Tossal de Viamà. Serra del Boix.

2020, "annus horribilis", serà recordat com l'any de la gran pandèmia, i potser a partir d'ara ja res serà com abans... Qui ho havia de dir! 

Malgrat tot, un any que vaig començar amb molta il·lusió i amb molts projectes de muntanya. Així vaig estrenar l'any...

1 de gener de 2020

Enceto l’any fent una visita a una de les meves zones predilectes: la Serra de Cardó i del Boix. Aquesta vegada plantejo una nova ascensió a la Creu de Santos, però pujant per la cara est de la serra, per l’anomenat Tossal de Viamà. Aquest topònim sembla tenir l’orígen en designar els camins que creuaven la serra del Boix, des de l’Ebre per anar a buscar la mar. Tot i l’aridesa de la zona, encara amb les restes dels recents incendis, la pujada a Viamà pel Pas de la Mala Dona, ens regala un fantàstic ambient d’alta muntanya. Una gran volta a la capçalera del Barranc del Clot del Pastor, amb l’opció de fer cim a la Creu de Santos, visitant la clotada de Xàquera, als peus de la gran paret nord del cim. Ruta inspirada amb una altra de "Lo Favaret" al seu perfil de Wikiloc.

Cara oest del Tossal de Viamà

Aproximació: Al punt quilomètric 12,5 de la carretera C 212 que va del Perelló a Rasquera, a la zona del Pla del Burgar, deixem aquesta per una pista a l'esquerra. Es bifurca i prenem la de l'esquerra, que seguirem sempre pel seu ramal principal, Camí dels Eixoriguers, i es va endinsant per entre conreus d'oliveres, masos i barranquets en direcció a la Serra del Boix. Al final de la Pista trobem la Bassa de la Paret, amb molts abeuradors per als ramats, on deixarem el cotxe.

Bassa de la Paret

Desnivell: Uns 1700 metres acumulats.

Dificultat: Moderada / difícil. El tram des de la Font de Viamà fins a Xàquera transcorre per camins molt perduts i amb molt poques marques. El GPS es fa imprescindible.

Durada: 5:30 h. Uns 13 Km.

Itinerari: Des de la Bassa  de la Paret, prenem un corriol senyalitzat que s’interna a una pineda, en direcció a la serra que s’aixeca a ponent. El dia és molt fred, sota zero, i una densa boira grisenca cobreix el paisatge. Són núvols baixos que m’acompanyaran quasi bé tota la pujada. El sender puja sense treba carenejant i deixant a la dreta el barranc de Viamà. 

Barranc de la Puntaire

Entre la boira i antics bancals, a una raconada del barranc, sorgeix com una aparició les restes del Mas de Serafí. Una gran masada de 2 pisos d’alçada i nombrosos corrals adjunts, que debia ser un punt important de pas en altres temps. La gebrada cobreix les restes del mas i del vell forn de pedra en sec a la vora del sender.

Mas de Serafí

El sender torna a enlairar-se decidit per la cara est de l’imponent Tossal de Viamà, que es resisteix a deixar-se veure, cobert encara per una densa boira. Una tuberia ressegueix el camí de pujada que ens portarà a la font. La Font de Viamà, a uns 600 metres d’alçada, i als peus dels grans cingles orientals del Tossal, s’obre cap a la vall del Pla del Burgar, que separa la Serra del Boix de les Muntanyes de Tivissa i Vandellós, ara coberta per una mar de núvols. Una petita coveta tancada per una porta, que em recorda la Font de la Teixeda de Santos, amaga el fil d’aigua que alimenta la font, formada per diferents bassis d’obra per abeurar els ramats. Per l’esquerra surt el sender que remunta cap a la Serra del Boix, pel collet de Viamà, el deixem i pugem per la dreta. Per sobre d’una bonica balma rogenca, puja un grau de roca guanyant alçada. 

Contraforts del Tossal entre boirines

Font de Viamà

Balma de la Font de Viamà

A partir d’aquí el sender és molt perdedor, cal estar ben atents perquè entrem en una zona de feixes entre grans cingles rocosos, el Pas de la Mala Dona, conformant un ambient francament muntanyenc. Una errada ens pot situar en alguna feixa sense sortida. Només alguna vella marca de pintura a les roques ens mostrarà el camí. 

Pas de la Mala Dona

Superada aquesta zona encinglerada, el corriol ens guia per anar guanyant terreny cap al nord, passo a tocar d’una petita cova molt baixa i ressegueixo el contorn força empinat del Tossal de Viamà. El mar de núvols queda per sota, començo a sentir l’escalf del sol i s’obre una panoràmica radiant de tot el contorn.

Una fita vertical de pedra, ens mostra el corriol que per l’esquerra puja al capdamunt del Tossal. Als meu peus la capçalera del Barranc de Clot del Pastor, que s’obre camí cap al cim de la Creu de Santos, al fons.

Cova al Pas de la Mala Dona

La Creu de Santos

Cara nord del Tossal de Viamà

Baixo cap a un ampli coll, i sempre amb el barranc a l’esquerra, segueixo la carena en direcció nord, entre pins negrals solitaris, torturats i retorçats pel mestral. 

A la capçalera del barranc es forma un ampli coll, deixant a l’esquerra la Creu de Santos. Estic al Corralet de Pedra, tot i que no l’he vist per enlloc. Un tancat de filferro i tela plàstica verda impedeix que els ramats de cabres deixen la zona de Xàquera. 

