Penyagolosa. El gegant de pedra.

23 de febrer de 2019

L’abril del 1999 vaig fer la primera ascensió d’aquest emblemàtic cim. Després de 20 anys! torno al Gegant de Pedra... al Penyagolosa. 

Vértex geodèsic del Penyagolosa

La vertiginosa paret  de roca, amb les seves franges roginoses característiques, de més de 300 metres a la seva cara sud, es configura com el segon cim més alt del País Valencià, darrera del turó Calderón al Racó d’Ademús. Amb 1813 metres d’alçada, a la comarca de l’Alcalatén, el Penyagolosa dóna nom al massís, al que pertany, i des de el 2006 és declarat Parc Natural.

Aproximació: des de la població de Vistabella del Maestrat seguim la CV 170 en direcció a Puertomingalvo. A pocs metres del poble i en superar les Cases de l’Alforí, prenem una pista asfaltada per l’esquerra, indicada, cap al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, on deixem el cotxe al primer dels aparcaments.

Dificultat: fàcil.

Desnivell: 1100m. acumulats

Durada: 4h 30'. comptant parades. Uns 11 km.

Itinerari: Des de l’aparcament prenem una pista en direcció sud. A la dreta una curiosa escultura del cim ens dóna la benvinguda. Entrem al Barranc de la Pegunta, que remuntarem pràcticament fins a la seva capçalera. Bona part del barranc està senyalitzat com un intinerari interpretatiu de natura, i sobta també l’esforç per mantenir l’entorn en òptimes condicions des de la gestió del Parc.

Barranc de la Pegunta

Mossèn Cavanilles, naturalista i botànic que va estudiar la vegetació del País Valencià al S XVIII, parlava així del barranc que va descobrir: “En aquest barranc corren les aigües per algun tros i desapareix de sobte entre les penyes per a eixir de nou i ocultar-se una altra vegada en les entranyes del bosc. Allà es veuen entre espessos pins troncs monstruosos estesos per terra, els quals foren arrancats pels vents o van perdre la vida de vellesa... moltes plantes creixen en aquells llocs frescs i coberts com violetes”.

Tres segles més tard, el barranc té una fisonomia molt semblant a la que va descriure el sacerdot. Des del 1998 està declarat com a micro-reserva vegetal, per preservar aquest valuós regal de la natura. Per cert, el topònim “pegunta”, fa referència a la pega o quitrà extreta de les ressines de la llenya de pins, càdecs i ginebres, mitjançant un procés de destil·lació en forns que es construïen al mateix bosc. El producte resultant, la pega, es feia servir com aïllant de la humitat o impermeabilitzant en botes de vi, embarcacions, soles de sabata… i fins i tot per guarir bestiar domèstic, des de l’antigor.

Com ja comentava Cabanilles veiem com a trams les aigües solquen el barranc en petits rierols, sobretot als voltants de la Font Nova. Un vell bassi de fusta recull l’aigua que brolla generosa de la font. 

Font Nova

Barranc Pegunta

Seguim remuntant el barranc aigües amunt i passem també a pocs metres de la Font de la Pegunta, que brolla per un lateral d’una vella estructura que fa de dipòsit.

Font de la Pegunta (abril del 99)

Poc després el barranc es bifurca per  abraçar el petit turó dels Castellets. Seguim el sender del ramal de barranc de la dreta i aviat arribem a una zona desarborada que ens deixa a la pista, que per l’esquerra baixa cap a Xodos. Estem  a una ampla esplanada anomenada el Corralico. A l’extrem sud d’aquesta esplanada, una gran roca ens marca l’inici de l’empinat sender cap al cim.

El Corralico

Inici sender al cim

Grans ziga-zagues van guanyant terreny i alçada fins a un gran escaló al pendent on hi trobem el refugi de l’Ombria. Petita caseta, molt deteriorada, on poder arrecerar-se en cas de mal temps o per passar la nit.

