Passejada pel riu Cervol. Traiguera

14 de setembre de 2019 

Segueixo fent inventari de les sortides del calendari de Terres de Cruïlla del 2019. Ara us presento la 8a sortida que es va portar a terme el passat setembre per terres de Traiguera, al Maestrat. De la mà del Centre Cultural Traiguerí, vam fer una agradable passejada resseguint un tram del riu Cervol, visitant el Barranc del Lladre, i algunes casetes i corrals de la zona. Vam concloure la sortida amb la impagable visita a una autèntica joia de la flora local: L’olivera de Sinfo, mil·lenària i monumental. 

Olivera mil·lenària de Sinfo

Aproximació: Ens trobem a la Font de Sant Vicent de Traiguera, per desplaçar-nos amb cotxes fins a la llera del Cervol, a la partida de les Canaletes. 

Desnivell: 220 m. acumulats. 114m. positius

Dificultat: Fàcil

Durada: Unes 3 h. 6,5 km aprox.

Itinerari: Deixem els cotxes a un entrador a l’esquerra només creuar el riu, i avancem uns metres en direcció oest. A la nostra dreta veiem uns hortets, i visitem la Font de la Canaleta, arrapada al cinglet del fons. Un petit dipòsit dins d’una capelleta recull l’aigua que brolla generosa i es canalitza dins d’una bassa que fa de dipòsit per regar una sèrie d’horts que hi han a la vora. Sorprén veure la quantitat d’aigua que raja de la font en una zona tan seca com aquesta. 

Bassa font Canaleta

Font de la Canaleta

A la mateixa llera del riu Cervol, un veritable riu de còdols, també crida l’atenció veure l’altre vessant de riu en aquest punt: un tallat vertical d’uns 10 metres d’alçada de conglomerat. Sobta veure la potent acció de l’aigua en altres temps, en un riu que avui és completament sec i àrid. 

Paret de conglomerat

Llera del Cervol

Prenem un corriol a la vora dels horts que ens fa guanyar una mica d’alçada respecte al riu, i que entre finques ermes ens porta a remuntar el barranc fins a l’entrada d’un barranquet subsidiari que ens talla el pas per la dreta. De camí trobem una vella caseta de filat. 

Estem a l’aiguabarreig dels barrancs del Cervol i del Lladre, que ens talla el pas i ens obliga a resseguir-lo per seu flanc dret. Mirant cap al sud veiem com s’aixeca imponent la Serra de Sant Pere, amb la seva característica sendera que la careneja. 

Barraca de filat

Riu Cervol

Serra de Sant Pere

Barranc del Lladre

Barranc del Lladre

A partir d’aquí no hi ha un sender clar i definit. Es tracta de seguir remuntant el barranc del Lladre, sense perdre alçada, pels passos més evidents entre la vegetació. A l’altra banda del barranc i sobre un turonet de terra rogenca s’aixeca la Barraqueta Roja, un gran garrofer arranjat que en altres temps servia per caçar al vesc, i que pren el nom de la característica coloració del terreny en aquest punt. 

Barraqueta Roja

Més endavant i sempre vorejant el barranc visitem un curiós pontet de pedra en sec, que es devia bastir per creuar el barranc en aquest punt i accedir a les finques de l’altre costat sense haver de remuntar el barranc fins a la capçalera, i salvant la considerable profunditat del barranc en aquest punt que el fa infranquejable. 

Pontet del barranc del Lladre

Deixem el barranc i pugem per la dreta cap als camps de conreu d’olivera de la part superior, on trobem el camí que enllaça amb el lligallo del Camí a Barcelona, que prenem cap a la dreta. 

Al següent encreuament tornem a trencar pel camí de la dreta, i uns 100 metres més endavant entrem a l’esquerra per l’entrador de la finca del Sinforós. Alli hi visitem una preciosa caseta de volta, que em sembla força curiosa per la marcada inclinació del sostre. En aquesta tipologia de caseta de camp sempre havia vist sostres quasi paral·lels al terra, en canvi aquí hi ha un a forta inclinació cap a la dreta que canalitza l’aigua de pluja portant-la a una gran cisterna a l’interior de la caseta. A la part de dins hi podem veure la típica pallissa sobre el corralet i la menjadora de l’animal, a l’altre extrem de la caseta hi ha la part dedicada a la cuina amb la llar de foc i la cisterna. 

Caseta del Sinforós

Menjadora

Cisterna

Pallissa

Corral exterior

A l’exterior i adosada a l’esquerra, una estructura de barraca de “Barres”, en pedra en sec, també devia la funció de corral. 

Símbols de guaderia rural a la façana i una gran pica de pedra al costat de la porta d’entrada, configuren un cojunt d’arquitectura rural excel·lent. Un preciós patrimoni que caldria salvaguardar. 

Tornem al camí principal i més endavant a la dreta visitem les restes d’una gran corralissa amb sostre de volta de canó, un gran corral exterior, estances i una llar de foc ”espectacular”, que ens parla de la importància de la ramaderia en altres temps. Aquesta corralissa enmig d’un important lligallo que comunicava les terres altes dels Ports amb les zones litorals i el proper delta de l’Ebre, devia ser punt de parada i recollida dels grans ramats transhumants. 

Corralissa de les Canaletes

Corralissa de les Canaletes

Gran llar de foc

Baixem pel camí fins a la zona de la Font de la Canaleta on tenim els cotxes. 

A partir d’aquí vam fer el trajecte amb els vehícles però es podria fer perfectament a peu, donada la relativa proximitat (us deixo marcat el track al Wikiloc adjunt), per anar a visitar un veritable tresor de la natura que ha perdurat prop de 2000 anys: l’olivera de Sinfo. 

Es troba en una finca privada, relativament prop de la carretera de Sant Rafel, i els companys del Centre Cultural Traiguerí, amb permís del propietari, el Sr. José Manuel Alemany, ens van acompanyar a visitar-la. Qualificada com a millor olivera del 2018 per l’Asociación Española de Municipios del Olivo (Aemo), la farga de Sinfo, amb una edat propera als 2000 anys i amb una soca de 10,2m de perímetre, en perfecte estat i a plena producció, ha vist imperturbable el transcurs dels segles, des dels antics romans per la propera Via Augusta fins a l’actualitat. 

Caseta a l'entrador de Sinfo

Farga de Sinfo

El propietari i els responsables de l’Ajuntament de Traiguera estan estudiant la possibilitat, d’habilitar i publicar algun tipus de ruta, amb la protecció adient, per donar a conèixer aquesta veritable meravella a tothom. 

Aquestes terres del Maestrat compten amb nombrosos exemplars d’oliveres mil·lenàries reconegudes i premiades: a la Jana, Canet lo Roig, Culla i Traiguera, un altre motiu per visitar i gaudir d’aquesta terra. 

Un agraïment especial a tota la gent del Centre Cultural Traiguerí, que ens van acollir generosament a gaudir d’una bonica jornada de germanor. 

Salut i muntanya!!!

                       

Powered by Wikiloc