travessa tot el rocam de part a part.

Un altre cop al coll, el seguim ara en direcció est per anar a trobar una raconada exquisida entre alzines, molt clares i un petit cingle de conglomerat: la Sesta Ferèstega. Un indret quasi màgic, que en la llum matisada de la tarda li dóna un aspecte molt peculiar. Jordi ens comenta que és un lloc de culte entre els excursionistes de la zona, on fins i tot s’hi ha fet algun aplec de sardanes.

Forat del Pujol de la Mata

La Sesta Ferèstega

Seguim ruta de retorn prenent un sender en direcció nord que comença a carenejar, per la dreta a un fantàstic mirador, a la vora d’un gran cingle, que cau a plom cap al torrent d’Estenalles gaudim d’unes vistes espectaculars del proper Montcau i de l’agulla de roca de la Falconera, cap a llevant.

Riem de valent en saber com anomenen aquests miradors sobre un cingle alt, per aquestes contrades: “descasadors”. M’encanta la riquesa de la nostra llengua.

Seguim cap al nord el fil de la carena i deixem a l’esquerra la petita elevació del Pujol de Llobet. Per la dreta, a un descampat veiem el gran Mas de Sant Lleïr, a tocar de les restes del Castell de Mura.

Mas de Sant Lleïr

El sender comença a girar cap a l’oest i a perdre alçada per deixar-nos en una estona a la mateixa pista mig perduda que haviem pres, unes hores avans. Ara trenquem per un sender empinat en baixada per la dreta, per anar a trobar ràpidament un altre cop la cruïlla de barrancs, la riera de nespres que creuem, i el camí que ens torna a Mura. 

Unes cerveses per celebrar el cim en tan grata companyia: de l’infatigable Jordi, de l’estimada Anna, companya de fatigues i de l’amic Xavi, que m’acompanya fidelment en moltes de les meves dèries.

A tots mil gràcies per estar i compartir.

Salut i muntanya!!!

                       

Powered by Wikiloc