A partir d’aquí el pendent s’incrementa encara més camí del cim. Aviat trobem per l’esquerra un indicador que ens assenyala l’accés al Portellàs. Un gran rossegador de pedra per on es pot accedir a la base de la paret sud del Penyagolosa. Darrera nostre veiem un rosari de vells masos diseminats entre el boscos de la base del massís: Sanaüja, Benaiges, Masets de la Banyadera, Cambreta…

Refugi de l'Ombria

Mas de la Cambreta i cingles de Marcén

Pendent del Penyagolosa, cara nord

Masos de Sanaüja, Benages i Masets de la Banyadera

Un darrer esforç ens deixa al cim est del Penyagolosa, de 1813m. d’alçada. La forta pendent de pujada s’acaba sobtadament en una immensa paret vertical de 300 metres. El cim és un festival de gent de tot tipus, que s’organitzen per fer la foto de rigor al vèrtex geodèsic situat sobre una torreta circular. La singularitat i la bellesa d’aquesta muntanya fa que sigui un potent punt de peregrinació de nombrosos excursionistes i escaladors del pais valencià, i que sigui força concorregut. Tot i ser al febrer, fa un excel·lent dia primaveral que ens regala unes extraordinàries panoràmiques.

A la torreta del vértex i al costat de la imatge de la Mare de Déu de Lledó podem llegir aquesta inscripció:

Penyagolosa, gegant de pedra,La teua testa plena de neu,Penyagolosa, Penyagolosa,A la tempesta, al sol i al vent,Fita senyera del poble meu.

Cim oest

El Portellàs

Cinglera característica del Penyagolosa (abril del 99)

Vértex geodèsic

Sota l’atenta mirada d’algún voltor baixem cap a l’enforcadura del cim, on comença una veritigosa canal que va a parar als peus del gran cigle. Remuntem el cim oest fins a la caseta que el corona i d’on també gaudim de vistes privilegiades de tot l’entorn, i del primer cim que hem visitat.

Canal del Penyagolosa

Cim est

Desfem el camí en baixada fins al Corralico, i ara prenem la pista forestal cap a l’esquerra per anar a visitar el proper Mas de la Cambreta. Abans d’arribar i a la dreta de la pista, entre grans lloses de roca descobrim els petròglifs de la Cambreta: diferents imatges tallades a la roca a l’antiguitat.

Mas de Sanaüja

Petròglifs de la Cambreta

A tocar, la bassa de la Cambreta està completament gelada i algun company s’aventura a creuar-la caminant sobre el gel. Ens acostem a les restes del Mas de la Cambreta enmig d’antigues bancalades de conreus, avui abandonades. Des del mas girem cap al nord-est i per la lloma busquem un baixador cap al llit del barranc dels Estrets, al fons del qual hi trobem la preciosa Font de la Cambreta: una barraca de pedra en sec protegeix el povet on es recull l’aigua i es condueix a dos llargs bassis que la porten fins a una bassa feta d’obra per recollir-la, que al moment de la nostra visita presenta un gruix considerable de gel cobrint-la per complet.

Bassa de la Cambreta

Mas de la Cambreta

Vell mas de la Cambreta

Font de la Cambreta

Rojal de la Cambreta

El sender que surt de la font en direcció nord, puja a la lloma del Conill, i la ressegueix al llarg de dos quilòmetres fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Construcció d’origen medieval que acull nombroses peregrinacions ancestrals des dels diferents pobles dels voltant. La dels “Peregrins de les Useres” es remunta a l’edat mitjana, on es demana pau, salut i aigua a la imatge romànica, tallada en fusta, del sant.

Mandala a Sant Joan de Penyagolosa

Refugi de Sant Joan. GR 7

Santuari de Sant Joan de Penyagolosa

Monument al guarda forestal

De tornada, una parada tècnica d’avituallament al restaurant del Mas de l’Alforí, que amb el seu excel·lent tracte posa punt final a un bon dia de muntanya amb bona companyia.

Font de l'Alforí

Una ascenció imprescindible en el món de l’excursionisme de les terres de llevant, per visitar el Gegant de Pedra.

Salut i muntanya!!

                        

Powered by Wikiloc