Maquis i masos de la Pobla. Tinença de Benifassà

9 de juny de 2019

"La frontera entre el País Valencià, Catalunya i Aragó va ser el territori elegit pel Sector 23 de l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA) -projectada pel PCE des de mitjans del 1944 i constituïda formalment l’agost de 1946- des d’on resistir i defensar-se davant les forces repressives de la dictadura franquista. Les muntanyes, camins i masos que avui es troben dins de la subcomarca de la Tinença de Benifassà -Baix Maestrat- van ser l’escenari on els “maquis” van conviure, resistir i amagar de les forces repressives de la Guàrdia Civil, i on es van produir alguns dels episodis més violents del període postbèl·lic arreu de l’Estat."
(font: Vicent Almela. Directa.cat)


Mas de Jacinto

Un altre any acudim puntuals a la cita que tenim a la Pobla de Benifassà. Novament organitzat per l’Ajuntament de la Pobla de Benifassà i l’Associació de Veïns i Propietaris de la localitat, i sota l'expert guiatge de l'amic Joan B. Beltran, descobrirem racons i històries relacionades amb el Maquis i els masovers de la Tinença. Una història dura i fosca de la postguerra, que es va acarnissar en aquestes serralades. Visitarem un dels campaments del Maquis, a una escletxa d'un cingle de la Mola de la Coscollosa. Un indret inexpugnable i per tant dificilment detectable, on s'amagaven les partides del Maquis. També visitarem els masos de Jacinto i de la Pastora, escenaris de tristos episodis d'aquella nefasta època. Per acabar visitem el cementiri de la Pobla per retre homenatge a alguns dels veïns de la Pobla que van patir una trista sort de mans de la Guàrdia Civil.

Aproximació: Des de la Pobla de Benifassà.

Desnivell: Uns 800m. acumulats.

Dificultat: Moderada. Per la forta pendent de la canal del campament.

Durada: 3h 15'. Uns 11km.

Itinerari: Sortim del poble, baixant des de la plaça de l'ajuntament pel Carrer Josep Segura i el de la Font fins als safaretjos de la Pobla, al llit del barranc. 
M'explicaven que el safareig petit que està fora del sopluig es dedicava a rentar exclusivament la roba dels malalts i els difunts, per evitar possibles contagis... ben curiós!


Ajuntament de la Pobla

Carrers de la Pobla

Safaretjos de la Pobla


Abeurador dels safareigs

Passat l'abeurador del safareig prenem un camí en pendent per l'esquerra que puja directe evitant els revolts de la pista per retrovar-la un metres més amunt. Seguim la pista de terra en direcció sud-oest, deixant a la dreta la bonica granja de la Caritat, i als seus animals pasturant a la vora del camí. A l'encreuament, deixem la pista principal a l'esquerra. Un petit peiró ens indica que per la dreta i a pocs metres podem visitar la Font de la Caritat. Al mateix encreuament també podem gaudir d'unes precioses escales volades a l'alt marge de l'esquerra. Una petita obra d'art de la pedra en sec. 


Granja de la Caritat

Peiró de la Caritat

Escales volades de pedra en sec

Font de la Caritat



Seguim recte pel camí empinat, i parlant de pedra en sec, a la dreta podem veure també una magnífica barraca adosada al marge. El camí remunta. Debia ser important en altres temps com a via de comunicació del poble amb els masos de l'interior perquè en bona part encara està empedrat. S'agraeix el camí ombrivol que progresa pel vessant sud de la Mola del Mas de Riera, fins a la vall que s'obre al davant: el pla de la Fanda. A un pinar s'acaba el camí en trobar un camp d'ametllers, que voregem apegats al barranquet de l'esquerra. Aviat trobem una preciosa sénia. 


Barraca

Camí empedrat

sender

sénia del Mas d'en Riera

Uns metres més endavant creuem el barranquet i remuntem per l'altra banda fins a un gran camp d'ametllers. Cap a l'esquerra s'entreveu el mas de Riera. Voregem el camp conreat per la vora de la dreta, aprofitant les poques ombres de les carrasques, fins a una pista. Al marge ja veiem un punt roig que ens guiarà tot el camí. Segím recte i pocs metres més endavant deiexem la pista principal que puja al Mas de l'Obaga i prenem un vell camí per l'esquerra. Aviat s'acaba i prenem el sender senyalitzat per la dreta. Els tècnics del Parc Natural de la Tinença han fet un altre cop un excel·lent treball de recuperació del sender que remunta fins al campament. En la meva dèria de descobrir paratges de la Tinença he pogut constatar aquesta bona tasca dels tècnics del Parc per molts indrets de tota la seva geografia.
Passem a la vora de les ruïnes d'un maset, i el sender comença a pujar fort. Una basseta seca a l'esquerra, i sempre resseguint els punts rojos seguim pujant. Quasi dalt i a un sortint rocós podem gaudir d'unes magnífiques vistes de les Solanes de la Pobla. 


Pista marcada

Camí a l'esquerra

Sender marcat amb punts rojos

Restes d'un maset a l'Obaga

Bassa al sender

Vistes de les Solanes de la Pobla

Aviat el camí ens porta a un pas estret entre roques. Per la dreta s'aixeca un gran cingle i per l'esquerra per sobre d'un altre gran cingle, com una gran balconada, tenim unes panoràmiques espectaculars de tot el pla de la Fanda, esquitxada de masos i conreus. Als nostres peus el barranc de la Coscollosa, per on baixarem. 


