Cingle Roig. Montsià.

3 de febrer de 2019

Tot i fer prop de 40 anys que volto per esta serra, encara hi ha racons per descobrir. Avui, em decideixo a emprendre una de les ascensions més clàssiques del Montsià per pujar a la Foradada. A pesar d’haver passat per davant del sender moltíssimes vegades, mai fins ara hi havia pujat: el sender del Cingle Roig. Una via directíssima al cim amb unes vistes espectaculars del gegant del Cingle Roig i de la gran paret de les Clotxes.

Canal del Cingle Roig

Dificultat: la marco com a difícil, perquè la visita a alguns punts interessants de la base de la serra, i l’accés al sender que puja al Cingle Roig, els plantejo fora senders. Per tant cal una bona dosi “d’esperit montsianenc i pantalons llargs”. Un cop a la sendera que va des de la Gossera a Mola Plana, on trobem el sender del Cingle Roig, tot el camí ja és per sender… per tant valoreu fer el track sencer o només en part…

Aproximació. Des de la sortida de la Ràpita a la N-340, a l’alçada de la Galp, en direcció a Alcanar, prenem el 2n camí a la dreta que paral·lel al Barranc d’Aiguassera, remunta cap a la serra. Després d’anar uns metres pel llit del barranc, el camí puja per la dreta del barranc guanyant alçada. A pocs metres, i prop de l’entrador d’una caseta, podem deixar el cotxe a un apartador del camí.

Desnivell: Potent, 1030m acumulats en molt pocs quilòmetres

Durada: 4h 30' en parades incloses. Uns 7 quilòmetres

Itinerari: Seguim remuntant pel camí d’Aiguassera amb el barranc a la nostra esquerra. En un pinaret veiem un munt d’arnes d’abelles. El camí deixa de pujar en arribar a una caseta, a la dreta, i comença a baixar cap al barranc. Abans de la baixada cal fixar-nos amb el corriol que surt per la dreta i que es comença a internar per un petit barranquet enmig d’un bosquet dens. Aviat trobem el Cocó de Quico el Guarda, que aprofita una gran llosa per recollir, per mig d’un canalet tallat a la roca viva, tota l’aigua de pluja en un petit dipòsit. Pocs metres més amunt deixem per l’esquerra el sender bó que remunta el barranquet (En aquest punt podriem seguir el sender, estalviant-nos la visita a les coves per fora sender, remuntant fins a un encreuament i prenent el corriol de l’esquerra, trobaríem en poca estona el sender que puja al Cingle Roig marcat en una fita de pedres).

Sender de la dreta

Barranc d'Aiguassera

Cocó de Quico el Guarda

Si heu decidit anar a l’aventura, ara caldrà seguir el track del GPS, perquè no hi ha sender ni marques… Anem per dins del bosquet cap al sud, fins a trobar una zona despoblada d’àrbres. En pendent anem baixant cap al barranc d’Aiguassera que tenim al davant però atents a un cinglet que ens quedarà a ma esquerra, on s’amaga la balma/corral de la Cova de Laureano. Una vella paret de pedra en sec, devia servir per tancar el ramat dins la balma. El sostre ennegrit d’estalzim ens parla de vetlles de pastors, arrecerats de la serena.

Cova Laureano

Baixem encara uns metres més fins que la densa vegetació ens impedeix accedir al barranc. Ara cal anar en direcció est, resseguint un vell bancal, fins a un corriolet que ens deixa arribar al llit del barranc, allí on s’acaba el camí del Barranc d’Aiguassera. Un pas entre dos alts cingles dóna accés a la finca de la Merala. Francisca i Jaume, que en pau descansi, una parella entranyable de la Ràpita, a qui tinc en gran estima i que van saber ensinistrar aquest salvatge racó del barranc, creant unes bancalades precioses d’oliveres seguint les linies impossibles del barranc. Un cant d’amor a la terra!

Barranc d'Aiguassera

Caseta de la Merala

Deixem la polida finca al darrera i remuntem pel sender, també conegut com de la Santa, però estem atents a unes fites de pedra a la dreta del sender que ens mostren el corriol que baixa novament al barranc per visitar la Cova dels Liaus. Un altre petit recer al fons del barranc on descansar, aixoplugar-se o fins i tot amagar-se… en altres temps convulsos de la nostra història recent.

Gran esllavissada al Bc. d'Aiguassera

Sender a la dreta d'accès a la cova dels Liaus

Cova dels Liaus

Tornem a pujar al camí de la Santa, però no arribem fins a la caseta, abans tornem a deixar el sender principal i entrem per un corriol també a la dreta que es va internant, mantenint la cota, cap a dins de la raconada de la Gossera. El camí arriba un moment que es perd, però ens regala uns vells marges amb escales que val la pena visitar. Mestratge de vells margeners.

Tornem cap endarrera uns passos per baixar cap al llit del barranc un altre cop, per un corriol de porc senglar… a l’altra banda comencem a remuntar pels llocs més accessibles seguint una linia inexistent cap al nord, per trobar, més amunt i vora uns pins solitaris que ens poden servir de referència, la sendera que vé de la Gossera i que seguim cap a la dreta en direcció a la Mola Plana. Arribem a una punta de sendera, a la mateixa carena que remunta cap al Cingle Roig per l’esquerra. Una fita de pedres ens marca el sender.

Fons del barranc

Mola Piluca. Grans pins solitaris que ens poden servir de referència.

Fita a l'accés de la sendera del Cingle Roig

A partir d’ara tornem a anar sempre per sender. Ja hem deixat enrera el tram complicat, però no ens podem relaxar. La pujada, carenejant fins a la base del Cingle, és de primera categoria en termes ciclistes… Per la dreta podem contemplar la immensa paret de les Clotxes, i al davant la imponent verticalitat del Cingle Roig. El sender puja per la dreta del cingle, quasi a tocar de la canal que el solca per la dreta, i el remunta fins al capdamunt. Hem perdut la panoràmica del propi cingle, però tenim als nostres peus, a l’esquerra una altra perspectiva, a ull d’ocell, de les Clotxes, i més enllà el delta sencer, la badia, Punta de la Banya, la Ràpita… un espectacle.

Les Clotxes

Raconada de la Campana

L'imponent Cingle Roig

Les Clotxes

Canal cap a l'Aiguassera

Cim del Cingle Roig

Tot el delta

La Ràpita

Mola Piluca

Seguim pujant. El desnivell d’aquesta ruta és important. El sender ens condueix fins a un pinet solitari, des d’on tenim una vista privilegiada de la propera Foradada, del Palleret, de les Faixes Tancades… Uns metres més amunt ja trobem el sender que puja de la Canícia. i el seguim uns metres fins al Palleret, on descasem i deixem que la mirada es perdi en el paisatge.

Foradada i Palleret

Només caldrà baixar per la coneguda sendera de la Canícia fins al coll que dóna pas a la Mola Plana, on per la dreta trobem el sender a la Mola de Vilero i la Gossera, que ja he descrit en altres entrades al bloc. Després del Coll de la Mola de Vilero el sender comença a davallar cap a un barranquet. La bifurcació que trobem la prenem per l’esquerra i baixem un altre cop fins al Cocó de Quico el Guarda i desfem la resta de camí fins al cotxe.