Barranc del Clot d'en Pastor

Coll del Corralet de Pedra

Barranc de la Fou

El supero i s’obren mil corriols de bestiar amb una mateixa direcció, el Barranc de la Fou, l’ampla clotada que s’obre als peus de la paret nord de la Creu de Santos. Al davant, com una enorme escltexa, a la roca s’obre el Portell de Cardó, i al fons del circ, en una gran esplanada trobo el Povet de Xàquera, obert entre grans roques al mig de l’esplanada argilenca. Uns bassis metàl·lics per als ramats ens marquen l’indret. 

Feixó del Rei

Portell de Cardó

Cara nord de la Creu de Santos

Povet de Xàquera

Povet de Xàquera

Ara cal remuntar fins a la base de la gran paret nord de la Creu de Santos, per on transcorre un corriolet, que vé del Corralet de Pedra i ens porta per la dreta, a trobar el Grau del Portell. Un pas natural, també tancat amb filferros i tanques plàstiques de color verd, que ens permet deixar enrera la clotada de Xàquera i sortir al dens bosc de pins, arboços, i teixos de la capçalera del Barranc de la Columna. Aquí ja trobem un sender franc que sorteja el sotabosc i ens porta a trobar el sender d’accés al cim. A un encreuament deixem el sender de la dreta que ens baixaria a la Font de l’Oliver, ressenyat en altres entrades, i prenem el de l’esquerra, que remunta una antiga ziga-zaga empedrada fins al Collet de Santos.

Grau del Portell

Cara Nord Creu de Santos

Portell de Santos

El sender, tantes vegades trepitjat, em deixa en poca estona al cim de la Creu de Santos. Arriba l’hora del merescut descans i de deixar vagar la mirada en totes direccions, estudiant a vista d’ocell l’itinerari que encara caldrà fer en direcció sud, carenejant la serra del Boix.

Creu de Santos

Caro i el Port s'aixequen sobre els núvols

Des de la caseta de guaita i anant cap a la creu que s’aixeca al cim oriental, veig per la dreta el petit corriol que ens permet deixar el cim i començar a baixar cap a un petit nucli de pins. Compte perquè el camí torna a ser perdedor i poc marcat, la referència però són el grupet de pins de la Pineda de Santos. Al mig del petit bosquet trobem una senyal que ens marca per l’esquerra el corriol que baixa al Corralet de Pedra, seguim recte, sempre carenejant. Ara tenim el barranc del Clot del Pastor a l’esquerra, i a l’altra vessant del barranc el Tossal de Viamà. Passem per una zona rocosa anomenada les Roques Comptadores, on com en altres indrets, del Port o del Montsià, els pastors aprofitaven passos estrets per fer recompte dels ramats.

Pineda de Santos, al fons el Morral de Cabrafeixet

Carena de Santos

Roques Comptadores

Al final de la llarga carena el sender gira cap a la dreta i baixa a les restes del Corral del Moreno, i la preciosa era circular que s’aixeca dalt del petit turonet. Al seus peus trobem la Cisterna o Aljub de Solsona, amb el sostre semicircular, que conté una gran quantitat d’aigua. Sempre em sorprén la capacitat dels nostres avantpassats de supervivència i enginy, al ser capaços de construir sistemes de recollida d’aigua eficaços en llocs tant enlairats i secs com aquest!

Uns metres més avall, a la part nord, s’aixequen les restes del Mas de Solsona, amb el teló de fons de la Creu de Santos que s’aixeca a la llunyania.

Corral i era del Moreno

Aljub de Solsona

Mas de Solsona

Torno a l’aljub des d’on surt en direcció sud el corriol que passant novament per sota de les restes del corral del Moreno, enfila ara en direcció est. En una mena de coll molt ampli, prenem el corriol que baixa per l’esquerra cap al fons del barranc del Clot del Pastor, el creuem i tornem a remuntar, novament pels forts pendents del Tossal de Viamà per guanyar alçada. 

Aljub de Solsona

Corral del Moreno

Ara resseguim el contorn del Tossal fins al Collet de Viamà, amb unes espectaculars vistes de les grans verticals de la Punta del Pollo, i dels estrets vertiginosos del barranc, al sud-est. 

Collet de Viamà

Verticalitat de la Punta del Pollo

El sender ens torna a portar als peus de grans cingles rogencs del Tossal a la seva cara sud. Una gran escletxa roja ens marca la ubicació de la Cova Roja, a la que accedeixo seguint el sender principal deixant la cova a l’esquerra i dalt, i prenent uns metres més endavant un corriol molt perdedor per l’esquerra, que en direcció contraria al sender principal em deixa a la boca de la gran balma. Un petit recer per als animals, aprofitant l’escletxa de la paret, amb una gran enramadora, i de cara a les grans parets de la Punta del Pollo.

Cara sud del Tossal

Cova Roja

Mola del Boix

Torno al sender, i pocs metres després retrobo la Font de Viamà, i baixant pel mateix camí, pel Mas de Serafí, torno a la Bassa de la Paret, on tinc el cotxe.

Font de Viamà

Mas de Serafí

Bancals de Serafí

Bassa de la Paret

Una gran ruta d’accés a la Creu de Santos, pel Tossal de Viamà.

Salut i muntanya!!

                 

Powered by Wikiloc