Molló dels tres Termes. Montsià

22 de maig del 2020

Donat l'estat d'alarma, em plantejo el repte de fer una  volta llarga i molt interessant pel Montsià, sempre dins del terme municipal de Sant carles de la Ràpita, o si més no xafant la mateixa partició. L'objectiu: Lo Molló del Tres Termes, cim amb vértex geodèsic on convergeixen els termes de la Ràpita, Amposta i Freginals, des d'on vaig assistir a una posta de sol memorable per damunt del Marturi, al Port.

Aproximació: Des de la Ràpita, pugem paral·lels al Barranc de Solito, creuem la nacional 340 i pel camí de Mata-redona fins a l'àrea recreativa de Mundana on podem deixar el vehicle.

Desnivell: 1100m. aprox, acumulats.

Dificultat: moderada

Durada: Uns 3h 30', uns 12 Km.

Itinerari: Des de l'àrea recreativa seguim el cami esfaltat de Mata-redona, que acaba al cocó de Jordi, i que ara degut a les restriccions, està encertadament tancat amb barrera per evitar massificacions. A la nostra esquerra i a l'altra banda del Barranc de la Font, s'aixeca imponen el Cingle de Cacac, contafort nord del Mont de Torrero. 

Àrea de Mundana

Cingle de Cacac

Deixem a la dreta del camí un vell forn de calç i a una bifurcació del camí senyalitzada, prenem el ramal de la dreta, tancat amb cadena, que remunta fins a les finques superiors de la Mola del Margalló. 

Aquesta Mola sempre m'ha semblat curiosa perquè a nivell local la coneixem els afeccionats a la muntanya com a Mola del Margalló, on també trobem la font amb aquest topònim, Mola del Tendo, on els "Tendos" de la Ràpita tenien una finca d'oliveres i també trobem la famosa cova espoliada d'art rupestre llevantí, o Mola Cartagena... de tota la vida. En canvi al mapa topogràfic de l'ICC, consta com a Mola de Calatrava. A saber...

Un cop prenem el camí ample que fa pujada, en pocs metres el deixem per emprendre un sender marcat amb ratlles blanques per l'esquerra, que puja directe a les finques més elvades d'aquest sector sud de la Mola. 

Forn de calç del Camí de la Font

Prenem el camí de la dreta

... i el sender de l'esquerra

Després de superar un pas entre grans blocs de roca, a uns petits bancals perduts, trobem a la dreta del sender la boca enreixada de la Cova del Tendo. El sender segueix remuntant fins a la plana cimera de la mola, on trobem una bifurcació marcada. Per la dreta m'acosto a la vertent est de la Mola, per visitar el vell cocó de Victorio, que sorprenentment està ple a vessar. Quin goig l'efecte de les pluges de primavera que han omplert la serra de vida donant-li un aspecte de verdor i ufanor que ja no recordava, i deixant aquests punts d'aigua ben plens, d'aigua i de vida.

Cova del Tendo

Els quatre Mollons

Cocó de Victorio

Torno, per unes precioses escales de marge fins al pla cimer de la Mola i emprenc la baixada cap a l'ampli coll que la separa del primer Molló, per on transcorre el Lligallo de Carrasca.

Escales al marge

Lligallo de Carrasca

Escolopendra

Lligallo al Primer Molló

Ara el sender torna a pujar de valent carenejat quasi fins a dalt de tot. Una gran llosa de roca, als peus d'un gran sapí, ens regala una terrassa digna de parar i gaudir d'una fantàstica panoràmica, des del delta, que en aquesta època es va inundant, fins a la cresta cimera del Montsià, coronada des d'aquest punt per la Foradada, al capdamunt del Barranc de Fredes.

Mola del Margalló

L'Encanyissada

El delta

Barranc de Fredes

Cova del 1r Molló

El sender no arriba al cim, trenca per l'esquerra per anar, més planer, envoltant-lo. Aviat arribo al gran coll  des d'on surt un corriol per coronar el cim del primer Molló. Segueixo pel sender que aviat passa pel Comptador, una curiosa punta rocosa, ons els animals dels ramats es veien obligats a passar d'un en un i el pastor aprofitava per fer recompte de caps...

Cim del 1r Molló

Lo Comptador

El sender planeja fins als plans de la Bassa de la Galla, que també trobem plena a vessar d'aigua. Un gran encreuament de camins i senders, on antigament estava situat el Mas de Balaguer... Prenc el ramal que remunta bancals des de la mateixa bassa i s'interna per un bonic prat  que en aquesta época sempore ens regala els sentits amb precioses orquídies, i es dirigiex a un petit bosc d'es d'on surt el sender que remunta cap al Pla de Roures, seguint la partició amb Amposta. 

Bassa de Pere Vicent

Orquídia caputxina

Faig un incís per remarcar que algú, vull pensar que amb la millor de les intencions, està sembrant els senders de la serra de cartellets indicadors, fets amb ferros, alumini, plàstics...  i marcant amb fletxes blanques de dos pams de grandària alguns punts. Dóna, aixó si,  força informació detallada de direccions, i distàncies... però si llegeix aquest article, i si em permet, i amb tot els respectes, penso que és absolutament innecessari, i estem omplint la serra de ferralla... Avui en dia, amb un bon mapa, com el de Piolet, o amb mitjans més sofisticats com els GPS tenim tota la informació que ens cal. Tot això no fa sinó embrutar i degradar l'entorn, i deixar més rastres dels estrictament necessaris. Si vol col·laborar en el manteniment excursionista de la serra, en lloc de tant de cartellet, porte a la motxilla unes tisores de podar i netegi si cal, algun tram de sender perdut, possi on li semble una fita de pedres per aclarir una bifurcació o l'accés a algun punt rellevant, o si molt m'apura col·labori repintant algunes de les marques de PR o GR o Senders locals, dins de les mesures estandards i amb els colors adequats. Així si que sumem!!! 

Tal com ho fa, sento dir-li que no.

Noves informacions i indicacions al Montsià!!! Cal?

Deixem a la dreta el sender que ens portaria a la Font de la Tina, al bell mig del gran Bosc de Miralles, l'alzinar més gran de la serra.

Arribo al gran Pla de Roures amb la seva característica fita d'una gran roca vertical. 

Cara nord dels 4 Mollons

Bifurcació al Bosc de Miralles

Pla de Roures

El sender planeja cap a l'oest. Una bifurcació assenyalada amb marques i fites de pedres ens marca el sender d'accés al Molló dels tres Termes. Partició de Freginals, Amposta i la Ràpita amb un vértex geodèsic, des d'on gaudeixo d'una posta de sol espectacular per la zona de Serrasoles i el Marturi, al Port. La Foia d'Ulldecona es confón entre petites boirines als meus peus, i a l'altre cantó, cap a llevant, el delta es dibuixa clarament en la seva totalitat. L'Ebre serpenteja fins al mar i els arrossals reflecteixen el cel del capvespre, mentre les primeres llums es van encenent com petits fanals als pobles del contorn.

Molló dels tres Termes

La Foia

Els Alfacs

Torno a baixar fins a la bifurcació del Pla de Roures i per la dreta prenc el sender cap al Mas. Abans però trenco per la dreta per fer una visita llampec a la també plena a vessar Bassa de l'Ortís, que encara reflecteix les darreres clarors del dia, a les seves aigues calmes.

Bassa de l'Ortís

Un altre cop al sender arribo fins als bancals del Mas Mata-redona, i em trobo en la sorpresa d'un prat d'herbassal que m'arriba fins al pit. La vegetació desfermada omple tots els racons terrers dels bancals del mas, conferint-li un aspecte inèdit des de feia molts anys. Fins i tot el concorregut sender habitual d'accés a la Foradada està colgat literalment de vegetació.

Mata-redona

Ara tot està verd i ufanós, preciós... però en arribar el fort de l'estiu tot aixó es convertirà en un secarral impressionant. Caldrà extremar les precaucions perquè això serà una "tea" que a la més mínima guspira pot esdevenir una tragèdia....

Segueixo, entre la alta herba, pel sender habitual a la Foradada. Als bancals superior del mas, més pedregosos, l'aspecte ja és l'habitual i es pot progressar amb tota normalitat. 

A la següent bifurcació deixo el sender a la Foradada i trenco per l'esquerra, per baixar fins a la Font de les Fontanelles, que com la resta també està plena a vessar. La racona ombrívola i l'hora del capvespre fa que ja hi sigui completament a les fosques. 

Bifurcació Fontanelles

Font de les Fontanells

Em refresco i la serra encara em reserva un altre regal: a les fosques m'assec als peus de la gran carrasca de la font, per gaudir del concert de refilades d'un rossinyol inspirat que li canta al capvespre... Un recital impagable.

Des de la font prenc el petit corriol, molt envaït per la vegetació que connecta amb el Pla de la Rueda. La Ràpita ja està il·lumidada pels fanals, darrera el Castell.

El Castell

Baixo tot el Pla i prenc el sender de la Manigueta per baixar directament fins al cocó de Jordi. 

Ara prenc el sender del corral del Maret, deixo a la dreta el corriol que remunta cap al Castell, i pel mateix corral i el cocó de Sant Roc arribo al camí de la Font. Entre la negra nit, deixo a la dreta l'entrador del Barranc dels Coloms i baixo fins a l'entrador de la finca del Napo. Deixo el camí i prenc el corriol de l'esquerrra que baixa al llit del barranc de la Font. La curiositat em pot, i encara el remunto uns metres per visitar la Piqueta de la Proví, també plena fins dalt i envoltada d'ufanosa vegetació.

Corral del Maret

Cocó de Sant Roc

Piqueta de la Prov´

Pujo per l'altra vessant del barranc fins a l'Àrea de Mundana on tinc el cotxe.

La primavera ens ha deixat un mantell de verdor i mil esquitxos dels colors de les flors, i fonts, cocós i basses plens d'aigua. Un regal de vida.

Salut i muntanya!!

                         

Powered by Wikiloc