Mola Plana. Montsià

6 de maig de 2020

Natros a casa confinats.... mentre la natura segueix el seu curs, i per uns dies, més alliberada que mai de l'abusiva pressió humana.

Finalment ens deixen sortir a fer esport i aprofito per fer un apropament a la nostra estimada serra del Montsià. Feia dies que sommiava en poder gaudir de l'esperada primavera, i potser per l'anhel, però segur que degut a les nombroses pluges de l'abril, lo nostre Montsià s'ha vestit de gala i llueix un esclat de vida espectacular. L'objectiu: Mola Plana. 

Albada als Alfacs

Un turò proper al poble que és un festival de llum i color aquests dies: pinyes de Sant Joan, timons, romers, lliris menuts amb tota la gamma de colors des del blanc al porpra més encés, ginestes, candeleres, lletsons, lliris, espases, estepes i esteperoles, viperines... un meravellós esclat  de primavera !

Dificultat: Moderada

Desnivell: Uns 900 metres acumulats

Durada: 2h 20'. Uns 11 km.

Itinerari: altres vegades descrit a les meves publicacions, surt des de l'Esglèsia Nova de la Ràpita i puja per l'avinguda  Catalunya fins a la N-340. La Creuem i seguim en la mateixa direcció, després d'una corba a la dreta, deixem el camí principal i trenquem pel camí de l'esquerra, que puja perpendicular a la serra, passant per davant del vell Mas de la Canícia.

Superat el mas, a una corba a la dreta del camí, el deixem per l'esquerra, pujant un petit marge i comencem a remuntar per un sender, marcat amb ratlles blanques, el sender d'accés al Mont de Torrero. Passem per un petit pinar on trobem el cocó de Federico el Xato.  

Mas de la Canicia

Cocó de Federico lo Xato

Lliri d'espases

El sender ens deixa als peus d'una torre d'alta tensió, al cim del Mont de Torrero, on hi ha les restes d'una vella caseta i des d'on podem gaudir de bones vistes cap al Montsià.

Baixem fins al coll que separa aquest primer turó de la Mola Plana, i l'esquerra visito el vell cocó de Minguilla, que a pesar de les pluges està completament sec. 

restes de caseta del Mont de Torrero

Estructures al cel

Mola Plana i la Foradada

Cocó de Minguilla

Remunto cap a Mola Plana, i quasi dalt, a la dreta, un pi sec i tombat ens assenyala l'accés a la cova de Mola Plana, per un petit corriol entre la malesa.

Un altre cop al sender, i passada una petita grimpadeta accedeixo a l'altipla ufanós de Mola Plana... Un fantàstic esclat de primavera de mil colors m'acompanya mentre passejo per la mola de cara a garbí, fins al cocó de Mola Plana.

Sender a Mola Plana

Estepa blanca

Albada

Cova Mola Plana

Mola del Margalló (Cartagena, Tendo, Calatrava...)

Pinya de Sant Joan

Mont de Torrero i els Alfacs

La Foradada

Lliri menut

Cocó Mola Plana

Coconet del Pastissillo

Candeleres, Viperines...

Recupero el sender que creua la Mola i pujo decidit uns metres pel sender que ens pujaria directe a la Foradada. A l'ampli coll que separa la serra de la Mola, deixo el sender a l'alçada d'una fita de pedres i trenco per l'esquerra per un corriol que comença a baixar cap al barranc. Aquest mateix sender el vaig netejar farà dos anys, però la pluja caiguda aquesta primavera ha fet meravelles a la serra, i les plantes han rebrotat amb força cobrint-lo quasi per complert!

Tot i aparentment no veure's, el corriol està i em permet en poca estona pujar fins a la Mola de Vilero, deixant a l'esquerra el barranc del Racó de Mamadits, i la corralissa de la Mola Plana, que destaca entre els cingles que tanquen la Mola per la seva cara sud. 

Sender a la Foradada

Lliri menut

Racó de Mamadits

Mola de Vilero

El sender torna a baixar decidit per guanyar el llit del barranquet que vé a continuació, i on trobo la bifurcació que baixa directe cap al barranc d'Aiguassera, passant pel cocó de Quico el Guarda.

Segueixo per la dreta i enfilo cap a la capçalera del barranc d'Aiguassera, rodejant els peus del majestuós Cingle Roig, que en un moment donat quasi està alineat amb la Foradada.

Cingle Roig i Foradada

Cingle Roig i les Clotxes

El sender també molt perdut en aquest tram ens deixa a la Cruïlla amb el sender d'accés a la Campana. Baixo per l'esquerra i entre finques d'oliveres, arribo a la pista d'accés a la Gossera. 

No puc deixar de fer una visita al vell corral, i a la bassa, ara plena a vessar. Només cal aixecar la vista per gaudir de l'espectacular Cingle Roig de Cameta.

Corral de la Gossera

Bassa de la Gossera

Cingle Roig de Cameta

Torno a remuntar al coll que separa el Montsià de la Mola Piluca, i prenc el transitat sender de la Santa, que baixa decidit cap al barranc per la seva vessant dreta. 

La Santa

Cova Laureano

Barranc d'Aiguassera

A l'altre costat del barranc s'obre la cova Laureano. Passo per la finca de la meva estimada Merala. Encara recordo a l'oncle Jaume, treballant aquesta bonica i amagada finca que semblava un jardí. Baixo fins al llit del barranc on ja prenc la pista que baixa fins a la carretera i fins al poble.

Un esperat i emocionant retorn a la serra, engalanada de primavera.

Salut i muntanya!!

           

                       

Powered by Wikiloc