Les fonts de Molacima. Montsià
21 d'octubre de 2018
Després de quasi dos anys de severa sequera al Montsià, l'octubre passat ha vingut carregat de llevantades i pluges fortes, que com sempre, fan molt de bé al terreny però força mal a finques i camins. Avui fa un any, a tall d'exemple, el pantà d'Ulldecona estava al 1%, ara mateix i en una llevantada ha passar a estar al 50%. En qüestió d'hores!!
L'altra cara de la moneda, com comentava, són camins arrabassats per les barrancades. El del Llop, d'Aiguassera, del Codonyol... amb esvorancs de més d'un metre.
Però pensem en positiu: fonts completament seques han tornar a rajar cabalosament, amb una força inusitada, que ha retornat l'alegria i la vida a més de quatre racons de la serra que estaven patint molt la persistent sequera. Us convido a fer una passejada per un dels racons més afectats, i que a la vegada, després d'una llevantada es transformen en un esclat d'aigua per tot arreu: el barranc del Bassiol i Molacima.
Aproximació: Més o menys al km 1067,5 de la N-340. i a tocar d'una petita zona de descans de la carretera, per la part de la serra, surt un camí que s'hi enfila perpendicular: el camí de les Ferreries, que seguim fins a trobar un altre camí que el creua, el dels Bandolers. Deixem el cotxe a un apartador de la cruïlla.
Dificultat: moderada. No són camins fressats, i en algun punt perdedors. Cal intuició "montsianenca", i "pantalons llargs".
Desnivell: potent, uns 1500m. acumulats.
Durada: Unes 5 h.comptant parades.
Itinerari: Prenem el Camí dels Bandolers per l'esquerra, en direcció a Alcanar. Aviat creuem el llit del barranc del Bassiol on veiem les primeres senyals de la barrancada, que s'ha emportat pel davant bona part del camí. Prenem a la següent bifurcació el camí que puja per la dreta cap a la serra, resseguint per l'esquerra el barranc del Bassiol, que pujarem fins a la capçalera. El sender, que vaig recuperar fa un parell d'anys encara es conserva bastant transitable, fruit de la sequera. Pujant passem pel costat del cocó dels Severos, dels forns i Mas dels Bardins, més amunt a tocar de la cova del Sardinero, i seguim remuntant cap a la capçalera del barranc.
Per sota del racó de la font, ens sorprén la fressa de l'aigua baixant pel barranc. Tota una experiència sensorial a un barranc del Montsià. Un cop remuntada la part baixa de la gran tartera del Bassiol, trenquem cap a la dreta per anar a visitar la Font del Bassiol. Un autèntic espectacle per als sentits. L'aigua brolla i cau per tot arreu. L'abeurador de la font regolfant, la piqueta de la font vessant, el sostre la balma regalimant...
Camí dels Bandolers, solcat per l'aigua
El sol surt per la Punta de la Banya
Cocó dels Severos
Mas dels Bardins
Per sota del racó de la font, ens sorprén la fressa de l'aigua baixant pel barranc. Tota una experiència sensorial a un barranc del Montsià. Un cop remuntada la part baixa de la gran tartera del Bassiol, trenquem cap a la dreta per anar a visitar la Font del Bassiol. Un autèntic espectacle per als sentits. L'aigua brolla i cau per tot arreu. L'abeurador de la font regolfant, la piqueta de la font vessant, el sostre la balma regalimant...
Calvari de la Font del Bassiol
Abeurador de la Font del Bassiol
Font del Bassiol
Balma del Bassiol
Seguim pujant, tornant a la tartera i remuntant-la quasi fins al capdamunt, i sortint per un corriol perdut per la dreta. Compte en aquests punt perquè pot costar trobar l'entrador del corriol, perquè este sector està bastant perdut per la vegetació. Pugem per sobre dels darres cingles, per assolir la Portella Conillera. Mirant aigües avall, cap al barranc, el dia ens regala uns preciosos contrallums a la Punta de la Banya.
Tartera del Bassiol
Contrallum de la Banya
Ereta del Barranc del Bassiol
Racó de la Font de Molacima
Portella Conillera
Passem pel coll darrerament anomenat dels "apostols" i per la vora de la vella i enrunada corralissa, arribem a la Font de Molacima.
Com al març del 2015, la llevantada ha fet brollar la surgència de la Mola, i un espectacular salt d'aigua ens fa pensar que no som al Montsià; podríem ven bé estar al Port per la quantitat d'aigua que hi brolla. Aigua que segueix sent un misteri per a mi, perquè surt d'una alçada de 720m aproximadament, d'un dels cims més alts del Montsià, i que per tant, no té espai per sobre de la surgència per acumular aigua... tot un enigma sota el meu criteri.
