Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

7 d'octubre de 2018.

Interessant visita a un dels llocs emblemàtics de l'excursionisme català: Els avencs de la Febró, a les Muntanyes de Prades. Situats a la serra de la Mussara dins el terme municial de la Febró. Completa la sortida la visita a un altre punt , no tant conegut però igualment interessant, d'una tipologia molt semblant: els Avencots del Motllat de la Pona. No tant profunds però molt laberíntics. Finalment gaudirem de les excel·lents vistes del poble de la Febró, i del proper Montsant, des de la Roca del Migdia.

Avencs de la Febró

Aproximació: Hem d'accedir fins al despoblat de la Mussara, per la T-704 des de Vilaplana, o per la TV-7012 des del Coll d'Alforja. Abans d'accedir a la Mussara, entrem a l'esplanada del refugi de la Mussara on deixarem els vehicles.

Refugi de la Mussara

Desnivell: uns 500 metres acumulats.

Dificultat: moderada, comptant l'exploració dels avencs i la cova Gran. El sender és fàcil.

Durada: 5 hores comptant parades, uns 11km.

Itinerari: Des de el pàrking del refugi, prenem el PR que en direcció sud-oest i en poca estona ens porta al despoblat de la Mussara, a 990 m. d'altitud i a tocar del cingle de les Airasses. Actualment pertany al municipi de Vilaplana, però es tenen referències del poblat des del 1174. Només queda en peu, però en un estat molt precari, part de l'esglèsia de Sant Salvador i el campanar completament apuntalat. Passem per davant de la bassa argilenca del davant de l'esglèsia, i seguim pel PR, a tocar dels alterosos cingles que s'aboquen cap al barranc de la Vall d'en Bassa, pel camí de la Febró.  Trobem a la dreta del sender una cisterna, i a un encreuament seguim el sender de la dreta, pel camí de la Font. 


Sant Salvador de la Mussara



Des de les Airasses

Cisterna vora el sender

Aviat trobem la carretera T-704 que creuem,  a l'altre costat hi ha una gran bassa, però anem cap a la pista que per l'esquerra s'endinsa cap l'interior. Seguim la pista uns 700 metres fins a una gran esplanada entre pins, el Pla de l'Agustenc, un important encreuament de pistes i camins. Seguirem recte i uns metres més al nord seguim el PR C-87 per la dreta. 

Indicador a la pista

Pla de l'Agustenc

Indicador del Pla

El sender va planejant i ens deixa en poca estona a tocar de la galeria principal dels avencs de la Febró. El track us marca el punt exacte que permet accedir a la galeria desgrimpant fàcilment fins al fons,  que en aquest punt és bastant a tocar de la superficie. Estem aproximadament al punt intermedi de la galeria.

Ferrada que baixa a l'avenc

Vistes de l'avenc




El conjunt dels avencs de la Febró són unes profundes esquerdes paral·leles al cingle que les ha generat en fracturar-se, en sentit N-S. La galeria principal, la més freqüentada per excursionistes i visitants, té uns 300 metres de llargada i s'endinsa fins a 34 metres al terra. A més d'aquesta hi ha dos galeries més paral·leles i un extens i imbrincat laberint que les uneix. A l'extrem sud s'acaba l'esquerda en un estret corredor amb un gran caos de blocs final i on s'obren dos coves: la dels Igualadins i la Sebas, des d'aquí una via ferrada permet sortir a l'exterior. 

Pas de l'arrel per accedir a les altres galeries




Esquerda final al sud de l'avenc

Ferrada de sortida


A la part més profunda, a uns 35m sota el nivell de terra s'obre la boca de la cova Gran, una gran sala de 254m de recorregut i uns 40 mts de desnivell, amb una vistosa estalagmita al centre. Es diu que aquí s'amagaven,carlins i maquis, i fins i tot el general Prim, i sembla ser també, que bona part de les formacions de la cova van ser espoliades per decorar el jardí d'un prohom reusenc.

Boca de la Cova Gran







La visita als avencs de la Febró no deixa indiferent. Jo em quedo amb les ganes d'explorar més a fons les galeries... hauré de tornar!!

Tornem a sortir a l'exterior i seguim pel mateix PR que ens hi ha portat, i que ara comença a davallar en direcció al poble de la Febró. Trobem una pista que seguirem per l'esquerra i que ens porta a la cara nord del tossal dels Motllats, començant a remuntar-lo. A una corba tancada a l'esquerra de la pista, prenem un corriol que surt per la dreta i que comença a enfilar-se fort cap a la carena. Aviat arribem al segon objectiu de la jornada: els Avencots dels Motllats de la Pona. Aquests s'originen com els de la Febró, pel trencament del cingle, però en direcció NO-SE. No són tant profunds però presenten una extensa xarxa d'esquerdes de prop de 1200 metres de recorregut laberíntic, amb nombrosos avencs, i amb una vegetació extraòrdinaria, fruit del microclima que es crea al fons d'aquestes esquerdes. Voltem per la zona NO i deixem per una altra ocasió la SE, també anomenada dels Grans Avencots. 

Avencots del Motllat de la Pona



Gran avenc



Espectacular proa de roca



Fins i tots les entrades i sortides són força escases i hem d'estar una bona estona per trobar l'accés a aquesta zona dels avencots. La sortida la fem per l'extrem NO, després de deixar a la dreta de la galeria principal que seguim, una malladeta. Una balma  protegida per un muret de pedra en sec que devia ser refugi de pastors, i on a l'interior també s'obre un profund avenc.

Avenc de la mallada

Mallada

Sortim novament a l'exterior per un corriol cap a l'esquerra de l'esquerda que en aquest punt ja remunta buscant el nivell de la carena. A pocs metres  trobem una punta rocosa que s'assoma sobre un cingle. Som a la Roca del Migdia, des d'on tenim unes vistes privilegiades de la Febró als nostres peus, i dels alterosos cingles del Montsant, cap a ponent.

La Febró

Roca del Migdia

Ara prenem un sender que ressegueix linealment tot els avencots en direcció sud-est, per la dreta de l'esquerda. Recorrent-lo veiem algun corriol que hi baixa i que hi deu servir d'accés, marcat amb alguna fita de pedres. El sender planer i còmode surt a una pista que seguim cap a la dreta primer i després cap a l'esquerra, per pista més ampla, per on transcorre també el GR 7, i que acaba, un altre cop al Pla de l'Agustenc, per on ja haviem passat. 
El tornem a creuar amb el mateix sentit de la pista, i el mateix GR que ens hi ha portat, i ara en direcció est, seguim la pista que suaument va remuntant cap al Puig de la Torre, però no hi arribarem. Abans prendrem un GR que baixa per la dreta, el GR172, que aviat retroba la carretera T-704, al coll de la Negro, i poc més endavant, el refugi de la Mussara on tenim el vehicle.

GR 172 cap al refugi de la Mussara

Una sortida molt recomanable, amb "aventura" garantida, recòrrer aquestes profundes galeries estimula l'adrenalina... i amb bona companyia. No es pot demanar més!

Salut i muntanya!!!

                  
Powered by Wikiloc


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.