Fredes, Mas del Peraire, Salt de Robert


24 de novembre de 2018

Un altre cop les cabòries muntanyenques em porten a la Tinença de Benifassà, i ja en van unes quantes en aquest any. 
Aquesta vegada la ruta plantejada surt de Fredes i visita el mas del Peraire, baixo per una sendera espectacular fins al Barranc del Salt, que gràcies a les abundants pluges d’aquest novembre ofereix un increïble espectacle per als sentits: El Salt de Robert, remuntant després el barranc fins al punt de sortida. Un regal de tardor!


Aproximació: La ruta parteix del poble de Fredes, on podem deixar el cotxe a la part alta del poble, al costat de la Font de la Roca.

Desnivell: Uns 1500m. acumulats

Dificultat: Moderada

Durada: Unes 5h 30' comptant parades. 10,5 Km.

Itinerari: Abans d’emprendre la ruta, una petita passejada pel poble, visitant l’esglèsia de Fredes, la parròquia de Sant Abdón i Sant Senén. Déu ni dó el santoral! Els rentadors i la font amb l’abeurador a la plaça del poble… Un poblet de postal!

Font de la Roca

Carrer d'Enmig

Esglèsia de Sant Abdon i Sant Senén

Rentadors

Campanar

Font de la plaça

Abeurador

Per la part de baix del poble surt una pista en direcció nord-est. A pocs metres del poble, a l’esquerra del camí, veiem una preciosa mostra de la pedra en sec d’aquesta zona: una barraca de marge, per desar estris, i unes fantàstiques escales de marge, volades. El mestratge dels nostres avantpassats amb el treball de la pedra és sorprenent. 

Barraca de marge

escales volades

barraca de marge

Seguim per camí ample, allunyant-nos del poble. Aviat trobem, en una petita barrancada, el GR 7 que ens baixa per l’esquerra i que ara resseguirem per la dreta. El sender va planejant dibuixant el contorn de  la muntanya. Aviat estarem a sota de la Roca Blanca, una espectacular punta de roca que ens queda a la nostra esquerra, però que en aquest punt no podem apreciar molt bé. Aquí, trobem un indicador del GR i una fita de pedres que ens marca un corriol que surt per la dreta i que seguirem. Uns metres més abant i a tocar d’un espectacular cingle que s’ens obre a la dreta, val la pena mirar enrera i gaudir de l’espectacular Roca Blanca. Sota l’impresionant cingle que s’aboca cap al  Barranc del Salt, cal fixar-se per veure les restes del Mas del Salt, als peus del cingle, i d’accés “difícil”.

corriol al Mas del Peraire

Roca Blanca

Mas del Salt

Seguim el sender sempre a la vora del cingle i ens encarem cap a una profunda barrancada: la canal de la Lluïsa, que creuarem després de anar perdent una mica d’alçada. El sender segueix, sempre en la mateixa direcció nord-est, i aviat entrem a una zona més planera, plena d’antics bancals, avui envaïts pel pinar. Arribem a una pista, per l’esquerra aniriem a Pinar Pla, seguim per la dreta per trobar en pocs metres el preciós Mas del Peraire. 

Canal de la Lluïsa

Pista al Mas del Peraire

Completament restaurat per la Fundació Enrique Montoliu, fa les funcions d’estació biològica. Davant del mas tenim les restes de la gran corralissa, amb un gran tancat amb marge de pedra en sec i amb una gran escala volada integrada al mateix marge per la part interior. Al sud i a l’altra banda del barranc, destaquen imponents el Portell de l’Infern, amb la seva silueta inconfusible, el Morral Crivalós on s’aprecia la immensa Cova de l’Aire, la Punta del Solà d’en Brull… i a l’horitzó la Serra d’Irta i la mar.





Portell de l'Infern

Morral Crivalós

Mas del Peraire i Roca Blanca

Corralissa del Mas del Peraire

Sortim per la dreta del mas, enfront de la porta, resseguint un marge de pedra, que també devia servir per tancar bestiar. Al punt on s’acaba el marge, prop d’un barranquet que ens barra el pas, i a un bancal planer a la nostra dreta trobem la pica de la font del Mas del Peraire.

Font del Peraire

Resseguint el corriol que surt de la font, emprenem el barranquet en baixada. És un sender espectacular que perd alçada ràpidament, deixant per la dreta la rogenca Feixa del Rei, anant a trobar una estreta canal que ens aboca al barranc. El traçat, força aèri, és fantàstic, per l’esquerra grans gendarmes de roca i cingles que fan fredat es despengen sense contemplacions cap al fons del barranc. Ja quasi a tocar del fons em dóna la benvinguda l’alegre só de l’aigua que després de les fortes pluges de novembre, baixa generosa, omplint tots els racons del barranc per anar a trobar la del Racó del Presseguer, i  més tard la de la Fou, per anar finalment juntes, a omplir l’assedegat Pantà. Un plaer, després de tants mesos de forta sequera, sentir el cantar del barranc. 

Feixa del Rei

Gendarmes de roca

Barranc del Salt

Indicador al Salt

Creuo el barranc, saltant entre pedres, i remunto cap a la dreta.
Arribo a la joia de la sortida: el Salt de Robert!!! 
No hi han paraules per descriure l’espectacle. Només cal seure i gaudir del moment.










Després de la imprescindible visita a la balconada del salt, on una cortina d’aigua et cau al davant, retorno al camí principal, i un altre cop cap a la dreta, en pujada, començo a remuntar per l’empinada sendera.
Aviat a l’esquerra trobo la Canaleta de Mauro, un petit bassi que recull l’agua per una estreta regata entre molses i espessos fenassos.

Canaleta de Mauro

Els darrers de la temporada

El camí s’enfila fent alguna ziga-zaga, i a la dreta trobem un petit mirador del barranc. Uns metres més amunt i a l’esquerra, al recer d’una balma de roca, un impressionant forn de calç. Ja quasi al capdamunt del barranc, per un petit corriol a la dreta, deixem el sender principal per anar a visitar la Cova dels Cullerers, un recer a la roca en una balma, que servia de refugi a la gent que pujaven a Fredes a tallar boix per fer culleres. 

Forn de calç del Barranc del Salt

Detall del forn

Cova dels Cullerers

Cova dels Cullerers

Un altre cop al sender, remuntem uns metres més fins a una pista. Anem un moment cap a l’esquerra per veure la bassa de la Punta del Serrall, plena a bessar. Torno al punt on he trobat la pista i la segueixo uns metres cap a l’oest. Aviat la pista fa un fort revolt a la dreta. 

Bassa de la Punta del Serrall

Antic indicador

Estem a un important encreuament de camins. Des d’on venim, del barranc del Salt, per la dreta cap a Fredes i a l’esquerra cap al Portell de l’Infern. Seguim uns metres per l’esquerra per visitar la propera Font del Teix, la de Fredes, perquè el Port és ple de fonts amb aquest topònim. Els dos abeuradors i la mateixa font, al marge, regolfen aigua per tot arreu, i una gran catifa de morenetes convida a fer-ne un grapat per a sopar. Quin goig veure aigua per tot arreu!!. Torno a l’encreuament i prenc direcció cap a Fredes, a pocs metres.

Abeurador de la Font del Teix

Font del Teix

Fredes

Una sortida espectacular, un regal per als sentits.

Salut i muntanya!!!  

                       
Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.

Teixeda de Cosp. Cardó