Els apostols
Corralissa de Molacima
Com al març del 2015, la llevantada ha fet brollar la surgència de la Mola, i un espectacular salt d'aigua ens fa pensar que no som al Montsià; podríem ven bé estar al Port per la quantitat d'aigua que hi brolla. Aigua que segueix sent un misteri per a mi, perquè surt d'una alçada de 720m aproximadament, d'un dels cims més alts del Montsià, i que per tant, no té espai per sobre de la surgència per acumular aigua... tot un enigma sota el meu criteri.
Font de Molacima
Surgència de Molacima
P.T. Marequito. Alcanar. 24 de julio 1948
Aquesta vegada hem fet una mica tard... tot i que raja prou, només 24 hores abans el salt era espectacular, com demostra una foto de l'amic Agustí Barceló d'Ulldecona.
De tota manera l'aigua també surt per tot arreu, vessant de la font i el salt i prenen el barranc amb força cap avall, cap al Bassiol. Al fons del barranc un espectacle inesperat: un gran vol d'estornells, acosats per les cuabarrades. Brutal!!! Abans de marxar visito la inscipció de Mariquito a una gran roca de la font. És com un memorial...
Surgència el matí del 20 d'octubre. Foto d'Agustí Barceló
De tota manera l'aigua també surt per tot arreu, vessant de la font i el salt i prenen el barranc amb força cap avall, cap al Bassiol. Al fons del barranc un espectacle inesperat: un gran vol d'estornells, acosats per les cuabarrades. Brutal!!! Abans de marxar visito la inscipció de Mariquito a una gran roca de la font. És com un memorial...
Seguim el sender als peus de la Font de Molacima, donant la volta a la Mola en el sentit contrari a les agulles del rellotge, sense perdre alçada i vora a un cingle que ens regala una de les vistes més espectaculars del litoral de tota la serra. A l'alçada del coll de la Torreta, enfilem barranc avall, per baixar decidits fins a la sendera de les Faixes, que encara resseguirem uns metres més cap al nord per visitar la font del Fumat. Com la resta de fonts visitades, també plena a vessar, tot i que no raja amb l'alegria d'altres temps. La vella matissa que la guarda resta impassible al pas dels anys.
Tornem a la bifurcació de la sendera de les Faixes i la prenem ara en sentit sud. De seguida comença a perdre alçada per anar a parar al racó de la Font del Recreo. Una font a la que tinc un gran apreci, i que malauradament ja ni les llevantades fan reaccionar. Penso que es devia estroncar, ja que fa molts anys que no té aigua. Una llàstima!
Font del Fumat
Matissa del Fumat
Tornem a la bifurcació de la sendera de les Faixes i la prenem ara en sentit sud. De seguida comença a perdre alçada per anar a parar al racó de la Font del Recreo. Una font a la que tinc un gran apreci, i que malauradament ja ni les llevantades fan reaccionar. Penso que es devia estroncar, ja que fa molts anys que no té aigua. Una llàstima!
Uns metres més avall, l'aigua ha fet desprendre un gran bloc d'un cingle proper i arrencant el que ha trobat al seu pas ha deixat una carrasca i grans blocs de roca a la sendera, que hem de sortejar. Seguim baixant i per l'esquerra s'obre l'espectacular capçalera del barranc del Llop, qustodiada pel gran gegant calcari del Pic Blanc.
El sender pren sentit sud. Deixem el coll on trobem una bifurcació, que per l'esquerra i passant per l'Argiler ens baixaria al barranc del Llop, però seguim per la dreta pel sender de les Faixes per anar al Racó del Buco. Allà hi trobem arrapada als cingles la Cova de l'Heura, que com la font del Recreo va perdre l'aigua, aquesta va perdre l'heura. Passem el barranc per sobre del alt cingle, carregat d'història, i anem a trobar la bifurcació cap a la Font del Bassiol, que hem visitat de pujada. Ara però trenquem a l'esquerra i carenejant arribem fins als plans, pel costat de la caseta de Vilero, creuem una vegada més el barranc del Bassiol i un altre cop al Camí dels Bandolers, tornem al cotxe.
Font del Recreo
Despreniment a la sendera
L'immens Pic Blanc
El sender pren sentit sud. Deixem el coll on trobem una bifurcació, que per l'esquerra i passant per l'Argiler ens baixaria al barranc del Llop, però seguim per la dreta pel sender de les Faixes per anar al Racó del Buco. Allà hi trobem arrapada als cingles la Cova de l'Heura, que com la font del Recreo va perdre l'aigua, aquesta va perdre l'heura. Passem el barranc per sobre del alt cingle, carregat d'història, i anem a trobar la bifurcació cap a la Font del Bassiol, que hem visitat de pujada. Ara però trenquem a l'esquerra i carenejant arribem fins als plans, pel costat de la caseta de Vilero, creuem una vegada més el barranc del Bassiol i un altre cop al Camí dels Bandolers, tornem al cotxe.
Un goig de ruta, sobretot per la presència d'aigua per tot arreu com a conseqüència de la llevantada., visitant punts emblemàtics de la cara marítima del Montsià canareu.
Salut i muntanya!!
Powered by Wikiloc
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada