Avenc de Julio de la Sista. Montsià


29 de desembre de 2018

A punt d’acabar l’any! Un any ple de descobertes interessants, de grans vivències de muntanya… 
Aquest 2018 he tingut la sort de poder descobrir i gaudir de moltes muntanyes, sovint amb bona companyia: Tinença, Ports, Cardó, Llaberia, Mussara… i especialment, i gràcies a l’ajut inestimable de bons companys de muntanya alguns racons del Montsià que feia molt temps que cercava. Poc a poc anem estrenyent el cercle i van apareixent coses noves  i altres força temps desitjades. 
Per tancar l’any, us presento una petita joia amagada del Montsià: L’avenc de Julio de la Sista, al barranquet de la Solsida, ben a prop de Roca Roja. 


L’estiu passat, l’amic Agustí Barceló em va passar la ubicació exacta, jo feia temps que el buscava per barrancs paral·lels sense èxit, i vaig fer una aproximació per conèixer la ubicació i valorar l’accés. Es tracta d’un avenc, amb totes les lletres, cal un equip adequat: arnés, cordes ( 2 de 30m), cintes, rapelador i bloquejador, i sobre tot experiència, i la bona companyia i expertesa, en el meu cas, de l’amic Agustí Adons amb qui sempre puc comptar per a mogudes de certa dificultat. Doncs a per feina…

Aproximació: Es pot accedir fins al Mas de Mulet, al mig del barranc de les Codines, arribant des d’Ulldecona pel Lligallo o Camí Montsià. Un cop al mas es pot arribar per la pista, i després d’una llarga costa encimentada, fins a la Bassa Blanca, on trobem una bassa de bombers.

Bassa Blanca

Desnivell: Del tram d’accés uns 400 metres acumulats.

Dificultat: Difícil!!, l’accés fins a la boca, al seu tram final transcorre per corriols perduts entre bancals abandonats i malesa. L’accés a l’avenc només és factible amb material adequat i experiència en espeleo.

Durada: Unes tres hores, comptant la visita a l’avenc.

Itinerari: Sortim de la Bassa Blanca per un sender per sobre de la bassa de bombers. És el sender que puja a Roca Roja i a les Comares, també conegut com lo Lligallo de la Pedrera. Passarem per dins d’un preciós bosquet de roures, amb algun exemplar monumental. Abans i a l’esquerra del sender, s’entreveuen les restes d’una caseta i corral que devien pertànyer al Mas dels Sensios, molt proper.

Caseta i corral prop del Mas dels Sensios

Un roure monumental

Seguim remuntant el sender cap a Roca Roja. Per l’esquerra s’obre un petit barranc que remunta cap al Molló i la Solsida. Al fons trobarem l’avenc. Cal però deixar el sender, vigilant el track del GPS, perquè no hi ha cap fita que marque l’accés. Ho farem per la nostra esquerra, de cara al barranc, aprofitant uns vells bancals perduts d’oliveres. Un curiós exemplar de pi roig solitari, ens pot servir de referència. La natura és força capritxosa: que hi fa un pi roig a uns 350m. d’alçada, i al Montsià?
Seguim avançant, evitant en lo possible la malesa alta, cap al llit del barranc, mantenint l’alçada fins a ser ben prop d’un xaragall de pedra que baixa per la part contrària del barranc. Ara caldrà guanyar el llit del barranc i remuntar uns metres per l’altra vessant. Una gran fita de roques, propera al xaragall ens marca l’avenc.

Restes  d'una antiga caseta a l'entrada del barranc de la Solsida 

Pi roig al barranc de la Solsida

Ubicació de l'avenc

Fita de pedres que ens marca la boca

Boca tapada de l'avenc

Un cop a la boca, la trobem tapada en grans roques, suposo que per evitar algun accident, o que s’estimbe algun animal.
El destapem i ens sorprén una bafarada d’aire calent, que contrasta amb la forta gelor del dia, i que ens entela les ulleres i l’objectiu de la càmera, constantment.

Boca de l'avenc

L'amic Agustí fent la instal·lació

Al cau!!

Assegurem les cordes a un pont de roca proper i entrem al pou, on ens esperen uns 15 metres de verticalitat, els 7 o 8 primers per un estret pou i la resta a tocar d’una de les parets de la sala principal de l’avenc, d’uns 10 metres de llargada per uns 4 d’amplada, i amb una altura d’uns 8 o deu metres al punt més alt. A un extrem presenta un petit pou que baixa encara uns tres metres més. Profusament decorat amb tot tipus de concrecions: petites columnes, estalagmites i estalactites, petites colades… 
Petit però preciós… ha pagat la pena l’esforç. M’ha costat anys trobar-lo però per fi l’he pogut visitar i gaudir del moment.

Pou













Sala principal de l'avenc

Instal·lació del pou

Un agraïment especial a Agustí Barceló per mostra-me el camí, i al pacient Agustí Adons per assegurar-se de que tot està correcte i puc entrar i sortir amb garanties. Entre els dos m’heu fet un gran regal de nadal!!

Us deixo un recull d’imatges de l’avenc, per a que el gaudiu tant com jo mateix.

Molta salut i muntanyes per a l’any nou!

                     
Powered by Wikiloc

Comentaris

  1. Fantàstic! Un reportatge molt bo. Realment hi ha uns racons perduts per la serra del Montsià que no tenen res que envejar a les millors postals.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.