Entrada al campament del Maquis

Barranc de la Coscollosa

Mas de la Pastora

Joan B. relatant històries dels maquis


Som a l'entrada del campament del Maquis, conegut com de Sant Pere Màrtir o del mas de Jacinto. L'indret sorprén per ser a la vegada d'accés força complicat i fàcilment defensable per la seva posició enlairada. Una gran escletxa entre els cingles, amb capacitat per a nombroses persones i pràcticament indetectable, lloc immillorable per establir un campament del Maquis. No costa gaire imaginar la duresa de la vida a un lloc tant agrest com aquest.


Campament



Faune

Per baixar prenc l'opció de seguir una empinadíssima canal que surt del mateix campament. Deixo darrera un petit avenc, a la vora mateix del campament, i enfilo la canal, coronada per un curiós forat a la roca, sota mateix dels contraforts del campament. Cal vigilar pel fort pendent i el sòl cobert de pinassa i fullaraca, que ens pot jugar una mala passada. Aviat som al fons del barranc que només cal resseguir aigües avall, pel còmode sender arranjat. Les fulles tendres dels aurons tenyeixen d'un verd subtil bona part del camí. Arribem a una curiosa confluència de tarteres a dreta i esquerra, contingudes per grans cingles que moren al llit del barranc.


Petit avenc al campament 

Forat de la canal

Canal del campament

aurons

sender del barranc

Tartera

Aviat el sender  es transforma en un vell camí per on en altres temps baixaven fusta. A un gran clar s'obre un enorme forn de calç. Potser el més gran que he vist mai! Després, parlant a la Pobla amb un dels propietaris del Mas de Jacinto, em comenta que més avall del gran forn, els diferents propietaris de les finques tenien les seves calcineres particulars, que possiblement s'abastien del gran forn comunitari. El forn també va ser l'escenari d'un altre trist episodi: el 9 d'abril del 49 aquí van afusellar a Francisco Gisbert Prades, veí de la Pobla. Una altra víctima inocent que va morir assassinat impunement, en aplicar-li la Ley de Fugas.


Forn de calç de Jacinto

Detall del forn

Seguim baixant pel vell camí fins a una gran finca perduda d'ametllers a la nostra esquerra que creuem resseguint l'ampli bancal, en direcció nord-est, just per coincidir amb la caseta més enlairada del Mas de Jacinto, a la que arribem per la seva part de darrera. Abans de baixar al mas segueixo uns metres el sender per veure les restes d'un vell corral. Torno a baixar cap al mas i arribo a la gran era de la part de darrera dels masos. Arraconat contra el mas encara hi ha un gran corró de moldre. Es tracta d'un gran masada, formada per nombroses vivendes adosades unes amb les altres, que pertanyen a diferents propietaris. Val molt la pena gaudir dels nombrosos detalls de l'indret: portes, balconades, entrades empedrades... 


Ametlleral perdut

Mas de Jacinto

Corral de Jacinto

Mas de Jacinto





L'era del mas


Pedra de molí



Històries del mas

Del Mas de Jacinto, els propietaris: Julián Miró Miró, Enrique Prades Miró, Enrique Prades Verge i Vicente Royo Bel, també van patir detencións i repressió amb relació a la presència del Maquis. Molts d'ells també relacionats amb els fets del Cabanil del 49.





Sortim per un carreronet, entre vivendes, a la part sud per seguir el vell camí que ens portarà als safareigs, el povet i la font del Mas de Jacinto. Seguim el sender que voreja finques treballades i acaba a una pista, que seguim uns metres cap al sud.


Safarejos del mas de Jacinto

Povet i abeurador

Font del mas de Jacinto

sender al mas de la Pastora

A una corba a l'esquerra de la pista, prenem un corriol per la dreta que ens permet pujar al Mas de la Pastora, visitant primer el seu pou, separat uns metres al nord del mas. 
Un altre dels escenaris tràgics de la repressió dels maquis i masovers de la Pobla. Per als propietaris del mas va treballar com a pastora Teresa Pla Messeguer, que l'any 49, i també víctima d'ultratges per part de la guàrdia civil, es va unir a l'AGLA, passant a convertir-se en Florencio Pla Messeguer, la Pastora o Durruti, com es feia anomenar en el Maquis, i a qui falsament se li van atribuïr nombroses morts, creant un mite des dels propis mitjans i agents del règim. El propietari del Mas, Domingo Abella Meseguer, proveïdor d'una partida de maquis del 23è sector, liderat per Carlos el Catalán, també va patir la forta repressió de la guàrdia civil. Els seus fills, José i Maria, aquesta última també propietaria del mas del Cabanil, van ser detinguts i empresonats, arran dels fets de l'esmentat mas, els dies 4 i 5 de febrer de 1949. El seu fill Domingo també va ser detingut en dos ocasions al 1948.


Drecera al mas de la Pastora

Mas de la Pastora


Pou del mas de la Pastora



Mas de la Pastora

Cisterna del mas



Sortim del mas i prenem el camí que cap a llevant ens retornarà a la Pobla. Deixem a l'esquerra el Maset de Pau i uns metres més avant, a la dreta, un povet a la vora del camí. 


Maset de Pau

Povet al camí del mas de la Pastora

La Pobla de Benifassà

Retrobem l'encreuament de la font de la Caritat i baixem fins al poble. 
Al final de la caminada pugem fins al cementiri per retre homenatge a les víctimes de la repressió franquista.


casa de la Pobla

Esglèsia de l'Assumpció

Atac sorpresa d'una partida de maquis


A la sortida ens espera un ensurt: ens veiem encerclats per una aguerrida partida de maquis, que a punta de pistola ens demanen la documentació, i ens obliguen a entregar-los les nostres pertinences i queviures... Un final rodó, per una excel·lent jornada, que amb bona companyia, ens ha portat a revisar i reflexionar sobre la nostra història recent. 


Salut i muntanya. I memòria històrica !!


                       
Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.

Teixeda de Cosp. Cardó